Una gran victòria sobre l’especulació a l’Autòdrom

El passat 7 de novembre una sentència posava punt i final al Macroprojecte de l’Autòdrom que pretenia urbanitzar un sòl protegit a l’est del circuit automobilístic. Aquest sòl estava protegit pels seus valors ecològics (com a connector biològic principalment) i paisatgístics (alguns veïns del lloc a aquella plana li diem la Toscana per demostrar la bellesa i l’estimació que li tenim). Estava protegit però l’ànsia especulativa hi havia posat les urpes. Els ancestres ja ens ho deien: «no es pot matar tot el que és gras», un savi consell en al·lusió a la cobdícia desmesurada. I ara la justícia ha reblat el clau, ha posat les coses en el seu lloc.

Fins i tot, si algú suposés que aquests espais naturals no tenen cap interès, el canvi climàtic cada dia ens dóna més la raó en la desproporció que suposava aquest Macroprojecte. Els períodes de sequera seran cada vegada més freqüents i més severs. Les pluges torrencials, més extremes. Un projecte que preveia fins a 2000 cavalls posa en escac l’abastiment d’aigua per a la població a la zona. Un cavall necessita molta més aigua que una persona i no només per beure. Per altra banda, afectar zones inundables tampoc no és intranscendent, Després de l’experiència de la DANA a València, crec que s’hauria de prohibir per llei. Que l’aigua corri i que el terreny dreni, el que ha fet tota la vida.

Afortunadament aquesta vegada la justícia hi ha posat sentit comú en aquesta lluita constant entre la conservació de la natura i la cobdícia desfermada. I nosaltres estem satisfets. I també, esperançats. Contra aquells que diuen que els moviments socials no serveixen de res; contra aquells que ens deien, fa més de 20 anys, que no es podia fer res per evitar la urbanització dels Colls i Miralpeix; contra aquells que ara ens havien dit que no es podia evitar el Macroprojecte de l’Autòdrom, avui diem nosaltres ben alt i ben fort que la lluita val la pena. 

És hora d’estar satisfets per la feina feta, cadascú en el seu àmbit, el social, el polític, el judicial (una victòria més en la carrera d’Eduard de Ribot, advocat especialitzat en defensa de la natura) i de celebrar amb tots els ets i uts la preservació d’aquest entorn natural.