L'exterior d'una de les delegacions de l'Agència Tributària i un cartell que indica on es troba l'accés de l'edifici per fer la renda. ACN
ACN |
Barcelona
04-07-2017 08:30
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Les percepcions econòmiques rebudes des que va començar a l'any fins aquest dimarts 4 de juliol per part del treballadors catalans, uns 12.444,70 euros de mitjana, han servit només per pagar els impostos de l'any (IRPF, IVA, cotitzacions, IBI, Patrimoni, entre d'altres), segons del 'think tank' Civisme. Aquesta entitat elabora l'informe 'Dia de l'Alliberament Fiscal' que concreta la quantitat total d'impostos que paguen els contribuents i ho tradueix a nombre de dies que es necessita per pagar al fisc. En el cas català, el dia de l'Alliberament fiscal serà aquest 5 de juliol, que serà el primer dia que el treballador es podrà començar a quedar per ell les seves rendes laborals fins a finals d'any. Aquesta data és la més tardana de tot l'Estat, cosa que situa a Catalunya com el territori on s'han de destinar més dies de salari per complir amb el fisc.
El dia de l'alliberament del 2016 per Catalunya va ser el 4 de juliol, cosa que suposa en l'últim any els treballadors catalans han hagut de destinar un dia més a poder complir amb les seves obligacions tributàries.
La suma d'impostos pagats de mitjana en el transcurs de l'any 2016 per un treballador català es va situar en 12.444,70 euros, cosa que suposa que els ocupats catalans han de treballar fins aquest dimarts 4 de juliol per abonar les seves obligacions fiscals, segons Javier Santacruz, cap d'investigació de l'organització Civisme i director de l'estudi.
Santacruz destaca que Catalunya és la comunitat autònoma que té el dia de l'alliberament fiscal més endarrerit de tot l'Estat i això s'explica pels majors impostos autonòmics i municipals que han de suportar els treballadors catalans, segons el director de l'estudi.
En el conjunt de l'estat espanyol, les rendes laborals que han de destinar a pagar impostos en xifres del 2016 s'han situat en 12.038,89 euros, cosa que suposa 178 jornades de sou a pagar impostos i va situar l'últim dia de treball per al fisc en el 28 de juny, una dia menys que amb l'informe publicat en el 2016.
Falca fiscal
La falca fiscal que suporta el contribuent espanyol se situa entre les més altes dels països membres de l'OCDE. En el cas espanyol, aquesta falca fiscal o xifra d'impostos al treball és un 9,3% superior a la mitjana de les 34 economies desenvolupades que formen part d'aquesta organització territorial. En l'informe s'indica que dels 34 membres hi ha 14 que tenen una falca fiscal superior a la registrada a l'estat espanyol.
Entre els països que estan per sobre de la mitjana espanyola estan els principals socis de la UE (Alemanya, França i Itàlia), Bèlgica, Finlàndia, Suècia i Àustria. Fins i tot, Portugal i Grècia superen en falca fiscal a l'estat espanyol.
La falca fiscal dels treballadors entre 45 i 64 anys és la més alta dels empleats espanyols. En aquesta franja, el treballador té una flaca del 38,76% cosa que suposa que per cada 100 euros que percep de salari només li van a la butxaca 61 euros.
Per contra, entre els majors de 65 anys, la falca fiscal és del 12,5% cosa que suposa que per cada 100 euros que ingressa en percep 88 euros de forma efectiva. Aquesta baixa falca fiscal en les persones jubilades s'explica perquè en la pensió no s'ha de suportar la pressió de les cotitzacions fiscals.
En l'informe també s'assegura que en l'àmbit de les càrregues fiscals, les parelles joves amb fills són les més castigades.
Així, en l'estudi s'indica que en dades de tancament del 2016, l'únic segment de població que no ha perdut renda disponible des de l'inici de l crisi han estat els jubilats, tot i que en l'estudi no es té en compte l'evolució de l'IPC. La resta de subjectes ocupats, entre 16 i 64 anys, encara avui per avui estan un 8% per sota de la renda disponible que tenien en el 2008, a l'inici de la crisi.
Santacruz assegura que ''pujar impostos mentre baixen els salaris es tradueix en un repunt de l'esforç fiscal que han de suportar els contribuents espanyols''.
Fins el 2 d'octubre si s'afegeix l'endeutament públic
Si als impostos que han d'abonar els treballadors espanyols s'afegeix la part proporcional de l'endeutament públic del conjunt del sector públic espanyol, 1,1 bilions d'euros, el dia de l'alliberament dels empleats espanyols no arribaria fins el 2 d'octubre, 96 dies més tard, cosa que suposaria treballar per Hisenda durant ni més ni menys que 276 dies de l'any.
Santacruz destaca que d'aquests 96 dies de més que s'han de destinar a cobrir el forat del deute públic, 29 dies, el 30%, haurien d'anar a càrrec dels treballadors catalans que són els que més càrrega fiscal suporten.
Segons les dades de l'estudi, cada ciutadà de l'estat espanyol, incloent en aquest cens a totes les persones residents a l'Estat, independentment que treballin o no, se situa en l'informe de 2017 en 8.220 euros a l'any, tenint en compte la càrrega fiscal dels treballadors més l'endeutament públic.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
