L’Autòdrom de Terramar serà una realitat el 2026

El nou projecte de l’Autòdrom de Terramar pot ser una realitat el 2026. Almenys així ho contempla l’empresa que impulsa aquest nou ús al centenari i entranyable circuit automobilístic de Sant Pere de Ribes. De fet, les obres poden començar de manera imminent malgrat els dos contenciosos administratius admesos a tràmit, presentats per CUP Vilanova i la Geltrú, UM9-CUP-Construïm de Ribes i les Roquetes, i Guanyem Sitges. El primer en contra de la modificació puntual del PGOU en l’àmbit de l’autòdrom i el segon, admès a tràmit a finals del 2023, bàsicament per motius ambientals.

Malgrat aquesta ferma oposició, el projecte té el 63,40% de suport, segons 739 persones enquestades l’any passat per Global CM. La iniciativa pot suposar un revulsiu econòmic important per Sant Pere de Ribes i la comarca, a la vegada que es dona sortida al tancament i deteriorament de l’Autòdrom de Terramar, inaugurat el 1923, reorientada la seva activitat cap a la ramaderia i en desús des dels anys 80. Grand Prix, un grup francoespanyol, buscava un emplaçament al sud d’Europa per crear un complex eqüestre per disputar competicions d’alt nivell durant els mesos d’hivern.

Quan van veure l’autòdrom van pensar en una doble oportunitat. Al mig del circuit adreçar tota l’activitat hípica i mantenir el circuit, amb els seus espectaculars peralts i grades, per dedicar-hi esdeveniments de motor, més aviat de caràcter corporatiu o promocional. De fet, als inicis de l’autòdrom una de les primeres activitats que va acollir va ser un concurs de salts de cavalls.

Les obres del complex automobilístic es van realitzar en només 300 dies, el 1923, i els costos van ser de 4 milions de pessetes. L’Autòdrom de Terramar es va convertir en una referència mundial de l’automobilisme, especialment quan es va organitzar el primer gran premi internacional de la història d’Espanya, una competició equiparable a l’actual campionat de Fórmula 1. És la quarta pista més antiga del món, després de les de Brooklands (1907), Indianapolis (1909) i Monza (1921). Va ser el primer circuit que es va construir a Espanya i el tercer d’Europa. Actualment, l’Autòdrom de Terramar és l’únic circuit antic oval permanent al món.

Per aquest motiu, l’empresa vol conservar la pista, com una joia patrimonial, “restaurant les parts més afectades, però volem mantenir l’aspecte i el formigó original al màxim. Hi ha marques històriques del seu ús”, assegura Matthieu Liard, director de l’Autòdrom de Terramar. Són realment sorprenents i únics els peralts de 90 graus, on els prototips de principis del s. XX ja arribaven als 180 km/h. En aquestes cèlebres corbes han tingut lloc algunes de les més audaces anècdotes de la velocitat a motor. Com els salts acrobàtics de Tazio Nuvolari, amb la motocicleta Borgo o l’anomenat ‘petó de la mort’, que ell mateix li va propinar a una pretendenta sitgetana, en un estat gairebé ingràvid en el peralt nord.

Són especialment valuoses algunes edificacions, les quals es mantindran i potenciaran. Com la tribuna, un dels elements arquitectònics més rellevants i característics del complex. El projecte de reobertura de l’Autòdrom preveu recuperar l’estructura tal com es va dissenyar i realçar el seu valor noucentista. Can Sidós és una masia d’estil empordanès, construïda el s. XVIII sobre un turó que ofereix un bon mirador de tota la infraestructura. Més antic, del s. XIV, és el Clot dels Frares un edifici d’origen religiós. L’edifici Champion, on la marca nord-americana va implantar una fàbrica de pistons. Els boxs formen part del patrimoni històric de l’Autòdrom, com un indret d’arqueologia industrial automobilística, amb la seva particular cantina.

