Editorial El Acantilado
El Acantilado, núm. 23
Castellà
432 pàgines
25 euros
La traducció, lliure i mètrica, pretén acostar-nos a la forma i a l’esperit d’aquests poemes. El resultat és una mostra representativa d’aquesta poesia extreta, principalment, de Carmina Burana, els Carmina Cantabrigiensia i els Carmina Rivipullensi
Sinopsis
La poesia goliárdica, escrita en llatí medieval seguint la manera de versificar de les llengües vernàcules, va tenir la seva època de màxima esplendor en el segle XII i a principis del XIII.França, Alemanya i Anglaterra, seguits d’Itàlia i Espanya, van ser els principals focus d’irradiació d’aquestes composicions desenfadades i burlesques – sovint crítiques amb la societat del moment i especialment, amb l’església -, escrites per autors desconeguts i recopilades en cançoners en els quals també se’ns ha transmès la manera de cantarles. Els goliards, a mig camí entre la realitat i la ficció, van ser generalment estudiants, amants de la bona taula, les dones i les tavernes, que anaven d’universitat a universitat i que portaven un tipus de vida un tant lliure i airada.
Els “Carmina Burana” són la principal col·lecció de poesia goliàrdica i pertanyen a un manuscrit del segle XIII trobat al monestir benedictí de Benediktbeuern (Baviera). El cançoner dels “Carmina Cantabrigiensia”, de la Universitat de Cambridge, data del segle XI i les seves composicions dels segles IX i X, són els primers exemples de poesia goliàrdica. Els “Carmina Rivipullensia”, escrits en el segle XII en el monestir benedictí de Ripoll, contenen, entre moltes altres poesies, vint composicions de tema amorós i estil goliàrdic. Gualtero de Cahtillón (segona meitat del segle XII), l’Archipoeta de Colònia (segle XII) i Sedulio Escoto (segle IX) són alguns dels poetes que també podem trobar en aquesta selecció de poesia goliàrdica.
La traducció ha estat realitzada per Miquel Requena
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara!
