El Garraf aposta per la col·laboració com a millor estratègia de projecció econòmica

L'auditori de l'edifici Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú, ha acollit els dies 11 i 12 de maig la tercera edició del Simposi Garraf, les jornades d'economia i estratègia comarcals. El certamen està promogut per l'Agència de Desenvolupament NODE Garraf, en el marc del Fòrum Hèlix Garraf.

L'objectiu d'aquestes jornades d'economia i estratègia comarcals és aplegar els criteris d'experts, els referents d'altres territoris i les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics de l'espai més proper. Enguany les jornades s’han dedicat a analitzar els possibles escenaris socials i econòmics sota els efectes de la pandèmia Covid-19 per a l'economia del Garraf. Les jornades han sotmès a debat possibles escenaris per la reactivació i per una major estabilitat a la comarca.

Durant aquests dos dies ha quedat palès que la comarca del Garraf ha rebut un impacte considerable amb la desaparició de més de 200 empreses, que suposen la reducció del 5% del teixit productiu de la comarca. Dels 15.000 expedients de regulació temporal d'ocupació que s'han tramitat des de l'inici de les restriccions, 5.000 encara continuen vigents, i la taxa d'atur a la comarca del Garraf a finals d'abril és superior al 15%. De la primera jornada de dimarts, en una aproximació més generalista de la situació, en destaca la ponència de Joaquim Ferrer, secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, que va alertar que els fons europeus Next Generation EU "no arribaran a totes les empreses” i que “s'ha generat una expectativa perillosa".

El departament que dirigeix ha rebut més de 1.000 projectes susceptibles de rebre finançament. Joan Majó, enginyer, va centrar la seva intervenció a posar en evidència la fragilitat del sistema sanitari, la insostenibilitat planetària i l'acceleració de la digitalització. "Cal més llibertat personal responsable, llibertat econòmica regulada, fraternitat i solidaritat i sostenibilitat planetària", va dir l'exministre d'Indústria matisant el gran lema de la Revolució Francesa.

Josep Maria Ganyet, etnògraf digital, enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial, va utilitzar les cinc propostes per afrontar el nou mil·lenni, d'Italo Calvino, com a fil conductor de la seva ponència: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat. "Jo hi afegeixo astronàutica, en el sentit que el viatge interplanetari ens porta a somniar, d'anar més enllà, un valor de futur és aquesta imaginació i l'esperit crític".

En clau més comarcal van intervenir Vinyet Panyella, presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i Bienve Moya, expert en cultura popular, escriptor i gestor cultural. En aquest vessant cultural van estar d'acord en que a la comarca del Garraf l'activació econòmica a través de la cultura té present i té futur i un potencial encara per descobrir en totes les seves dimensions.

David Moreno, consultor d'Actíva Prospect, va fer una exposició més tècnica de la situació econòmica comarcal. Com a conclusions va dir que "el sector primari i la indústria surten més ben parats de la crisi, cosa que reforça el model de reindustrialització del període posterior a la crisi del 2008. Hi ha moltes incerteses de com ens ha transformat la pandèmia i sobre la incidència que ens pot portar el teletreball. Canviarà el model de turisme, hi ha una sensibilització molt gran de la proximitat".

La sessió de dimarts va continuar amb dues taules. La primera va ser amb agents socials de la comarca i l'altra amb periodistes de comarques veïnes que van donar la seva visió: com es veu el Garraf des de fora. Oriol Estela, va explicar el procés de redacció del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, com a coordinador general, economista i geògraf.

La jornada va cloure amb tres taules de ponències, començant amb polítics de la comarca que han tingut representació al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats: Quim Arrufat, Carles Campuzano, Joan Ignasi Elena i Santi Rodríguez. Les altres dues taules van aplegar representants d'empreses de la comarca. La sessió de dimecres va començar amb les ponències de Miquel À. Mora, tecnòleg, cofundador de Housfy, i d'Enric Bayó, líder d'equip de Gestió d'Innovació a ACCIÓ, que van definir la flexibilitat, la rapidesa i la eficiència com les claus perquè una empresa afronti la innovació en ple segle XXI. En una altra taula hi van participar joves de la generació Z. Van explicar les seves problemàtiques com a col·lectiu centrant-se en el problema de l'accés al treball i les consegüents dificultats per emancipar-se.

La segona jornada i el simposi van cloure amb la intervenció de les sis alcaldesses de la comarca del Garraf: Olga Arnau, de Vilanova i la Geltrú; Rosa Huguet, de Canyelles; Rosa Fonoll, de Cubelles; Marta Verdejo, d'Olivella; Abigail Garrido, de Sant Pere de Ribes, i Aurora Carbonell, de Sitges. Les sis van mostrar el seu compromís de treball conjunt per crear estratègies de col·laboració per sortir de la situació econòmica actual com més aviat millor.

El 3r Simposi Garraf ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i el patrocini de la Cambra de Comerç del Garraf i Banc Sabadell. A més, ha estat possible amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’aportació de Mobles La Fábrica, Jardiland Cubelles, Jaume Serra i l’Escola d’Hostaleria de Sitges.

El Quadern Verd de l’Economia del Garraf

Els continguts i les conclusions del 3r Simposi Garraf es recolliran en l’edició del Quadern Verd de l’Economia del Garraf, que es presentarà en la propera sessió del Fòrum Hèlix Garraf, la primera setmana de juny.

Les altres edicions

L’any 2018, la primera edició del Simposi Garraf abordava les singularitats de la comarca des d’una perspectiva panoràmica. Es tractava d’explorar la situació dels sectors predominants i fer propostes de futur a partir de sectors clau. En el Quadern Blanc de l’Economia del Garraf es van compendiar estratègies, directrius i actuacions a implementar a curt, mitjà i llarg termini. L’any 2019, el segon Simposi Garraf es va centrar en els potencials de l’economia taronja i va analitzar la capacitat de generar dinamismes a partir de les activitats basades en la cultura, el coneixement i la creativitat. Es va editar el Quadern de l’Economia Taronja del Garraf en el què s’apuntaven les particularitats de la comarca com a entorn procliu a les activitats culturals, creatives i del coneixement.