Adeu a l’Antoni Pineda i Gavaldà

Amb el comiat de l’Antoni Pineda Cubelles ha perdut aquest dijous un dels seus grans fotògrafs. No només des d’un punt de vista artístic, sinó sobretot des de la mirada històrica. Va documentar gran part de la cultura, la societat i la vida de la nostra estimada vila. Pineda esdevé un personatge molt estimat per la seva important tasca divulgativa del patrimoni i de la cultura de Cubelles a través de fotografies documentades i les publicacions en llibres, editats conjuntament amb historiadors, escriptors i periodistes.

Conjunt d'imatges produïdes i/o reunides pel l’Antoni Pineda i Gavaldà al llarg de la seva vida, a partir dels anys 60 del segle XX, l’Antoni va reunir i fer còpies de les fotografies que guardaven les famílies cubellenques a casa seva. Ell les va reunir amb la voluntat de reproduir-les, col·leccionar-les i fer un bon arxiu de fotografies històriques abans que es perdessin. Actualment consten dins el seu fons 24200 negatius (dels quals 6100 estan digitalitzats), unes 2000 fotografies en paper corresponent a col·leccions; i unes 1300 fotografies en format digital 31 àlbums "Cubelles blanc i negre, 1900-1970" i "color 1970-2000", amb contingut estimat de 4000 fotografies. Un impressionant arxiu fotogràfic de la vila, de valor incalculable i del tot imprescindible per tal de conèixer el passat i l’evolució social i demogràfica de Cubelles.

L’Ajuntament li va dedicar la plaça d’Antoni Pineda i Gavaldà, a un dels seus fills predilectes de, per la seva tasca de recopilació fotogràfica de la història del municipi i la seva gent, i també la a plaça de l’Estació. De fet, Antoni guardava relació amb l’estació de Cubelles, lloc de residència de la seva família que hi va viure durant molts anys.

Fill predilecte, cronista gràfic, historiador i president d’honor del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell va rebre aquest homenatge del seu poble el 27 de juliol de 2018, dins dels actes de celebració de la Festa Major petita, dedicada als sants patrons de la vila.

L’Antoni a banda d’una vida implicada al teixit associatiu i cultural del municipi, també cal destacar la seva vessant més personal, com a espòs de la Montserrat Foguet, com a pare de  la Laura i de la Montse i com a avi ha estat sempre un exemple per a molts convilatans.

La Rosalia i jo vam tenir el plaer de compartir algunes tardes a Puigcerdà on gaudia en companyia de la Montse, la seva esposa d’unes molt merescudes vacances. I era allà, a l’estany de Puigcerdà tot i compartint una vesprada amb la canalla on sorgia l’Antoni més autèntic. Molt respectuós i sobretot molt afable, et feia sentir com de la família i et permetia amb el seu parlar seré i tranquil  compartir moltes vivències de la nostra Vila.

Crec fermament que mai podré agrair-li la seva complicitat, fins i tot en els moments més difícils, el seu suport i sobretot el seu escalf que em va demostrar una tarda a casa seva.

Antoni no podem trobar-te a faltar, ets i seràs present aprop nostre en les teves imatges, en els teus articles i en els teus llibres.

Lleó Tolstoi va escriure una frase que s’escau en aquest moment per definir a l’amic Antoni Pineda, “no hi ha grandesa on manca la senzillesa, la bondat i la veritat”, per això l’Antoni és gran!

Joan Rodríguez i Serra és solament un veí agraït...