Amb la tardor, s’acosta el temps de les guies gastronòmiques. Amb la mítica Guide Michelin al davant. I no puc sinó preguntar-me: Sortiran aquest any?
Molt em temo que tardarem a tornar a poder seguir aquells rituals que, agradi o no, feien convivialitat i ajudaven al sector de la restauració a quadrar els comptes
Mentre un consell és una indicació destinada a obtenir un resultat millor del que és habitual, una ordre aspira a ser una norma d’obligat compliment que garanteixi un resultat idèntic cada cop que es practiqui
Com és que els partidaris del kilòmetre zero no aposten més clarament per la gamma de preparats a més de defensar amb ungles i dents el producte?
Ara, amb el maleït confinament, hem redescobert que preparar un àpat en equip pot ser tan “socialitzant” com una partida de parxís, un viatge a Eurodisney o un concert al terrat
Ha arribat l’estiu i, amb ell, el temps de les que jo anomeno “les tres gràcies” i que, ordenades cronològicament, serien l’albercoc, el préssec i la pruna
No estic predicant una obsessió malaltissa per cobrir-nos les mans, però sí que defenso un ús raonable d’aquest complement. Sobretot de cara a la mainada que aprèn dels fogons mitjançant l’exemple i la curiositat
Veurem si aquesta efervescència del “menjar confinat” que hem viscut durant el confinament i sobretot a les xarxes socials, ha modificat els nostres hàbits i ens ha convertit en més casolans
Darrerament hem parlat molt de la restauració. Però bàsicament de terrasses i mesures de seguretat. Potser ja va essent hora de parlar de la restauració pròpiament dita
La televisió i la cuina estan essent, clarament, la sortida de molts ciutadans al tedi de les hores passades dins de casa. Però hauríem d'anar una mica més al fons del tema i acceptar que estem parlant d'una certa televisió i d'una certa cuina
Tenen poc a veure amb els tradicionals, al marge de la mida. Però la manca d'estacionalitat juga a favor seu
Ara que tenim temps per cuinar, potser és el moment de descobrir i integrar les preparacions prèvies -des d'un sofregit a una salsa quasi enllestida- al rebost
No negaré la bona intenció i fins i tot la necessitat urgent d’una llei com aquesta. Però em sembla que estem davant d’un exemple palmari d’aquella dita popular que resava, resa i resarà que “feta la llei, feta la trampa”
Això de demanar que ens donin el menjar que ens ha sobrat no ens feia massa gracia semblava de gent que no sabia anar pels llocs, una mica ordinària en deien
Ara que ja hem entrat en el període del cicle anual que, des de fa segles, ha mantingut que carn i peix eren diferents, fins al punt de prohibir, en aquests dies, el consum de la primera en benefici del segon, potser va essent hora de qüestionar-nos aquesta diferència
Una cosa és coure un producte i un altre diferent, fer-lo aparentment comestible
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local