Zona prohibida

I, a més, tots dos títols han guanyat els respectius premis Ramon Muntaner, l’un el 1986 i l’altre el passat 2013. Com diu Glòria Gorchs en una recent crítica al blog Llibres al replà, «l’Antoni Gars, l’Oriol Mussar... ara es diuen Daia i Inge, i són l’esperança per a un centenar de noies que –a la primera pàgina del llibre– pateixen una catàstrofe natural que les obliga a deixar la seguretat d’una escola aïllada per enfrontar-se a un món desconegut i inhòspit». I els anys no passen en va per a ningú, i és així com Cirici ha estat capaç d’adaptar aquella prosa pausada, més introspectiva, del primer títol a una narració plenament actual, contemporània per temàtica i estil. Una adaptació que no tots els autors –escriptors i il·lustradors– estan disposats a fer, però que Cirici no només realitza oferint-nos aquesta segona part, sinó que ho fa amb destresa i bon ofici. Un premi ben merescut.