Endesa enllesteix l’enderroc de la xemeneia de la central tèrmica de Cubelles

Endesa està enllestint la demolició de la gran xemeneia de la central tèrmica de Foix, a Cubelles. Dels 170 metres originals, a hores d’ara en queden menys de 30. Ara la companyia elèctrica ha incorporat una gran grua amb martell percussor per afrontar la recta final de les obres. Ha substituït així la complexa maquinària instal•lada a l’estiu, basada en un robot mai utilitzat abans a Catalunya, el qual demolia la torre de manera circular fent caure la runa cap a l’interior. En paral•lel a l’enderroc de la xemeneia, Endesa està desmuntant també l’estructura de ferro de l’edifici de calderes, mentre quedarà pel final tirar a terra l’edifici d’oficines. La firma preveu tenir enllestit tot l’enderroc a finals d’abril.

L’’skyline’ de Cubelles ha dit adeu a la icònica xemeneia que l’ha distingit durant els últims 40 anys. De l’enorme torre de 170 metres a primera línia de mar, ara en queda dempeus menys del 15%. Una grua de grans dimensions amb un martell percussor està demolint les últimes restes, en unes tasques que desperten la curiositat de veïns i visitants de la zona. Previsiblement, aquesta mateixa setmana la xemeneia quedarà enderrocada del tot.

També s’espera que en breu quedi completament desmuntat l’edifici de calderes, històricament distingit per una cobertura metàl•lica de color carbassa. A hores d’ara, tant sols en queda l’esquelet, que s’està deconstruïnt minuciosament.

Després dels dos elements principals de la central, Endesa preveu demolir els edificis de l’entrada principal, destinats a oficines i espais per als treballadors. Els càlculs de la companyia elèctrica apunten que tots els elements seran història a finals d’abril, quan farà dos anys que va començar el desmantellament i demolició de les instal•lacions.

Les 16 hectàrees que ha ocupat fins ara la central es convertiran en un gran solar ras. L’espai –equivalent a 11,5 camps de futbol- s’haurà de sotmetre a un procés de descontaminació. Fonts de la companyia han detallat a l’ACN que els últims mesos s’han fet diversos estudis que constaten que la presència de partícules contaminants és “mínima”, si bé Endesa garanteix una última analítica en profunditat per assegurar l’estat òptim del sol. En conjunt, l’enderroc de tots els elements i la restitució dels terrenys hauran costat 4,7 MEUR.

El futur del recinte, incert

Amb la fi de la demolició de la central tèrmica, l’atenció se centra ara en el futur dels terrenys. Endesa i l’Ajuntament de Cubelles van avançar a l’estiu que havien mantingut converses informals en què la companyia s’havia mostrat predisposada a reconvertir la zona en un espai d’habitatges i comerços. Les dues parts insisteixen, però, que a hores d’ara no hi ha hagut cap projecte ferm damunt la taula.

En el cas hipotètic que hi hagués una entesa per impulsar un pla urbanístic a la zona, no només seria necessari una requalificació aprovada per l’Ajuntament, sinó que també caldria el vistiplau del Ministeri d’Indústria. L’aval de l’estat espanyol seria imprescindible perquè l’espai està qualificat com a zona energètica, una designació que depèn exclusivament del Ministeri.

En paral•lel al futur dels terrenys, el consistori està pendent d’una gran inversió privada per construir un càmping de luxe al costat de la C-31, molt a la vora de l’espai on fins ara hi havia la central. De fet, el seu enderroc era una de les condicions de l’inversor per tirar en davant el projecte. Tot i que la demolició ja és una realitat, la construcció d’aquest càmping és ara en punt mort degut a una moratòria decretada per la Generalitat per tal de regular aquests tipus d’allotjaments.

Quatre anys d’ençà de la desconnexió

La central tèrmica de Foix, construïda a finals dels 70, es va desconnectar de la xarxa elèctrica el juny del 2015, si bé des del 2010 només operava en moments de punta de demanda elèctrica. Segons Endesa, l’últim ús de la planta es va fer l’agost del mateix 2010, any en què va operar a un 0,17% de la seva capacitat de producció. Durant els 40 anys que va estar en funcionament, va utilitzar fuel i gas natural.