El sector turístic de Sitges exigeix restituir la sorra a les platges amb una draga: "És una necessitat extrema"

El retrocés de les platges de Sitges enfronta l'empresariat turístic amb el govern municipal. Hotelers, restauradors, gestors dels serveis de les platges i comerciants "supliquen" al consistori que contracti una draga per restituir la sorra que el mar ha anat engolint. Recorden que històricament hi ha hagut falta d'espai a tres platges, però adverteixen que aquest any la situació s'ha estès a set platges del municipi. Un escenari que els "preocupa" de cara a una temporada d'estiu on confien remuntar la crisi provocada per la covid. "La draga és una necessitat extrema", sostenen. L'Ajuntament, però, diu que no és mediambientalment sostenible i garanteix la reposició de la sorra traslladada amb camions. L'empresariat ho troba insuficient.

L'Associació Turística de Serveis a les Platges de Sitges (ATSPS), amb el suport del Gremi d'Hostaleria i l'associació Sitges Comerç, han mobilitzat aquest dijous un centenar de persones davant l'ajuntament per fer sentir el seu reclam. Sota el lema 'Sense sorra no hi ha Sitges', el sector turístic assegura que la situació actual de les platges "perjudica tothom" i "suplica" al govern municipal que contracti una draga per reparar la situació.

Davant les reticències mostrades pel consistori, els empresaris demanen que s'aprofiti el dragatge que necessàriament han de fer els tres ports esportius del municipi. En comptes de treure sorra mar endins, proposen traslladar aquella sorra que cada any es treu de les bocanes dels ports per facilitar el trànsit de les embarcacions. "Entenem que el govern defensi el medi ambient i s'oposi a la draga a l'altura de les platges, però la sorra que es treu dels ports no té vida i es pot aprofitar", defensa el president de l'ATSPS, Manel Martínez.

L'empresariat turístic lamenta que aquest dragatge dels ports, impulsat per l'estat espanyol, acabarà traslladant la sorra a altres municipis, com va passar l'any passat. "Necessitem que l'Ajuntament faci tot el possible per a què aquesta sorra dragada no marxi fora de Sitges", subratlla Martínez, que assegura que la mancança de sorra d'enguany "és increïble". "Feia molts anys que no es veia això", apunta.

Els empresaris critiquen que el retrocés de les platges és un problema cronificat, especialment a l'Estanyol, Riera Xica i Bassa Rodona, situades en zona urbana. Avisen, però, que aquest any la manca de sorra també està afectant Sant Sebastià, Aiguadolç, Garraf i Balmins. Martínez tem que diverses guinguetes i serveis de lloguer d'hamaques i para-sols no puguin treballar enguany si no hi ha suficient sorra, i defensa el dragatge com a solució imminent.

L'Ajuntament, però, s'hi ha negat en rodó i aposta per traslladar sorra a través de camions. "Nosaltres no som tècnics, però tenim l'experiència de 42 anys explotant concessions i hi ha empreses amb quartes generacions que tenen prou coneixement de la situació. Tots coincidim que la draga és necessària", explica, assegurant que la sorra amb camions serà insuficient. Martínez insisteix que aquest estiu tots els empresaris anhelen deixar enrere el sotrac econòmic de l'estiu passat, quan van patir pèrdues d'entre el 40 i el 50%.

Des del Gremi d'Hostaleria, el president Oskar Stöber avisa que el mal estat de les platges també repercuteix a restaurants i hotels: "Si venen visitants i es troben sense espai on posar la tovallola, la setmana següent triaran un altre destí". Stöber acusa el govern "de no adonar-se de la realitat" que viu l'empresariat turístic i vaticina el tancament de diversos negocis si no es restitueix tota la sorra necessària.

"Recuperar les platges amb la draga és de necessitat absoluta, extrema i màxima", assegura Stöber, alhora que insta el govern a definir un projecte a llarg termini que resolgui definitivament el retrocés de les platges. Els empresaris demanen aprofitar l'ocasió dels fons europeus Next Generation per presentar un projecte sòlid que permeti posar fi al problema.

L'Ajuntament, contra la draga: "Si no l'aturem, ens carregarem la destinació turística"

Des de l'Ajuntament de Sitges, l'alcaldessa Aurora Carbonell diu que la manca de sorra és un "problema greu" que afecta 3 de les 17 platges del municipi. "A la resta, hi ha un augment del nivell del mar degut a l'efecte del canvi climàtic, però els problemes són més puntuals", detalla. Carbonell es va reunir ahir amb els empresaris sense arribar a cap entesa, en una trobada on també hi van ser el regidor de Platges, Guillem Escolà, i el de Turisme, Luis Miguel Garcia. Precisament, Garcia s'ha acostat aquest dijous a la protesta "perquè cal escoltar el sector".

Des del govern, l'alcaldessa sosté a l'ACN que la draga és un sistema "lesiu" amb el medi marí i aposta per aportar sorra a les platges amb alternatives "més sostenibles". Recorda que el municipi està reconegut amb el certificat 'Biosphere Destination' i adverteix que treure sorra del fons del mar no és compatible amb el model de turisme sostenible: "Si no aturem el dragatge, ens acabarem carregant la destinació".

Després d'haver contractat la draga durant sis anys seguits -del 2014 al 2019-, l'any passat el consistori ja va optar per traslladar sorra entre platges del municipi a través de camions. "Mediambientalment és més sostenible i també és més econòmic", diu Carbonell, tot assegurant que el cost de la draga podia arribar a fregar els 400.000 euros, mentre que el trasllat de sorra amb camions en costa prop de 100.000.

L'alcaldessa reconeix que aquesta no és una solució "idònia", però assegura que és la que malmet menys el medi ambient. "Entenem que fa falta sorra i fem el que calgui per a què n'hi hagi", assenyala. Recalca que el trasllat amb camions és una solució "puntual", ja que consistori busca un mètode que a llarg termini resolgui el retrocés de les platges.

L'opció que pren més força és situar uns esculls artificials que contribueixin a regenerar l'ecosistema i al mateix temps retinguin la sorra de la platja. Aquest mètode està en fase d'estudi a Andalusia, i Sitges es vol postular per implantar-lo al municipi. Mentrestant, ha quedat en un calaix la construcció d'un espigó subterrani, tal com havien acordat anys enrere l'Ajuntament i l'estat espanyol. Retards burocràtics i els diversos canvis de govern a la Moncloa han provocat que aquell projecte hagi quedat en no res.