Els productors d'espigalls del Garraf treballen per aconseguir la DOP

Els productors d'espigalls del Garraf s'han proposat aconseguir la DOP per preservar la qualitat del seu producte i incrementar-ne la promoció. Agrupats en l'associació 'Espigalls del Garraf', treballen amb l'assessorament científic de la Fundació Miquel Agustí, que està analitzant la diversitat de varietats actuals per aconseguir crear la llavor de "l'espigall perfecte". Montse Marcé, presidenta de l'associació de productors, afronta el camí cap a la DOP com una camí molt llarg però esperançador. Assegura que aconseguir el segell de qualitat europeu seria un "reconeixement" a la perseverança dels agricultors. Alhora, el mateix projecte científic també proposa expandir el volum de conreu d'espigalls, introduint aquesta activitat entre els boscos del Parc Natural del Garraf.

Els investigadors de la Fundació Miquel Agustí fa quatre anys que treballen amb els productors d'espigalls del Garraf. Joan Simó, director científic de l'entitat, explica a l'ACN que l'espigall és una col amb "problemes agronòmics" derivats de ser un conreu històric a la comarca. Posa com a exemple l'heterogeneïtat de les plantes –actualment cada agricultor té la seva pròpia varietat- i la poca resistència davant les malalties. L'objectiu del projecte científic ha estat "pal·liar aquests defectes". Per fer-ho, han entrecreuat les plantes per acabar aconseguint una varietat que sigui òptima.

Després de quatre anys, l'estudi ha aconseguit definir l'aspecte d'aquest espigall homogeni. Simó explica a l'ACN que es tracta d'una planta amb "la fulla retallada, de color blau-verd, i alçada considerable". Ara, el proper pas serà concretar-ne el gust. La previsió és definir-lo després d'escoltar les opinions dels consumidors a través d'un tast públic que hi haurà al mercat Vilanova i la Geltrú i d'un panel que convocaran properament. El projecte inicial està finançat per la Diputació de Barcelona i culmina aquest 2016, però, donat que tot just s'està començant a concretar el gust de l'espigall, els investigadors confien trobar recursos per prorrogar la recerca.

Orgull 'espigallmaniàtic'

Montse Marcé defensa amb orgull el conreu històric dels espigalls a la comarca del Garraf i la constància que han tingut els pagesos per mantenir aquesta varietat de col. "Som espigallmaniàtics", afirma, i destaca que es tracta d'una verdura "amb molta fibra i vitamines, alhora que és anticancerígena". Al mateix temps, però, Marcé recorda que "al principi el conreu era més dur perquè plantaves espigalls i no es venien, i la terra no era rendible". Passada aquella època, ara Montse Marcé assegura que els espigalls han captivat la gent, en part gràcies a les múltiples opcions que existeixen per cuinar-los: "qui menja espigalls, repeteix".

Arribar a aconseguir la Denominació d'Origen Protegida és una fita que la desena de productors d'espigalls que hi ha ara al Garraf afronten amb "il·lusió", explica Marcé. Amb tot, reconeixen que queden molts anys per aconseguir el vist i plau de la Unió Europea. Joan Simó, des de la Fundació Miquel Agustí, recorda que cal avalar la singularitat dels espigalls del Garraf amb diversos informes científics. Per això insisteix en la necessitat d'obtenir una varietat concreta que optimitzi la qualitat del producte i permeti ampliar-ne el conreu. Simó augura que encara queden, com a mínim, entre cinc i deu anys de treball per poder obtenir la DOP.

Agricultura entre boscos

La Fundació Miquel Agustí confia en estendre el conreu d'espigalls dins el Garraf, i s'ha proposat fer-ho enmig dels boscos del Parc natural –a Olivella, Sitges i Sant Pere de Ribes-. Joan Simó diu que els espigalls són una espècie "molt estimada", amb unes propietats d'adaptació que s'ajusten a les característiques del Parc. Precisament, la Fundació té a tocar del bosc un dels camps experimentals per assolir l'espigall òptim. Simó confia que definir la millor varietat engrescarà els productors a conrear les terres al Parc. Introduir l'agricultura en aquest espai, assegura Simó, generaria uns "mosaics" que servirien de tallafocs i que permetrien obtenir rendiment econòmic per invertir en el manteniment de boscos i camins.