Artur Mas, a Sitges: "És millor sortir junts de la crisi i repartir equitativament els beneficis de la recuperació"

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquesta tarda que, davant la millora de la situació econòmica, “si volem que el clima i la cohesió social no es deteriorin, és bàsic que els beneficis de la recuperació es distribueixen molt millor, amb més justícia i equitat, que no pas els sacrificis de la crisi”. Per això, ha dit, “és millor sortir junts de la crisi que anar a buscar el benefici molt ràpid d’alguns, que podria ser la temptació, després d’anys de patiment per a molta gent”.

El cap de l’Executiu ha fet aquesta crida davant una nodrida representació del món econòmic i empresarial, en la inauguració de la XXXI Reunió del Cercle d’Economia, a Sitges, que enguany està dedicada al tema “Per consolidar la recuperació: dimensions polítiques, econòmiques i empresarials”.

Artur Mas ha iniciat la conferència inaugural destacant que “l’economia catalana és la que més pesa i la que més aporta al conjunt de l’Estat” i que, en valor absolut, és la que dóna ocupació a més persones. En aquest sentit, el president ha avançat que aquest mes de maig “tornarà a ser molt bo des del punt de vista de l’ocupació a Catalunya”.

Ajudar a trobar feina als joves i als majors de 45 anys
El cap del Govern ha destacat les accions que està duent a terme el seu Executiu per contribuir a crear més llocs de feina i ha posat com a exemple els 80 milions que es destinaran a ajudar que persones joves menors de 25 anys es puguin formar, fer pràctiques o accedir al món laboral, en el marc del Pla Europeu de Garantia Juvenil. També ha donat a conèixer que en els pròxims dies es presentarà un pla per ajudar als majors de 45 anys a trobar una ocupació.

En el marc de les polítiques socials, Artur Mas ha recordat que en aquest moment a Catalunya “tenim més èxit escolar, fem més operacions quirúrgiques, tenim menys llistes d’espera als hospitals, hem atès més persones amb dependència i donem més beques menjador que fa quatre anys”, malgrat que “disposem de 5.000 milions d’euros menys de recursos, és a dir, un 20% menys del pressupost”.

El cap del Govern ha subratllat que aquesta feina s’està fent “amb menys poder polític, i, per tant, amb menys capacitat de decisió; més ofegats i més tutelats financerament per part de l’Estat”. “Estem donant la cara pel descontentament i el malestar social sense tenir les eines per fer la feina”, ha conclòs. I ha advertit que “ofegar els governs autonòmics i carregar sobre les seves espatlles les polítiques de reducció de dèficit, les famoses retallades, té conseqüències polítiques directes com es va veure diumenge passat”.

Un altre dels punts que ha destacat el president en relació a l’economia catalana és que ara “és molt més holandesa, o flamenca o danesa que abans de la crisi econòmica”, perquè “és molt més oberta i present al món”, ja que exporta més, inverteix més inversora en mercats exteriors, rep més turisme estranger i inversions de fora de l’Estat.

Després de explicar la millora de l’economia catalana, el president de la Generalitat ha subratllat que això demostra que “el debat sobiranista no ha perjudicat la recuperació econòmica, no ha impedit fer els deures, ni tenir millors perspectives en temes claus de país”.

Corredor del Mediterrani
En un altre moment de la seva intervenció, el cap del Govern s’ha referit a les infraestructures i ha lamentat que les de Catalunya “no són les holandeses, ni les flamenques, ni les daneses”. En aquesta línia, ha tornat a reivindicar el corredor del Mediterrani. “Hem batallat molt perquè fos una realitat i hem aconseguit que a nivell europeu això és veiés clarament”, ha afirmat, però ha lamentat que “no estan desbloquejats els accessos ferroviaris al port de Tarragona o el de Barcelona”.

Pel que fa a altres infraestructures ferroviàries, el president ha contraposat els diners que destina l’Estat a línies d’alta velocitat amb els que destina a Rodalies. Ha fet notar que mentre que en els darrers quatre anys l’Estat ha invertit 13.000 milions d’euros en línies d’alta velocitat per transportar 29 milions de viatgers, a Rodalies ha invertit 400 milions en el mateix període per transportar 400 milions de passatgers.

“El pitjor de tot és no fer res”
Artur Mas ha clos la seva intervenció inicial fent referència a les relacions Catalunya-Estat, tema que també ha introduït el president del Cercle d’Economia, Antón Costas. El cap del Govern ha subratllat que “el pitjor de tot és no fer res, creuar-se de mans i ignorar el repte” que està plantejant Catalunya, perquè “o ens hi enfrontem o no el resoldrem i l’enquistarem”.

El president ha plantejat dues possibles solucions per resoldre-ho: “o el sobiranisme a Catalunya demostra tenir prou força per acabar tenint una majoria clara, i això s’ha de demostrar democràticament, o l’Estat espanyol té prou iniciativa política per proposar una solució que després sigui acceptada per la majoria del poble català”.

Eleccions municipals
En el col·loqui posterior a la conferència, a preguntes d’un dels assistents sobre si el debat sobiranista ha perjudicat els resultats del seu partit a les darreres eleccions municipals, el president ha fet notar que “si a l’Ajuntament de Madrid al final hi ha una alcaldessa de Podem no es podrà dir que serà per culpa del debat independentista”.

Davant la fragmentació política que s’ha produït en consistoris com el de Barcelona després de les eleccions del 24M, el cap de l’Executiu ha advertit que “potser el principal problema és com es governaran les institucions i quina capacitat tindran de prendre decisions”. Artur Mas ha assenyalat que “tothom té les seves servituds en política i es poden prendre decisions per acontentar uns quants que acabin perjudicant a molts”.

El Mobile World Capital
En aquest sentit, ha posat com a exemple el que li va costar a Barcelona aconseguir la capital mundial del mòbil, el Mobile World Capital, per la qual va competir amb París, amb Milà i amb Munich. El president ha assenyalat que el Mobile dóna feina a enginyers de telecomunicacions, informàtics i directius d’empreses, però també a cambrers, taxistes i operaris de tota mena. “Segons quines decisions es prenguin en temes sensibles com aquest els que es queden amb menys feina són taxistes, cambrers i operaris i treballadors molestos, i això s'ha de començar a dir així”, ha reblat i ha subratllat que esdeveniments com el Mobile creen riquesa.