Un nou estudi científic de la Cova del Gegant de Sitges revela l’alta mobilitat dels Neandertals

Els grups humans neandertals tenien unes pautes de comportament altament variables que els permetia adaptar-se davant de qualsevol nova situació i d’habitat. Aquesta és la principal conclusió del nou treball sobre la Cova del Gegant de Sitges, el jaciment amb més restes humanes neandertals de Catalunya i un lloc clau sobre la recerca d’aquests grups humans que van viure fa més de 50.000 anys a la costa central catalana. L’estudi encapçalat per Joan Daura i Montserrat Sanz, ha estat publicat aquest divendres passat a la revista Quaternary i constata que la presència dels neandertals es va realitzar en forma de visites puntuals de grups humans amb una alta mobilitat al territori.

La investigació s’ha centrat en estudiar les restes procedents de la Galeria Lateral 1, la més propera al mar, d’on procedeixen restes de fauna, indústria lítica i restes humanes neandertals, i ha posat en evidència la varietat d’ecosistemes davant de la cova, dominats per espècies adaptades a espais oberts i de bosc que van afavorir les visites repetides dels Neandertals. Els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura suggereixen que la galeria va ser utilitzada per carnívors com les hienes i també els neandertals que segurament varen utilitzar l’espai com a refugi esporàdic. Les restes lítiques trobades assenyalen que els Neandertals, grups caçadors-recol·lectors de tipus nòmada, transportaven amb ells eines lítiques força ergonòmiques i polivalents que abandonarien quan ja no eren útils.

L’estudi de la cova del Gegant, situada a Sitges, conjuntament amb altres jaciments de la zona, com la cova del Rinoceront (Castelldefels) o la cova del coll Verdaguer (Cervelló) reforcen la idea d’una gran variabilitat en les pautes de mobilitat i explotació dels recursos per part d’aquestes poblacions.

La Cova del Gegant, el jaciment amb més restes neandertals de Catalunya 

La Cova del Gegant de Sitges és el jaciment on més restes de neandertals s’han trobat fins al moment a Catalunya. En aquest espai s’hi han documentat fins ara cinc restes de quatre individus diferents. Les primeres i més antigues són les que procedeixen precisament de la Galeria Lateral 1 que ara ha estat objecte d’estudi. Mossèn Santiago Casanova va trobar l’any 1953 una de les restes més importants: una mandíbula humana d’un individu d’uns 15 anys d’edat, però fins l’any 2005, aquesta peça no es va estudiar. Des del moment que aquesta troballa va veure la llum, el jaciment de la Cova del Gegant ha estat objecte d’excavacions arqueològiques ininterrompudes per part de Joan Daura i Montserrat Sanz del Grup de Recerca del Quaternari (SERP) de la Universitat de Barcelona, fet que ha permès situar-lo en un dels llocs més importants per al coneixement de la prehistòria.

L’arqueòleg Joan Daura assegura que “fins ara coneixem molt bé les restes humanes de la cova del Gegant a partir de l'estudi de la mandíbula el 2005 i de les altres restes al 2015. Al 2021 vam poder establir amb molta precisió la cronologia del jaciment, en teníem nocions però no tanta precisió. Ara amb aquest treball 2022 hem avançat en el coneixement de les pautes de mobilitat dels grups neandertals i l’ús que en feien de la cova del Gegant”. En aquesta mateixa línia, l’arqueòloga Montserrat Sanz afegeix que “ara sabem que eren grups, segurament petits que es movien molt per tota aquesta zona de la costa central catalana, entre Barcelona i Tarragona, i que quan es movien transportaven algunes peces lítiques molt ergonòmiques que les abandonaven segurament en l'estat final de la seva vida útil. Sembla que aquesta mobilitat es va succeir durant un període de temps llarg i que segurament va ser repetida, va succeir diverses vegades, segurament alguna de les quals va coincidir amb la mort d'algun dels individus que es va dipositar a la cova”.

La Cova del Gegant va funcionar com un lloc de pas a través del corredor mediterrani que va emergir quan el nivell del mar va descendir. Els neandertals van habitar la cova ara fa entre 95.000 i 50.000 anys. El treball ha reforçat la idea que davant de la cavitat hi havia una plana amb un bosc mediterrani obert davant. 

Els treballs a la Cova del Gegant, que ara es publiquen, tenen lloc en el marc d’un projecte de recerca aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i han participat també investigadors del IPHES (M. Vaquero, J.M. López-García i H. A. Blain) i del ICP (A. Sánchez Marco).
 
Referència de l’article:
https://www.mdpi.com/2571-550X/5/1/12
Daura J, Sanz M, Vaquero M, López-García JM, Blain H-A, Sánchez Marco A. Neanderthal Fossils, Mobile Toolkit and a Hyena Den: The Archaeological Assemblage of Lateral Gallery 1 in Cova Del Gegant (NE Iberian Peninsula). Quaternary. 2022; 5(1):12.