Similituds i diferències entre la tempesta financera de Credit Suisse i el col·lapse bancari de 2008: "Ara n'hem après"

La banca, les borses i les autoritats monetàries han concentrat els darrers dies un protagonisme que no tenien d'ençà del col·lapse bancari del 2008. Amb el record de l'aparatosa fallida de Lehman Brothers encara recent, s'ha produït de nou un salt dels Estats Units a Europa. En aquesta ocasió, la crisi ha viatjat del Silicon Valley Bank a Credit Suisse, rescatat per 50.000 milions d'euros i venut a UBS. Segons diversos experts consultats per l'ACN, hi ha paral·lelismes evidents entre les dues tempestes, però també diferències de pes, com la ràpida resposta dels bancs centrals, el context de guerra i la fortalesa actual de la banca europea, molt escarmentada -i regulada- després de la primera gran crisi del nou mil·lenni.

"Els orígens de les dues crisis són molt diferents. El 2008 era una qüestió d'uns productes subordinats complexos que havien passat d'una entitat a l'altra i ara està molt focalitzat en un augment molt ràpid dels tipus d'interès i en unes entitats molt concretes", explica la catedràtica del Departament d'Econometria, Estadística i Economia de la UB, Montserrat Guillén. A parer seu, les actuals turbulències sorprenen per què tot ha anat molt de pressa. "Fa la sensació que els primers compassos són molt més ràpids del que estàvem veient fa uns anys", indica.

Xarxes, rumors i volatilitat

Per a Guillén, les "xarxes socials, la rumorologia i la volatilitat" van més de pressa ara que a l'anterior crisi, tot i que comparteixen patrons. "Ens fa pensar que a partir d'ara, en tot el que siguin crisis financeres, s'haurà d'anar molt amb compte en la comunicació i com es va creant aquest estat de pànic, que ara també ha sigut més ràpid", avisa.

Tot i els paral·lelismes, la doctora ressalta que la regulació bancària vigent avui a Europa és "molt exigent" amb la liquiditat i la solidesa de les entitats. "Hem d'estar tranquils perquè el regulador ha vetllat molt perquè no hi hagi crisis de liquiditat, que és el que ha passat als altres llocs", apunta abans d'alertar que la caiguda d'una altra entitat als Estats Units seria "desastrós".

Begoña Castro, membre de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, coincideix en marcar distàncies entre el cas provocat per la caiguda del Silicon Valley Bank (SVB) i la de Lehman Brothers ara fa quinze anys. "No crec que hi hagi un risc sistèmic de totes les entitats financeres perquè s'han fet molt bé els deures arran d'aquella crisi. Les entitats financeres, les europees, les espanyoles i les americanes, tenen una situació de capitalització molt diferent", ressalta.

Una resposta més ràpida

La caiguda de Lehman Brothers, considerada la fallida empresarial més gran de la història dels Estats Units, tampoc és comparable, segons Castro, amb la del SVB californià o Credit Suisse. "El volum de negoci de Lehman era molt més gran dels que té Credit Suisse. En el cas de Lehman no era ja el volum del mateix negoci, sinó la quantitat de productes financers vinculats", recorda. Aquest fet va estendre els problemes d'aquesta entitat a altres bancs i caixes que hi tenien productes lligats sense que els mateixos clients, en molts casos, en fossin conscients.

"La part bona de la crisi de Credit Suisse? Que les autoritats bancàries i els altres bancs a escala internacional han sabut reaccionar d'una manera correctíssima. Quan va caure Lehman Brothers, el van deixar caure de fet, i es va trigar molt a tenir una reacció de les autoritats financeres dels EUA perquè no sabien com actuar", ressalta el professor d'EAE Business School Marc Rufé. "Ara hem après d'això", explica aquest analista abans d'aplaudir que les autoritats suïsses triguessin només unes hores a autoritzar l'ajuda de 50.000 milions a Credit Suisse, una entitat que, recorda, feia anys que anava acumulant escàndols i pèrdues. "Això va fer que el pànic financer a les borses es rebaixés", reconeix.

Tocava pujar els tipus del BCE?

Tot i que els analistes i els inversors semblen avalar unànimement la resposta donada pel sistema financer a les turbulències de les darreres setmanes, la decisió del BCE de continuar pujant els tipus desperta reticències. "Si es continuen pujant podríem prendre mal en l'àmbit financer. Ara s'han de calibrar molt bé les pujades", alerta Rufé. Segons reconeix, els bancs centrals tenen com a gran funció controlar la inflació -ara disparada a Europa per la guerra d'Ucraïna i el preu de l'energia- però fer-ho pujant els tipus pot generar nous problemes. "També s'ha de tenir en compte el factor financer, i més amb l'ensurt que acabem de tenir", indica.

Segons Guillén, el nou context pot moderar l'estratègia de pujades de l'organisme que presideix Christine Lagarde. "Si la seva intenció era arribar a tipus del 4 o el 4,5% al llarg de l'any, és possible que ara s'ho prenguin amb una mica més de calma", afegeix la professora de la UB. Malgrat tot, confia que la situació es mantingui "controlada" i els esforços se centrin a donar liquiditat al dòlar. Elisabet Ruiz, professora de finances de la UOC, sí que aplaudeix la decisió del BCE i afirma que ha donat "confiança" als mercats marcant distàncies entre el cas de Credit Suisse i el del SVB. "El mercat està entenent que tot està controlat i no hi ha perill", conclou.