Torres celebra el retorn al Penedès de la moneu, una varietat de raïm ancestral recuperada

La Família Torres celebra la primera verema de la moneu al Penedès, la varietat de raïm negre ancestral localitzada a prop de Querol (Tarragona) fa gairebé vint anys i sotmesa a un llarg i exhaustiu procés de recuperació. L’èxit en la reintroducció experimental d’aquesta varietat a la vinya penedesenca, concretament al Castell de la Bleda (Santa Margarida i els Monjos), duta a terme l’any passat per mitjà de la tècnica del reempelt, i la bona adaptació al terreny permetran a l’equip tècnic de Torres vinificar la collita d’aquest any i ratificar així l’interès enològic que ha demostrat tenir la varietat en proves a petita escala realitzades amb el raïm plantat a la finca experimental de l’Aranyó (Lleida).

La cinquena generació de la Família Torres, representada pel Miquel, director general, i la Mireia, directora d’Innovació i coneixement dels Cellers Torres, ha presentat oficialment la moneu aquest dimecres, 13 de setembre, al Castell de la Bleda, en un acte presidit per la Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya Meritxell Serret. L’acte ha comptat també amb la presència del director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) Salvador Puig, el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries Carmel Mòdol, l’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos Imma Serret i l’alcalde de Pacs del Penedès Josep Sogas, entre altres institucions, entitats vitivinícoles i mitjans de comunicació. Els Castellers de Vilafranca han posat el punt i final amb una exhibició a peu de vinya.

Segons la Consellera Serret: "Actes com aquest són un estímul per al sector. Recuperar varietats ancestrals és una bona manera de projectar futur, i des de l'Administració estem compromesos a seguir acompanyant tots aquests projectes que ens permeten aprofitar les oportunitats que ofereixen els mercats i fer front a reptes tant importants com és l'adaptació al canvi climàtic”.

La Família Torres ha explicat el projecte de recuperació de varietats ancestrals que va iniciar Miguel A. Torres, quarta generació, fa més de 30 anys i gràcies al qual s’han pogut rastrejar i recuperar prop de 50 varietats. La moneu és una de les sis varietats ancestrals amb gran potencial enològic amb què s’està experimentat amb més intensitat amb la col·laboració de l’INCAVI.

La primera verema al Penedès de la moneu suposa un pas endavant en la recuperació del patrimoni d’aquesta regió vitivinícola mil·lenària – i de Catalunya en general -, fent aflorar aquelles varietats responsables de la riquesa i diversitat del mosaic vitícola d’abans de l’arribada de la fil·loxera. Segons Miquel Torres Maczassek, “la moneu és una joia enològicament parlant i estem convençuts que pot aportar valor al Penedès, no només perquè és un raïm autòcton que permetrà fer vins realment únics, sino també perquè és molt resistent a la sequera i a les altes temperatures, cosa que el fa especialment interessant de cara al canvi climàtic”.

Una varietat del passat, possible solució de futur

La vinya és especialment sensible a l’augment de les temperatures i a la sequera que són conseqüència del canvi climàtic i que fan que la verema s’avanci, fet que podria arribar a afectar la qualitat dels vins. Per això, els viticultors procuren endarrerir al màxim la maduració del raïm amb tècniques aplicades a la vinya, ja que la correcta maduració de tots els components del raïm és clau en la configuració final del vi.
Tot i així, la verema d’enguany al Penedès ha començat uns 10 dies abans del que és habitual. Per contra, la moneu plantada al Castell de la Bleda, a pocs kilòmetres de Vilafranca del Penedès, està prevista collir-la a finals de setembre quan assoleixi el seu punt òptim de maduració. Aquesta maduració més pausada de la varietat la fa especialment interessant, ja que permetrà elaborar un vi més fresc i equilibrat, fugint de la corpulència i de l’elevat grau alcohòlic dels vins que provenen de raïms sotmesos a altes temperatures.

Segons Mireia Torres, “les proves i microvinificacions que hem fet fins ara amb la moneu donen com a resultat vins amb una intensa aroma de fruita fresca i perfumada. Tenen una acidesa marcada, bona concentració i tanins equilibrats”.

Sis varietats ancestrals recuperades amb gran interès enològic

De les prop de 50 varietats catalanes desconegudes que van sobreviure a la fil·loxera i que s’han aconseguit recuperar en els últims 35 anys, només sis són les que en aquests moments centralitzen els esforços d’investigació de la Família Torres i de l’INCAVI per l’alt interès enològic que estan demostrant. La majoria d’aquestes varietats ja estan autoritzades pel Ministeri d’Agricultura i se n’està tramitant la inscripció en els registres pertinents. La recuperació de varietats ancestrals és una tasca lenta i rigorosa, que requereix de molts anys, fins i tot dècades, entre que es localitza el cep gràcies a l’ajuda de viticultors fins que es pot degustar el vi.

Segons Miquel Torres: “És el projecte més important que Torres ha desenvolupat en les últimes dècades. Estem construint un pont que ens permeti recuperar el patrimoni vitivinícola dels nostres avantpassats. Amb aquestes varietats podrem fer vins que recuperin la nostra història, vins únics, basats en la singularitat i l’autenticitat”.