Per una escola pública, gratuïta i de qualitat

Som una família que sempre hem apostat per la sanitat pública, la seguretat pública i com no l’ensenyament públic. Jo també he pujat amb l’ensenyament públic i molt bé. Quan ha estat el meu torn de decidir doncs, amb les dues filles que tinc hem fet el mateix i les he portades a un centre públic. De mica en mica hi ha coses que no em comencen a agradar d’aquest sistema perquè sembla que de mica en mica el model ens estem anant a la privada sense canviar de centre educatiu que està gestionat per la Generalitat de Catalunya com la resta.

Al principi de curs, els pares de tots els alumnes estem obligats a pagar una quantitat de diners que poden anar dels 5 euros als 300 en algun centre públic de Barcelona per material escolar, quan és una cosa que clarament haurien de venir dels fons públics, així com la resta de despeses de l’escola. Els pares no hauríem de satisfer de bones a primeres aquests diners, perquè si tu sumes pels alumnes que hi ha al centre la cosa pot donar una quantitat considerable quan en els cursos inferiors la despesa en aquest material és minsa per les activitats que realitzen al centre. En cas que en necessitessin ja està la AMPA que seria la que hauria d’aportar el material amb els diners aportats voluntàriament pels seus membres.

Un altre tema important i que fins ara encara no ho he pogut aclarir encara que hi ha força mares i pares que comparteixen les meves idees.  El que no entenc és la jornada partida que actualment estem fent a aquí a casa nostra. Hi ha altres comunitats autònomes i altres països que com altres activitats han passat clarament a la jornada intensiva. Potser que el nen està una hora i dues més a classe, però no sabeu el que bé aniria per a moltes famílies que podrien conciliar família i treball, doncs cada dia hi més centres de treball que aposten clarament per la jornada intensiva.

Aquest seria un clar estalvi per les famílies que s’estalviarien menjador escolar i permetria els menuts ampliar les hores de les seves activitats extraescolars sense que acabin a les 9 del vespre arribant a casa amb la llengua fora de tot el dia passejant la maleta i els llibres amunt i avall. Tot seria un xic diferent, els seus monitors haurien de treballar una altra franja horària que l’actual. En molts casos  les assignatures de les tardes ja són més fluixes amb la intenció clara de concentrar la part més important del temari durant el matí lectiu.

Un altre element és perquè tot segueixi endavant i que els professionals de l’ensenyament puguin baixar una mica el ritme seria baixar la ràtio d’alumnes per classe dels 25 actuals a entre 15 i 20. D’aquesta manera aquests alumnes que necessiten atencions especials podrien rebre una millor dedicació per part del professorat i per altra banda la resta dels alumnes també ho notarien i hi ha hauria una mica més de marge de maniobra per gestionar adequadament una classe en benefici de tothom. Una cosa és omplir-se la boca que tothom és igual, però a l’hora de la veritat sempre hi ha companys que necessiten una mica més que la resta, per això és important reduir la ràtio per aula.

Per acabar, s’ha de seguir treballant per l’escola pública perquè la base de la nostra societat i les llavors que avui sembrem d’aquí uns anys seran els motors que mouran aquesta societat o almenys serà el seu torn i esperem que sigui així. Potser 10, 20, 50 euros no és gran cosa, però potser el primer pas perquè aquest model educatiu es vagi esquerdant de mica en mica en mica fins a un altre model privatitzat. Aquest l’hem de mantenir ben fort i ferm perquè sigui un autèntic pal de paller d’avui i sempre i sempre i no ens deixem enlluernar per les estrelles fugaces que avui brillen més que mai però al cap de tres dies ja ningú sap que se n’ha fet. A veure que hi diu la resta de pares o mares o prefereix que la cosa vagi empitjorant de mica en mica.