La zonificació de la DO Cava definirà quatre grans àrees i els elaboradors decidiran voluntàriament si s’hi adhereixen

El nou reglament de la DO Cava per distingir les zones d’elaboració definirà quatre grans àrees que, al seu torn, es dividiran en subzones per reconèixer la singularitat de cada territori. En tots els casos, els elaboradors decidiran voluntàriament si introdueixen les distincions a les ampolles. Ho ha assegurat aquest dimarts el president del Consell Regulador, Javier Pagès, que ha anunciat que la norma entrarà en vigor a finals del 2020, mentre ha defensat que l’objectiu de la divisió és “seduir els consumidors”, tot evitant dir si alguna de les subzones servirà per recuperar els elaboradors escindits com a Corpinnat. D’altra banda, respecte la venda de Freixenet i Codorniu a capital estranger, Pagès ha assegurat que això “ha obert oportunitats” per a tot el sector.

La DO Cava continua perfilant el Pla Estratègic ja anunciat el passat mes de novembre, quan va avançar que volia diferenciar els productes segons la qualitat i l’origen. En el cas de la zonificació, aquest dimarts Pagès ha declinat concretar com es dividirà la DO Cava i només ha dit que “seran 3 o 4 zones més àmplies, dins les quals es crearan subzones més petites”. Fonts del sector han apuntat posteriorment a l’ACN que aquestes quatre grans àrees seran, de forma molt probable, Catalunya, València, Aragó i Extremadura, tal com va avançar el Diari Ara.

Distingir la singularitat del territori a les etiquetes va ser un dels principals reclams dels nou elaboradors agrupats com a Corpinnat, que el passat mes de gener van abandonar la DO Cava en no haver aconseguit una entesa amb el Consell Regulador. Si bé Pagès no descartava definir una regió al gran Penedès que pogués satisfer-los per a què retornessin a l’ens, aquest dimarts ha evitat parlar específicament d’aquest gest per propiciar la reincorporació.

“No sé si els seduirem, però a qui volem seduir és al consumidor, com qualsevol Consell Regulador que vol créixer i posar-se en valor”, ha apuntat el president de la DO Cava, que ha remarcat que els nou elaboradors de Corpinnat “han estat membres del Cava fins fa ben poc”. “Tot el que són ara, ho són gràcies a la DO”, ha etzibat, tot fent l’enèsima defensa de la unitat del sector.

Pagès ha situat l’entrada en vigor del sistema de zones i subzones al quart trimestre del 2020, si bé ha assegurat que aquestes distincions no seran obligatòries: “Si un elaborador vol seguir fent cava com a producte d’un gran territori, podrà fer-ho”. Segons el president del Consell Regulador, la proposta amb què treballa la DO té el vistiplau dels elaboradors de totes les regions espanyoles.

Segmentació, a finals del 2019

En paral•lel a la normativa de la zonificació, la DO Cava té força més avançat el reglament amb què vol segmentar el cava per categories per tal de “revaloritzar” aquells productes de més qualitat. La previsió del Consell Regulador és que el darrer trimestre d’aquest 2019 entri en vigor un sistema que diferenciï els caves Premium d’aquells més bàsics, de manera que “es pugui ressaltar allò que fa especial el producte”.

Entre altres qüestions, Pagès ha destacat que es fixaran noves exigències per als elaboradors de caves Reserva, Gran Reserva i de Paratge Qualificat, es classificaran les vinyes i es reconeixeran els diferents models d’elaboració.

L’entrada de capital estranger, una “oportunitat”

D’altra banda, Pagès ha valorat positivament la compra majoritària d’accions que Henkell i Carlyle van fer el 2018 a Freixenet i Codorniu, respectivament. El president de la DO ha definit les dues companyies com a “locomotores” del sector però ha demanat no focalitzar el cava només en elles dues, ni veure l’entrada de capital estranger com quelcom negatiu. Alhora, ha subratllat que a la Rioja o a la Champagne també hi ha grans empreses dominades per fons multinacionals.

“Cal mirar la situació en positiu: el cava és vist com una oportunitat, i cal valorar-ho com un moment de canvi que obre oportunitats per seguir guanyant i creixent”, ha dit Pagès, que ha vinculat el ressò internacional a l’auge del consum de cava a l’estranger, segons constata l’increment de les exportacions registrat durant el 2018.