El talismà de la reina Abdelàzia

A Siurana hi ha un penya-segat on encara es poden veure les marques que van deixar les peülles d'un magnífic cavall blanc quan va clavar les potes a la roca per no saltar al buit, com sí que va fer la bellíssima reina Abdelàzia. Aquesta llegenda, recollida per Joan Amades i titulada “El salt de la reina mora”, explica com Abdelàzia va preferir morir abans que lliurar-se als cristians que assetjaven el castell del rei moro Almemoriz, el seu pare.

No és la primera vegada que una llegenda es converteix en punt de partida d'una nova narració. Glòria Llobet situa a Cornudella del Montsant l'aventura d'estiu d'un grup de nens i nenes que hi fan les vacances. Tampoc no és la primera vegada que una colla s'endinsa a l'interior d'una cova per fer un descobriment extraordinari, com és el cas del collar de filigrana d'or amb una margada i el manuscrit que troben en un cofret de fusta, després d'endinsar-se per una escletxa de la muntanya. I sovint la crítica ha fet notar la inversemblança d'aquestes històries en què uns nens aconsegueixen trobar allò que no han trobat els molts excursionistes que han transitat per l'espai, ni els espeleòlegs ni els especialistes...
Però no és el cas. L'autora ha mirat de fer la història creïble i ha començat pels personatges. Són una colla, però hi ha individualitats; són valents i atrevits i tenen ganes d'aventura, però n'hi ha que es fan enrere quan veuen que hi ha risc de caiguda o d'excés de fatiga. I hi ha adults, els pares, als quals recorreran perquè els ajudin a aconseguir que el collaret i el manuscrit vagin a parar a un museu local.

No hi ha idees noves, però és una novel·la ben escrita, ben estructurada, de llenguatge clar, amena, que no farà història, però que pot agradar a nens i nenes a partir d' 11 anys, perquè té els ingredients argumentals bàsics per agradar: colla, aventura, troballa, amors d'estiu, amistat, avinences i desavinences i... sentit comú.