Un any de l''eliminació' del roaming: "Èxit rotund" i adéu a "la por a una sorpresa a la factura"

L'eliminació dels sobrecàrrecs per navegar per internet, trucar o enviar missatges més enllà de les fronteres entre estats de la Unió Europea just fa un any, el 15 de juny del 2017, ha estat un "èxit rotund". Així ho descriu en una entrevista amb l'ACN Guillermo Beltrà, director d'Afers legals i econòmics de l'Organització Europea de Consumidors. Segons ell, la reforma ha estat un "benefici" i gràcies a aquesta els consumidors poden fer servir mentre viatgen els mapes online, consultar les xarxes socials o escoltar música "sense preocupar-se d'una sorpresa a la factura". El mateix opina Anthony Whelan, cap de la Direcció General de Connectivitat de la Comissió Europea per a xarxes i serveis de comunicació. En declaracions a l'ACN, Whelan afirma que els consumidors se n'adonen ara que "la por a una sorpresa per una factura alta és cosa del passat". Segons dades de la institució, el consum de dades mòbils des de la 'supressió' del roaming ha incrementat fins a 5 vegades, un 500%, en comparació amb el 2016.

Una de les incoherències que crea "confusió" per als consumidors amb l'eliminació dels sobrecàrrecs quan el roaming està activat és que, per exemple, trucar des d'un número espanyol a Itàlia des d'Espanya és més car que fer-ho amb el mateix mòbil des d'Alemanya, si l'usuari es troba de viatge. "No és barat per un ciutadà espanyol comunicar-se amb els seus amics a Itàlia o Finlàndia", lamenta Beltrà. "Si tu no has travessat una frontera i fas servir el teu telèfon des d'Espanya el roaming no s'aplica, i fa dos anys que intentem explicar que això vol dir que no s'ha completat el mercat interior pels consumidors", assenyala.

"El que vam fer quan vam canviar la normativa del roaming va ser adoptar un únic principi per a totes les trucades roaming, trucades que fas quan estàs viatjant amb el teu mòbil", recorda Whelan, que justifica que les trucades fetes "des de casa" a un altre país de la UE no s'inclouen en aquesta reforma perquè el consumidor no està estrictament viatjant.

Pròxims passos després del roaming

Amb tot, el representant de la Comissió Europea explica que des de la setmana passada hi ha una nova proposta legislativa a la UE per introduir un "topall" de seguretat en trucades des del país de residència a altres països europeus, una de les reivindicacions dels consumidors. Segons l'expert de la CE la proposta preveu que a partir del maig del 2019 el càrrec màxim per aquest tipus de trucades sigui de 19 cèntims més IVA per minut.

Beltrà ho valora com una "bona notícia" i explica que l'acord entre les institucions implicarà que quan un consumidor espanyol truqui al seu amic a França o Alemanya, el preu màxim de la trucada sigui de 19 cèntims el minut. En qualsevol cas, si bé considera que és una millora "substancial" admet també que "no és el preu ideal" perquè continua sent "un preu alt". En aquests moments, diu Beltrà, la mitjana se situa en 60 o 80 cèntims per minut. Fins ara, el principal "escull" per aquesta reforma han estat les grans operadores, que treuen d'aquestes trucades internacionals un marge de benefici "enorme", del 5.000% de mitjana.

Objectiu final: oblidar des d'on truques

Whelan assegura que l'"objectiu" que la UE "vol que el mercat produeixi" és que trucar dins de la UE costi el mateix per al consumidor, independentment des d'on truqui, de si viatja o no i de quin estat europeu sigui l'operador mòbil. En aquest sentit, expressa estar "segur" que "a llarg termini" la "pressió" d'altres formes de comunicació com Whatsapp o Skype forçarà els operadors a "reaccionar a aquesta competició" i adaptar-s'hi.

Per contra, Beltrà reivindica que "fa falta" assolir aquest objectiu però és reticent a confiar en aquesta "pressió", ja que moltes enquestes, diu, mostren que pels consumidors la qualitat de la trucada no és la mateixa. A més, expressa que aplicacions com Whatsapp no permeten, per exemple, trucar a un hotel i, en aquest sentit, defensa que les trucades tradicionals internacionals "sempre caldran". "Per això sempre hem demanat que el consumidor es pugui oblidar del codi internacional que ha de marcar, si som a Europa que sigui barat i assequible", conclou.

Consciència entre els ciutadans de la UE

L'Organització de Consumidors Europeus apunta que "més i més la gent és conscient" dels canvis introduïts fa un any i valora les campanyes fetes des de les organitzacions i les institucions europees "dient que el consumidor es pot despreocupar de manera general". Amb tot, matisa que els consumidors d'operadors virtuals -empreses petites que no tenen la seva pròpia xarxa i han de llogar aquest servei a altres operadors- no s'estan "beneficiant". Per a aquestes empreses, com era abans Pepephone, "tot" suposa una despesa i s'han vist obligades a "apujar els preus" o simplement no oferir roaming. "Per tant cal trobar solucions perquè tothom pugui gaudir-ho", afegeix.

Per la seva banda, Whelan conclou que "la majoria dels europeus són conscients que hi ha hagut una reforma massiva del roaming" tot i que destaca que el coneixement és "més elevat" entre els europeus que viatgen, "una petita majoria del total". Entre els viatgers però, la gran majoria -un 80%- són conscients de l'oportunitat, segons l'expert.

Augment dels ingressos o preus per part de les operadores

Preguntat sobre si els ingressos de les empreses de telecomunicacions han vist un increment durant aquest període, Whelan apunta que "depèn de les operadores mòbils". Segons la CE, l'augment del consum de dades ha beneficiat sobretot a les operadores del sud de la UE. "La majoria dels països del Mediterrani han rebut un major volum de tràfic provinent de visitants d'altres països europeus", ha afirmat ressaltant que aquests han guanyat "més diners" venent el tràfic de dades "als operadors del nord d'Europa".

Per contra, assenyala que "en general els preus de telecomunicacions estan baixant o estan estables" i que per tant no hi ha cap fenomen d'increment de preus domèstics que pugui ser atribuït a roaming. La clau, segons ell, són els límits de seguretat imposats a les empreses i la regulació de preus.