El granet de raïm a la dieta del gall del Penedès desperta l'interés científic mundial

Una de les dues revistes de ciència avícola de més prestigi a nivell mundial, la British Poultry Science, va publicar el passat 3 d'agost els treballs que van donar lloc a l’obtenció de la IGP Gall del Penedès incorporant granet de raïm a la dieta del gall millorat de raça Penedesenca. Es tracta d’uns treballs que, a nivell científic, van ser dirigits pel Dr. Amadeu Francesch Vidal, director d’AVIRAUT i finançats pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès a través de l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca.

El granet de raïm és una matèria primera gens considerada en la nutrició avícola, però prou utilitzada tradicionalment pels camperols penedesencs com a complement de la dieta de les gallines que tenien per les masies. La riquesa proteica del granet de raïm és similar a la del blat de moro (moresc); per això es va decidir substituir un 5% de blat de moro per granet de raïm en la dieta normal que es feia servir per al gall penedesenc. Es volia comprovar com repercutia en el seu creixement. Si no el perjudicava, aleshores s’estudiaria com influïa en la composició química i en les qualitats organolèptiques de la seva carn. Això suposaria criar el Gall del Penedès mitjançant mètodes tradicionals, condició indispensable per a l’obtenció d’una IGP, a la vegada que es caracteritzaria el producte.

Del treball publicat es conclou que la inclusió de granet de raïm en el pinso no va repercutir negativament en el creixement del Gall del Penedès, ni tampoc va alterar la composició química de la carn considerant proteïna i greix total. Ara bé, una anàlisi del greix a nivell d’àcids grassos va revelar que la inclusió de granet de raïm contribuïa a l’augment significatiu de la proporció d’àcids grassos insaturats sobre els saturats. Aquest fet confirma que la inclusió de granet de raïm fa encara més saludable la carn del Gall del Penedès i, a més, fa que la seva carn esdevingui més dolça, de menys gust a pollastre convencional, d’un gust més metàl·lic, de major olor a fruit sec i de més fibrositat.