Més serveis públics per avançar en l’autonomia de les persones amb diverses capacitats

SOM VNG presentem el dilluns 13 de juny, al ple municipal de Vilanova una moció per a cessió d'habitatges per a la implementació de projectes per afavorir l'autonomia de les persones amb diversitat intel·lectual. La iniciativa s'inspira en els projectes que enguany, en el marc de la Festa per una Societat Inclusiva, s'han donat a la comarca. Programes de treball pioners a Espanya com 'Aura Habitat' o 'Vida amb suport'. Se centren a oferir la possibilitat a persones amb diversitat intel·lectual, de fer una estada en un entorn amb joves estudiants universitaris, aprenent a conviure i a fer-se càrrec de les responsabilitats que comporta compartir casa amb altres persones. Aquestes són experiències d'èxit d'entitats socials a Barcelona on l'objectiu és que les persones amb discapacitats intel·lectuals adquireixin les competències necessàries per fer-se càrrec de les responsabilitats que comporta viure d'una manera autònoma. 

Malgrat que en parlem molt, en una societat autènticament inclusiva no caldria la feina constant i incansable de les entitats socials per reivindicar que totes les persones puguin exercir els seus drets i que es garanteixi el desenvolupament ple i l'autonomia de qualsevol dels projectes vitals dels col·lectius i individus que la conformen. Però, malauradament no és l'escenari actual, i és que els nostres pobles i les nostres ciutats, encara no disposen de les eines i recursos per assumir la transformació social, cultural, educativa i laboral cap a una societat veritablement inclusiva per a totes les persones. I encara que s'ha avançat en el reconeixement legal i en el marc normatiu la veritat és que més sovint que excepcionalment, aquests acords queden en paper mullat. A més, les administracions públiques haurien de lluitar tossudament contra les estructures i prejudicis socials que creen les barreres. I és que les persones amb diverses capacitats físiques o intel·lectuals no neixen amb un problema, el problema se'ls hi genera la societat, i la discriminació que es troben passa des de les relacions socials al disseny de la urbanitat dels pobles i ciutats i que no els té present. 

Hi ha tres branques fonamentals en les quals s'ha d'avançar, tenim la qüestió educativa i pedagògica on encara no es garanteixen els mínims compromesos a la Llei d'educació, i al decret 150/2017 per garantir una escola inclusiva, amb els docents necessaris per a fer el suport a la docència, així com el Pacte contra la segregació escolar del 2019. També hi ha la qüestió laboral, perquè la formació i l'obtenció d'un títol malauradament no garanteix el compromís de les empreses per a contractar personal amb aquestes capacitats. I per últim, s'ha de garantir el dret a l'autonomia personal i a la seva promoció entre persones en situació de dependència per a poder exercir plenament els seus drets com a ciutadans i assolir una vida plena.

Les administracions han de complir la seva obligació d'impulsar les polítiques que permetin superar els dèficits de les persones i deixar de delegar aquesta tasca a entitats i associacions. Dèficits que poden ser de caràcter personal, econòmic o social, que en compromet el desenvolupament, l'autonomia i la integració social de les persones. Així com de promoure i facilitar que les persones obtinguin l'autonomia personal i funcional en les unitats familiars o de convivència que desitgin, per potenciar-ne la qualitat de vida i la integració social i de prevenir, atendre i promoure la inserció social. Per això, projectes com els exposats, que ofereixen suport a llar i acompanyament personalitzat per avançar en l'autonomia personal s'han d'universalitzar i deixar de ser una anècdota, o una experiència pilot valida, a la llavor de serveis d'àmbit i abast públic.