L’Alt Penedès desplega un projecte pioner per eliminar l’ús de fitosanitaris a la vinya

L’Alt Penedès s’ha proposat ser un territori “capdavanter” en l’eliminació de l’ús de fitosanitaris en el conreu. Per aconseguir-ho, aquest any ha posat en marxa el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) ‘Penedès sostenible i saludable’, amb el qual s’experimenta als camps per aconseguir varietats que siguin immunes a l’atac del míldiu i la malura, els dos fongs més comuns. Tot i que el projecte està ideat per a tota l’agricultura de la comarca, el predomini de la vinya arreu del Penedès fa que sigui el sector és on més s’hi està incidint, en una iniciativa que compta amb la participació de diversos ens de l’administració local, la DO Penedès i la implicació de diferents cellers. La intenció és anticipar-se a la decisió que els agricultors auguren que farà la Unió Europea en un futur no gaire llunya, preveient que vetarà l’ús dels fitosanitaris al camp.

“Al Penedès hem de ser pioners en tota l’alimentació de qualitat. Hem de transmetre salut i hem de ser un territori sostenible”. Així resumeix a l’ACN el projecte ‘Penedès sostenible i saludable’ el seu coordinador, Jordi Cuyàs, que defensa la necessitat de seguir els passos d’altres països europeus, com França o Alemanya, on la restricció de productes com el sofre i el coure a l’agricultura està molt més avançada. Si la Universitat de Lleida ha aconseguit un mètode per reduir-ne l’ús, l’Alt Penedès vol anar un pas més enllà i arribar a eliminar-los.

El projecte que s’està desplegant a la comarca té el suport del Fons FEDER, i està impulsat per la DO Penedès, el consell comarcal i els ajuntaments de Subirats i Vilafranca, que asseguren que les vinyes d’aquest territori suporten cada any l’ús de 2,5 milions de quilos de sofre i uns 65.000 quilos de coure pur. Les institucions recorden que, tot i ser fitosanitaris autoritzats, són productes nocius per a la salut, els quals provoquen problemes respiratoris i danyen òrgans com el fetge.

En aquest sentit, Josep Maria Albet i Noya, responsable del celler Albet i Noya i participant del projecte ‘Penedès sostenible i saludable’, ressalta que l’erradicació dels fitosanitaris a la vinya seria beneficiosa pels pagesos i pels consumidors, que podrien tornar a disposar de vins “ancestrals”. “El que estem fent és tornar a aquells ceps que eren resistents abans de l’arribada de varietats que dècades enrere van venir de l’estranger”, afegeix Albet, que fa cinc anys ja va començar a experimentar a nivell empresarial.

Objectiu 2024

Des de la coordinació del projecte, s’augura que l’any 2024 es podria obtenir el primer raïm resistent als fongs. Fins arribar a aquesta fita, però, queda un llarg camí d’experimentació. Sistemàticament, es repeteix un procés en el qual es castra la flor del cep per introduir-li pol•len d’una varietat que ja és resistent, per després traslladar-la a un hivernacle amb molta presència de míldiu o malura. A partir d’aquí, s’escullen els ceps que han sobreviscut als fongs per anar creuant-los entre si, de manera que es va fent una selecció que, al cap dels anys, permeti tenir vinyes immunes de les varietats autòctones Macabeu, Xarel•lo, Parellada i Ull de llebre.

En el cas del conreu experimental del celler Albet i Noya, inicialment es van plantar 200.000 ceps, i la selecció ha fet que actualment es treballi amb 4.000 exemplars, dels quals aquest proper setembre ja se’n tastarà algun vi. L’objectiu és acabar obtenint 4 o 5 ceps immunes de cada varietat per, aleshores sí, estendre-ho als conreus. Si les previsions es compleixen, es podrien vendre els primers vins d’aquestes vinyes a partir de la segona meitat de la dècada del 20.

Josep Maria Albet i Noya adverteix que, més enllà de la vocació pionera que té el Penedès, al darrere hi ha una necessitat de “supervivència” per la “identitat” del sector. En aquest sentit, apunta que la Unió Europea fa anys que treballa en la prohibició de l’ús de coure i sofre, i alerta que, si no s’aconsegueixen varietats autòctones resistents, els agricultors hauran de resignar-se a conrear vinyes procedents de l’estranger. “Si això passa, perdríem la identitat dels nostres vins i entraríem en un sistema de vi globalitzat que ens faria perdre potencial a l’hora de vendre els productes”, conclou.