Previo o nuevo?

La nota és clara i evident, aquí han tancat.

Les raons no les expliquen, es demanen disculpes per si el tancament pogués portar algun inconvenients als que hi anàvem habitualment, i ja hi haurà un “previo aviso” si decideixen tornar a obrir. De fet van tornar a obrir i la veritat jo no vaig veure ni previo ni nuevo aviso. Però l’evidència era clara ja despatxaven amb normalitat

Nosaltres també tanquem la barraqueta de la “mirada indiscreta”. Hem volgut -i hem pogut fer-ho per la generositat de l’Eix Diari- acompanyar-los al llarg de 104 setmanes amb mirades diverses que també formen part del contingut del que anomenem ciutat.

Tampoc cal donar massa raons pel nostre tancament, tot el que puja baixa, tot el que s’infla es desinfla, tot el que neix, mor, però farem com el artistes de renom i amb pedigrí que d’aquí un temps si la salut i l’autoritat ho permeten farem una altra gira recuperant velles tomades i vells grafits de les parets. Materials n’hi ha un tou.

El radiofonista Luis Arribas Castro, que va ser un periodista i locutor que va impulsar a la majoria dels grups musicals dels seixanta i va dominar l’escena de les ones de manera hegemònica durant un anys, va encunyar o almenys se li atribueix aquell frase que va donar nom a un programa “la ciudad són un millon de cosas” i entre aquestes coses sens dubte hi ha el grafitis, els objectes curiosos pel lloc on es troben i les situacions que poden arribar a generar, les andròmines mal posades que denoten també actituds mal “posades”, la natura capriciosa, les vel·leïtats artístiques d’alguns que es creuen genis... En definitiva un milió de coses i casos que hem intentat copsar en un instant, en un clic del telèfon, ara que tots estan armats amb càmera fotogràfica que et permet la rapidesa, l’oportunitat no buscada, el “robar” el moment.

Alguns d’aquest artefactes visuals encara romanen molt temps, altres són efímers i altres es reprodueixen amb una certa freqüència per l’efecte mimètic.

A vegades els busques, a vegades els trobes sense voler.

Fins a arribar al milió de coses ens en falten moltes, però tampoc cal tenir-ho tot.

Al llarg d’aquest temps hem anat copsant imatges i objectes ubicats en la via pública, en el carrer, a les parets, als balcons i són coses que possiblement no les veuríem si no fos perquè creen algun impacte visual diferent que trenca en el que és habitual.

Potser ens hem acostumat a no observar excessivament detalls que trenquen la rutina d’una paret, que escenifiquen situacions estranyes, o els objectes inesperats que trobem en mig del pas.

Tot plegat ofereix un ventall d’imatges curioses, algunes sorprenents i altres ja vistes i assumides per la nostra consciència.

Tanquem, fins a nou avis o previ avís.

Tornarem.

Ep! I no es una amenaça és simplement un advertiment de que tal i com es baixa la persiana la podem tornar a pujar si comptem amb el beneplàcit dels responsables de l’ Eix Diari. Fins ara l’hem tingut , però vet saber...

Fins aquí hem arribat en aquesta etapa. Hem procurat al llarg de104 setmanes tenir una mira indiscreta entre sorpresa i irònica, entre vital i heterodoxa  sobre la ciutat i oferir imatges que van des de l’inesperat fins a elements inèdits i moltes vegades efímers. També formen part del cosmos urbà.

En fi, fins aquí, si els ha  agradat ens en alegrem i sinó ha estat del seu gust ho lamentem.

Baixem la persiana tanquem fins  “previo aviso”. Fins la propera.

Salut a tothom i que tinguin un gran 2023.