Adaptació del model econòmic

L'excepcionalitat d'una pandèmia o una guerra no tenen perquè repetir-se, però la creixent dificultat d'obtenir petroli, gas i altres fonts d'energia per esgotament dels jaciments, l'escassetat de moltes altres matèries primeres, les limitacions funcionals de les energies renovables i les immediates amenaces climàtiques determinen un escenari on el creixement material serà físicament impossible. 

Anem cap a un nou model on el creixement s'haurà d'orientar cap a altres paràmetres. El creixement material s'ha acabat i cal redirigir-lo ca a altres formes de benestar. 

El procés no ha de ser sobtat ni catastròfic. L'escassetat serà gradual i encara queden recursos per a fer la transició ordenada. Els efectes del canvi climàtic poden ser més sobtats. Si l'escassetat de recursos es pot compensar amb consum racional, els efectes del canvi climàtic poden entrar en dinàmiques fora de la nostra capacitat d'intervenció. Ignorar la finitud dels recursos ha estat una frivolitat, desatendre les amenaces climàtiques és una ruleta russa que apunta el cor del nostre sistema econòmic i vital. 

Convé tornar a recordar que el decreixement derivat de la falta de recursos no és una teoria econòmica ni un posicionament polític; és una realitat física inevitable i, per tant, els criteris que a continuació s'enumeren són simples reaccions davant la consciència d'aquesta nova realitat. També són criteris transparents en el sentit que no oculten els sacrificis que hi ha al darrere i tampoc volen ocultar l'evidència del perill que aquests sacrificis siguin asimètrics. 

No són imposicions immediates sinó processos que cal començar aviat i seran llargs i cal entendre'ls com un mal menor davant les amenaces encara pitjors i més injustes derivades de la inacció o dels esforços capficats a mantenir un model que ja no s'aguanta. 

Cal donar suport a les iniciatives que distribueixin i relocalitzin la producció apropant-la al consum. Eliminar les economies d'escala té costos econòmics que cal assumir i compensar. 

Donar suport a les empreses que assumeixin els costos de redissenyar els seus processos i productes amb criteris d'economia circular i eliminin les estratègies basades en l'obsolescència programada. 

Desenvolupar les activitats que generen benestar amb consum material reduït. La cultura entesa de forma extensa i totes les formes de coneixement han de ser especialment promocionades. L'exigència de civisme ha de ser alta i s'ha de pagar el preu social d'exigir-la. La cohesió social també serà determinant en el manteniment de bons nivells de benestar. 

Acompanyar i facilitar el procés de substitució de recursos privats per recursos públics o compartits. Modificar la ciutat en funció d'aquests canvis. 

Reduir a tots els àmbits l'excés de complexitat ( començant per les administracions i continuant pel món digital ) que augmenta el malestar produït per la sensació de desencaix. Caldrà assumir els riscos, responsabilitats i costos de simplificar la teranyina. 

Tots els criteris indicats tenen en comú l'acompanyament del decreixement amb austeritat. Una austeritat que en una primera fase pot reduir-se simplement a la redefinició o eliminació del que és innecessari o poc racional i a la bona gestió de les reaccions dels que es considerin perjudicats per aquests canvis. 

Partit Demòcrata (PDeCAT), Vilanova i la Geltrú. Juny 2022