Fa vuit anys que Gran Prix va apostar per la reconversió de l’Autòdrom de Terramar en el principal complex eqüestre de competició d’hípica del sud d’Europa. El projecte avui dia, compta amb l’aprovació definitiva amb un “treball de milers de pàgines d’informes, d’una feinada enorme per part d’urbanistes, dels equips tècnics, de l’Ajuntament, de la Generalitat i també d’un procés d’exposició pública, de recollida d’al·legacions, que l’han enriquit molt perquè arribés a ser un projecte molt ben treballat i respectuós tant amb el patrimoni com amb el medi ambient”, apunta Liard. El director està convençut que els contenciosos administratius admesos a tràmit no aturaran les obres.

En aquest sentit, el director afegeix que “som conscients que intervenim en un àmbit que ha de ser tractat amb gran respecte. L’Autòdrom era aquí abans que naixéssim. El Garraf i la Riera de Ribes, també. Per això, l’impacte del qual fem ha de tenir present no sols no perjudicar sinó millorar el llegat natural de l’espai. Cap zona natural es destrueix. Ni els boscos, ni la riera. Al contrari, es replanta vegetació de ribera en tota la zona que limita la riera, que es rehabilitarà, i en la zona darrera de la corba sud, que actualment és un camp abandonat. També es plantaran 700 arbres a l’interior del recinte on, de moment, hi ha camps i galliners abandonats.  També serem molt curosos amb el consum d’aigua. Hi ha una depuradora a prop, es farà rec per terra”. Una dada important és que un cavall beu 30 litres d’aigua cada dia.

El conjunt de l’àrea està format per 65 hectàrees en l’àmbit total de l’actuació. Dels quals 144.000 m² de zona verda mantinguda 53.000 m² edificables, 9.000 m² dedicat al món del motor, 11.000 m² per a quadres i 23.000 m² a ús hoteler de cinc estrelles. La zona hotelera prevista serà d'aproximadament 150 places –distribuïdes en petites viles i edificis molt ben integrats en el projecte paisatgístic– per a acollir als participants en els esdeveniments i que la seva presència reverteixi en beneficis per a Sant Pere de Ribes, Sitges, la resta de la comarca i el conjunt de Catalunya.

Però evidentment la part més important per l’empresa serà la part eqüestre. Els participants dels concursos d’hípica paguen altes quantitats de diners per la seva participació. I l’Autòdrom de Terramar els permetrà continuar el circuit de competicions els mesos d’hivern que al Nord d’Europa, on es concentra la màxima afició, és totalment impracticable. Es preveu que l’espai central de les instal·lacions es dediqui a competicions eqüestres. Es tracta d’una àmplia superfície, que albergarà cinc pistes diferents per a salts de cavalls, que es completaran amb el condicionament de les grades perquè el públic pugui assistir-hi.

En aquest complex només s'hi disputaran competicions d’altíssim nivell, i l’entrada sempre serà gratuïta. Durant vint setmanes hi haurà una activitat eqüestre. Es calcula que durant els mesos de més activitat hi haurà 1.000 persones al complex. “La qual cosa suposa una font d’ingressos per la comarca. A part dels 200 llocs de treball directes que es crearan”, indica Matthieu Liard que avança que la inversió és de 25 milions d’euros per la part eqüestre i de motor.

El director considera que l’operació és doblement adient, per popularitzar l'hípica, un esport molt assequible a França, el tercer amb llicències, 700.000 concretament i també per retornar la pista l’autòdrom al gaudi de la gent. Ben poques persones, llevat que hagin saltat les tanques, han pogut veure els seus imponents peralts. Puntualment ha servit per batre algun rècord singular. Com el de Valerio Boni que va passar 24 hores dalt d’una vespa per recórrer més de 1.000 quilòmetres, o el de Carlos Sainz que va aconseguir superar els 45,8 segons per volta que tenia Louis Zborowsky des del 1923.