El sector turístic català tanca un nou estiu d’èxit, però manté les dificultats per cobrir personal

El sector turístic de Catalunya tanca l'agost en màxims. L'activitat ha fregat el ple durant la temporada alta, amb ocupacions que han vorejat el 90%, però rere les xifres que anticipen rècords també hi ha empleats que han patit una sobrecàrrega de treball. És el cas dels cambrers, recepcionistes d’hotel o les ‘kellys’. Són, sobretot, feines que requereixen poca experiència, on hi ha molta temporalitat i amb llargs horaris perquè sovint hi ha manca de personal. “Darrere d’una habitació d’hotel hi ha un ésser humà i nosaltres som les esclaves del segle XXI”, denuncia la portaveu de les ‘Kellys’, Luz Amparo Suaza. En altres sectors, com la seguretat privada o els socorristes, també costa retenir treballadors per afrontar l’estiu.

Els experts confirmen un augment de l’estrès laboral durant la temporada alta del turisme i indiquen que hi ha diversos estudis que vinculen precarietat laboral amb l’augment de la sinistralitat. També recorden que les empreses han de vetllar pel “benestar” dels seus treballadors i avaluar i preveure els riscos laborals.

Les 'kellys': “Amb els hotels plens hem de volar”

Un dels casos més flagrants és el de les ‘kellys’. Les cambreres de pis dels hotels expliquen que durant l’estiu la majoria d'allotjaments no contracten més personal -en part també perquè no en troben- per atendre l'augment de la demanda i això provoca que hagin de netejar fins a 30 habitacions en 8 hores, el que equival a 15 minuts per a cadascuna. "A l'estiu totes ens posem nervioses. Si abans ja corríem, ara amb els hotels plens hem de volar", diu Suaza, que també denuncia l'estat amb què es troben les estances, amb brossa i "molt de desordre".  "És una feina molt dura, molt precària i molt mal pagada", apunta en declaracions a l’ACN. 

La portaveu de Kellys Unión critica que mentre el sector turístic bat rècords, les seves condicions laborals no millorin. "Som les esclaves del segle XXI", diu. "Som el cos principal dels hotels, perquè si una habitació no està neta, no la vendran", argumenta. En aquesta línia, Sauza explica que en els hotels on no hi ha comitè d'empresa, les ‘kellys’ no es poden agafar vacances durant l'estiu, es veuen obligades a fer hores extres i pateixen malalties musculoesquelètiques. Per tot plegat, demana més inspeccions de treball i denuncia que les empreses "juguin" amb un col·lectiu "que té por" perquè la majoria són dones migrants, racialitzades i caps de família.

Manca de vocació i de relleu generacional a l’hostaleria

Amb una situació força diferent, però, on també hi ha escassetat de personal és a l’hostaleria. La manca de mà d’obra fins i tot ha arribat a provocar el tancament d’algun establiment. És el cas del bar-restaurant El Taller de Penelles (Noguera), emblemàtic municipi conegut pels seus murals que es quedarà sense un dels locals més concorreguts.

El sector té problemes per trobar personal sobretot en caps de setmana i horaris nocturns. El president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, aposta per la formació i consolidació dels treballadors que s’incorporen al sector. Entre els que ho fan, s'acaben quedant un 80%, assegura. La falta de treballadors es veu agreujada per la dificultat per trobar un habitatge on viure, com per exemple passa al Pirineu. Per Serrano, això es deu a la proliferació dels pisos turístics i la dificultat per construir a la muntanya i reclama al Govern mesures per solucionar-ho. 

La secretària general de CCOO a les comarques gironines, Belén López, avisa que la manca de treballadors en el sector pot suposar un problema a mitjà termini. El motiu, explica, és que les plantilles són "molt envellides" i no hi ha relleu generacional que permeti formar els nous treballadors per garantir el servei professional. 

López també cita les condicions laborals. La líder sindical exigeix "un canvi de model" que es basi en una bona formació per als treballadors i unes condicions que s'ajustin al conveni laboral del sector, que ja de per sí "es queda curt", segons López, i que “ben poques empreses” compleixen. A més, la sindicalista assegura que el sector serveis acumula "marges de beneficis històrics" i per això creu que ha arribat "el moment de repartir-los" entre aquells qui fan possible aquesta productivitat.

Per la seva banda, la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) afegeix que hi ha manca de vocació. Si no, els treballadors tindrien feina per tot l’any perquè s’estan oferint “nou o deu mesos de feina”, sosté el portaveu de la FEHT, Xavier Guardià. Amb tot, valora positivament poder tenir estudiants universitaris que durant l'estiu volen treballar. "És un treballador que és educat, està format, té idiomes i té il·lusió", diu. Ara bé, quan arriba el setembre els estudiants deixen la feina i els propietaris dels bars i restaurants no poden comptar amb ells de cara al final de temporada.

