50 oficis esbojarrats

La carrera literària de Carles Sala i Vila (Girona, 1974) va començar tard però amb contundència.  Els seus primers títols van rebre els aplaudiments de la crítica i el públic, de manera que qualsevol nova publicació és ràpidament degustada per una servidora. Sala i Vila es dirigeix, amb èxit, a una franja d’edat necessitada de llibres divertits, entretinguts, amb aventures, però alhora frescs, lluny d’alliçonaments massa evidents i, sobretot, amb certa qualitat literària. Potser la pega més gran de la seva carrera haurà estat publicar massa aviat Cornèlius i el rebost d'impossibles, un llibre molt madur i rodó amb el qual es va posar un llistó molt alt.

Aquesta vegada l’escriptor gironí s’ha empescat un inventari d’oficis, explicats en poc més d’una pàgina i ordenats alfabèticament. Es tracta de cinquanta oficis inventats, com ara acotxador, aguantaparaigües, enfilaagulles, empenyciclistes o nuador de corbates..., descrits amb el tret comú de l’humor i acompanyats cada un amb una il·lustració, molt ben trobada, de Pep Brocal.
La feina de l’escriptor i de l’il·lustrador comparteix un mateix to i agudesa, i m’ha recordat l’humor blanc, però alhora satíric, dels setmanaris catalans de principis del segle XX, de l’estil del Papitu.
Tot i que la descripció de cada ofici canvia una mica d’estructura, afegint publicitat, sinònims, alguna curiositat, recomanaria no llegir el llibre de principi a fi, tot seguit. Es podria fer pesat. L’entenc com un llibre d’acudits, per fullejar, per compartir i per jugar a inventar nous oficis.