Honrar el passat i ignorar el present i oblidar el futur

Un de tants premis discutits perquè funcionen bastant per la via digital i a vegades hi ha encert i a voltes no entens en unes vies objectives el perquè li han donat una persona o a una entitat perquè la mala política contínua fent molt de mal per allà on passa.

Reconec que en el cas de la vendrellenca ha estat un encert del 100% com altres persones que per la seva tasca i condició al municipi se la mereixen i esperem que els propers anys vagin arribant el seu torn.

Hi hagut alguns gremis com polítics, artistes, professors que sempre ho han tingut més fàcil aconseguir aquest tipus de reconeixement popular. Altres oficis com ferrers, pagesos, pescadors és gairebé impossible que arribin a assolir aquest honor, simplement per la tasca que fan. En les nostres societats hi ha professionals de primer i segona divisió.

Està bé pensar en el passat, però la nostra guardonada va ser un dels pilars d’alguns dels elements culturals que avui en dia ja són part de la història. El Concurs de Teatre Amateur Àngel Guimerà des de que es va fer la reforma de la Lira per a reduir a la meitat la seva capacitat amb unes cadires anatòmiques a no sé quin perfil humà se’l van responen. Durant els darrers anys jo vaig ser membre del jurat i aquí s’hi podia veure nivell i qualitat. Un altra de les coses que han desaparegut ha estat el concurs de Sant Jordi que s’ha adulterat amb una cosa bàsica i senzilla que no té res que veure amb el seu esperit inicial amb tots els alumnes dels centres de la vila buscant la millor composició.

Maria Carme Cardó va jugar un paper clau en l’aprenentatge del català en una època en què estava perseguit. Doncs què fem a casa nostra per preservar el català i la seva cultura. No només de sardanes a la Rambla viu aquesta tradició tan rica.

L’Associació Musical Pau Casals del Vendrell que està allí que van fent coses, però no té l’empenta ni la força de deu anys enrere. Hauria d’estar conjuntament amb altres entitats que treballen la figura del mestre més activa en donar a conèixer la seva figura. Jo no dic que no facin, el que vull dir que el que fan sembla que no arriba a la majoria de gent. Precisament estem parlant d’un personatge clau com Pau Casals que sempre havia estat al costat del poble en la seva lluita.

Ella també va estar posada en la revista Informes del Vendrell. Ja no calia llegir el full de missa per saber que passava al Vendrell i comarca. Un gran esforç perquè la gent estés informada del que passava al seu voltant. Avui en dia amb molts més recursos no tenim cap mitjà propi de la vila que faci el paper de diari local o comarcal. Ho hem perdut i això és molt trist, però a alguns polítics ja els hi va bé aquesta ignorància manifesta dels seus votants.

Va ser una gran professora compromesa amb la seva època i amb la seva gent. Avui en dia la gent no es compromet amb ningú. Els entitats cada dia van perdent pes i moltes quasi són familiars i les altres darrera mateix hi tens l’ajuntament perquè sinó serien inviables econòmicament.

Fem homenatges, però ens falten Maria Carmes Cardó per aixecar aquest poble endavant i fer-li tornar l’orgull de fa uns anys. Ara s’ha deixat anar i s’ha convertit en un gran massa molt difícil de reconduir tot plegat.