Ritmes de treball “desorbitats” i “desànim” 

La responsable d'hostaleria de CCOO a Tarragona, Nieves Marco, afegeix que a nivell laboral la situació enguany ha estat idèntica a la d'anys anteriors. "No hi ha millores i es veu el desànim entre molts treballadors. Els ritmes de treball són desorbitats", exposa, i destaca que no es tenen en compte els pics de clients durant la temporada a l'hora d'organitzar la feina. Això provoca que la principal causa de baixes laborals sigui l'angoixa, que, segons indica, la pateixen especialment les cambreres de pis, però també els treballadors del món de la restauració. 

Pel que fa a la dificultat que els empresaris diuen que tenen per trobar treballadors, Marco exposa que el sector "no és atractiu". "No pots conciliar la vida laboral i familiar", explica, i destaca que no hi ha possibilitat d'ascendir i fer una bona carrera professional. "Hi ha molts cambrers que porten vint anys tenint la categoria d'ajudants", manifesta. 

Als càmpings, alguns empresaris opten per “reduir l’oferta” en funció dels equips que tenen. "El que no podem fer és abaixar la qualitat turística", afirma el president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra. No obstant això, admet que el fet que s’allargui la temporada més enllà de l’estiu permet "fidelitzar i formar la plantilla" de treballadors per tal de garantir uns bons estàndards de qualitat.  

Millorar els sous i apostar per la professionalització per retenir els treballadors del comerç

Els comerciants també han d’afrontar la recerca a trobar personal qualificat per cobrir la temporada d’estiu. Pel president de l'associació Comerç Figueres, Frederic Carbó, els baixos salaris són un dels principals esculls. "La gent que treballa tant al comerç com a la restauració ha de tenir millors sous i ens hem d'entendre amb les entitats públiques i polítiques per fer-ho possible", afirma. 

A més, diu que les empreses han d'apostar per professionalitzar-se. "Les empreses que es professionalitzen tenen més capacitat per absorbir gent per fer temporada. El personal abans treballava on queia i ara trien on volen anar", afegeix.

Seguretat privada: problemes per cobrir el repunt d’activitat a l’estiu

Un altre dels sectors que pateix problemes de personal és el de la seguretat privada, que a l'estiu viu un repunt de l'activitat per les festes majors o festivals. "No hi ha prou personal titulat al mercat per poder cobrir l'oferta de serveis", es lamenta un dels directius de Wakeful, Pau Boira. L'empresa, amb seu a Mataró, dobla la seva plantilla a l'estiu a cop de contractacions en origen a altres llocs d'Espanya i oferint salaris "per sobre de conveni".

En aquest sentit, Wakeful admet que el seu és un sector amb una professió poc atractiva i "dura" pels horaris que es fan i per l'exposició a possibles situacions de perill. És per això que el darrer conveni col·lectiu ha previst un increment salarial global del 16% per al període 2023-2026, que s'està aplicant de manera progressiva, i l'ampliació de les cobertures en cas de baixa laboral. "S'han fet millores, però queda molt a fer i és molt lent", reconeix Boira.

Avenços per dignificar el socorrisme

On també costa retenir el talent a Catalunya és en el sector del socorrisme. El director de Proactiva i vicepresident de l'Associació d'Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA), Oriol Canals, explica que la temporalitat no afavoreix a la competitivitat i recorda que mentre a Catalunya la temporada d'estiu és d'entre tres i quatre mesos, a Balears en són sis. "La gent que treballa en aquests períodes de temporalitat busca tenir feines el més llargues possibles", comenta.

Per aquest motiu, la patronal reclama a la Generalitat que s'impliqui més en la situació de desavantatge competitiu que viu el sector. En aquest sentit, Canals demana un reglament propi per al sector a Catalunya que fixi "uns mínims" i permeti homogeneïtzar el servei al litoral. Actualment, cada ajuntament estableix el servei de manera arbitrària. Segons el portaveu d'AECSA, Catalunya va "tres passes enrere" respecte altres destinacions, com Canàries o Balears.

Malgrat tot, el sector està d'enhorabona aquest estiu perquè després d'anys de reivindicacions, sindicats i patronal han començat aplicar un nou conveni col·lectiu que ajuda a "dignificar" la professió. Entre d'altres, suposa un augment dels salaris del 30%, que serveix perquè les condicions dels socorristes de les platges catalanes s'equiparin amb els que treballen a Balears.

Els experts constaten més estrès laboral a l’estiu

“A l’estiu la pressió és molt alta, la feina es concentra en moments molt concrets i també hi ha una alta demanda cognitiva i psicològica”, explica el professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i consultor Manel Fernández Jaria. “Cal atendre molts clients, mantenir bona cara, parlar sovint molts idiomes, traduir, exigències altes dels clients...”, enumera. Així, confirma que durant l’estiu hi ha més estrès laboral i insta les empreses a adoptar mesures preventives, planificar bé la temporada, automatitzar processos i respectar les polítiques de descans dels seus treballadors. “Això va en benefici de les dues parts, tant dels treballadors com també de l’organització”, assenyala. 

