El Garraf disposa de més de 100 hectàrees de sòl industrial

“Dèiem que el sòl i sostre industrial del Garraf és escàs i car. No és així. En el preu de mercat som totalment competitius. El que cal és posar-lo a l'aparador i fer una gestió de la comercialització adequada, i això ho ha de fer Node Garraf. És un repte”. Així de contundent s'ha mostrat el nou conseller delegat de l'agència de desenvolupament Node Garraf, Isidre Also, que aquest matí ha presentat un exhaustiu informe sobre els polígons d'activitat econòmica de la comarca acompanyat de la presidenta de l'ens i alcaldesssa de Canyelles, Rosa Huguet, i Ramon Llenas, responsable de l'estudi.

El treball revela que només el 60% dels polígons del Garraf registra activitat econòmica. Així, a diferència del que molts representants polítics i empresaris han assegurat reiteradament els darrers anys, la comarca disposa de més de 100 hectàrees de sòl i sostre industrial en desús, distribuïts en 76 solars i 409 naus. D'aquests terrenys, fins a un 76% es troben a Sant Pere de Ribes. “Vilanova està saturada, però hi ha prou sòl a Sant Pere de Ribes”, ha apuntat Llenas. En aquest sentit, i tenint en compte que el 60% de les naus del Garraf són de menys de 500 metres quadrats, el sòl en desús podria encabir fins a 500 empreses, segons el responsable de l'estudi.

Preus més baixos

Ramon Llenas també destaca que els preus de venda i lloguer als polígons no són alts, i inclús se situen per sota de la mitjana catalana. “És cert que fa quatre anys, quan vam fer els primers estudis, la zona del Garraf sortia cara pel que fa a metres quadrats de nau perquè les operacions immobiliàries en aquell moment s'havien fet per treure una rendibilitat. A l'estudi veiem un esforç notable dels propietaris per adaptar-se al mercat”, ha assegurat Llenas. Així, el preu mitjà d'oferta dels solars se situa en 253,09 euros per metre quadrat, i el de les naus, en 908 euros/m2 pel que fa a la compra, i en 2,72 euros/m2 al mes pel que fa al lloguer.

Dades d'ocupació molt diferents

El Garraf compta amb un total de 18 polígons, amb una superfície de sòl de 402 hectàrees (un 2,17% del total del sòl comarcal). Més del 50% del sòl destinat als polígons d'activitat econòmica es troba a Vilanova, i més d'una quarta part, a Sant Pere de Ribes. L'ocupació mostra dades completament diferents en funció dels municipis: si a Sitges l'ocupació arriba al 92,79%, a Cubelles és del 71,52%, a Vilanova, del 70,32%, a Canyelles, del 28,30%, i a Sant Pere de Ribes, del 22,36%. .

L'informe també treu a la llum el descens de l'activitat empresarial, atès que si el 2011 es comptabilitzaven 608 empreses en els polígons, a finals de l'any passat n'eren 586. Quant a l'activitat empresarial, destaca el comerç (46,71%), la indústria (25,43%), els serveis (13,84%), i la construcció i promoció immobiliària (7,44%). El transport i la logística (3,29%), la restauració i l'oci (2,94%) i el sector primari (0,35%) completen les diferents tipologies d'activitat.

En paraules de Ramon Llenas, la comarca “té sòl i sostre suficients”. “Els preus fan que siguem més competitius i que la modesta recuperació econòmica que s'està detectant a la comarca es transformi en la instal·lació d' empreses en petites naus”.

L'antiguitat, un problema

Una altra de les dades significatives que ofereix l'informe és l'antiguitat, tenint en compte que el 62% dels polígons tenen més de 20 anys, i només un 5% tenen menys de 10 anys.  Això es tradueix en “problemes d'obsolescència i degradació”, segons Llenas. Espais de l'Eixample Nord de Vilanova, la Masia en Barreres, també a Vilanova, Roquetes II, o la la variant C-31, a Sant Pere de Ribes, són algunes mostres d'aquesta precarietat. Aquesta antiguitat explica que els polígons “no assoleixin més del 50%” de satisfacció respecte els serveis que haurien de tenir”, segons Llenas. Els pitjors valorats són el de Roquetes V, la Plana (a Vilanova), o Canyelles, bàsicament per la falta d'urbanització, que comporta problemes de mobilitat, accessibilitat i connectivitat. Els més moderns, com el de Santa Magdalena, la Bòbila, les Salines o el de Mas Alba, són els més ben valorats.

“Des de Node Garraf estem treballant per dotar els polígons de fibra òptica i serveis de banda ampla”, ha assegurat Isidre Also en referència a les necessitats de millora. Segons el conseller delegat, però, aquestes actuacions no depenen “només” de l'agència de desenvolupament. “Els ajuntaments també han de fer els deures”, ha dit Also, qui ha afegit que si fins ara hi havia una “certa reticència a l'hora d'oferir sòl industrial”, ara cal “ser més ambiciosos i crear un model d'oferta molt atractiu” que estigui “basat en la competitivitat” i que atregui “la indústria 4.0”.