Per la seva banda, l'advocat Pau Estévez, del Col·lectiu Ronda, aposta, entre altres per establir més torns en els llocs de feina o reduir treballs nocturns i explica que en els últims anys han percebut un augment de l’estrès tèrmic, és a dir, l’exposició a temperatures extremes a la feina. “El turisme és un sector molt estacional, on a vegades es precaritzen molt les relacions laborals i això és un factor de risc a l’hora de generar estrès”, subratlla. 

Als informadors ambientals no els consta manca de personal

Més enllà de tot, també hi ha feines vinculades al turisme on no consta que hi hagi manca de personal: els informadors ambientals. L’estiu del 2022 la Generalitat va engegar una prova pilot per promoure l’ús responsable dels espais naturals fluvials per sensibilitzar els visitants i fomentar bones pràctiques en aquests indrets protegits. Aquesta figura ha anat a l’alça en els darrers anys i al 2023 se’n van desplegar un total de 66 que van rebre un flux de 277.000 visitants. En la campanya d’aquest estiu i tardor s’han contractat 189 agents, i en el cas de la Catalunya Central, en són 25 repartits en gairebé una desena d’espais naturals.

En Gerard Baliellas és un dels quatre informadors desplegats al riu d’Aigua d’Ora (Solsonès). Destaca la importància de la seva feina perquè els ciutadans “puguin seguir gaudint dels espais naturals” al llarg dels anys. Explica que es troben sovint amb ciutadans “poc informats” i assegura que les incidències més comunes són vehicles mal aparcats, gossos deslligats, acumulació de brossa o persones que instal·len elements de pícnic no permesos com taules i cadires.

L’ocupació s’acosta a nivells màxims amb la vista posada a la tardor

Més enllà de les casuístiques i problemàtiques concretes de cada col·lectiu, les xifres confirmen que Catalunya tancarà un estiu de màxims arreu i les zones més turístiques fregaran el ple absolut. Així, els establiments turístics de la demarcació de Lleida han aconseguit uns bons resultats d'ocupació i s'espera que s'acosti als pics de prop del 100% durant la primera quinzena d'agost al Pirineu, d’acord amb les previsions de l’inici de temporada. Això farà que, segons el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano, sigui un any de rècord tant en pernoctacions com el segon millor de la història pel que fa al volum de visitants.

La Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) assegura que a nivell de visitants hi haurà "millors resultats que el 2023" i nivells d'ocupació propers als del 2019. A més, el portaveu de la FEHT, Xavier Guardià, en fa una altra lectura positiva. "Des del 2019 hem perdut un mercat molt important per nosaltres, que és el rus, i si estem en números similars als del 2019 vol dir que tota la resta de mercats estan funcionant en pujada", explica.

Per mesos, el juliol va "costar més que altres anys" pel descens del públic britànic i irlandès, cosa que va provocar que s'ocupessin entre el 75% i el 80% de les places turístiques de la demarcació. Per contra, "l'agost s'allarga més" i de cara a la tardor hi ha "bones perspectives". "Això està dins dels plans que tenim els empresaris i l'administració d'anar esponjant la temporada. Que el juliol i l'agost no estiguin tan plens, perquè no és bo per ningú, i que s'ompli més la temporada", remarca.

A la costa barcelonina els hotels han fet un ple tècnic, amb ocupacions que han vorejat el 90%. És el cas de destinacions com Sitges, amb un 84% al juliol i un 88% a l'agost, o l'alt Maresme, amb entre un 85% i un 90% durant la segona quinzena de juliol i el mes d'agost. A més, la forta demanda d'aquest any ha permès pujar preus al voltant d'un 5% en aquestes destinacions. Passat el pic de l'agost, els hotelers de costa esperen també un setembre amb xifres notables.  

Per la seva banda, els càmpings gironins han tancat un mes d'agost amb ocupacions que ronden el 85%, una bona dada, segons el president de l'Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra. El president de l'entitat assegura que més enllà dels "pics d'ocupació" que es puguin produir a l'estiu, el sector celebra que cada any aconsegueixen "eixamplar la base" allargant la temporada turística. Segons Gotanegra, permet "fidelitzar i formar la plantilla" de treballadors per tal de garantir la qualitat del servei turístic.  

En el cas de Tarragona, el portaveu de la FEHT, Xavier Guardià, explica que el fet que el personal eventual, com els estudiants que al setembre deixen la feina abans d’acabar la temporada per tornar a la universitat, no suposa un gran inconvenient perquè de cara a la tardor comencen a tancar alguns establiments. "Si una cadena té set hotels i en tanca un parell, reubica aquells treballadors i llavors no hi ha una sobrecàrrega" en el volum de treball, afirma.  

Pel que fa la responsable d'hostaleria de CCOO a Tarragona, Nieves Marco, la situació laboral dels treballadors un cop passats els mesos punta de l’estiu tampoc millorarà. "S'acaba la calor però no baixa el ritme de treball perquè s'acaben alguns contractes laborals i en ocasions el volum de feina no disminueix", assenyala. A la vegada, es pregunta per què ja no arriben gairebé grups d'Imserso, que ajudaven a allargar més la temporada turística i permetre que hi hagi més estabilitat laboral.