Indians, Sant Pere de Ribes i la mancança de reflexió històrica

L'estiu comença a il·luminar la quotidianitat de la nostra realitat i el nostre present. En aquestes dates, després d'una ressaca tant emocional com electoral a causa de les eleccions municipals i autonòmiques, és quan esdevé el cap de setmana que commemora, en unes jornades de festivitat, el retorn dels indians.

Malauradament, com s'ha observat al llarg de les edicions realitzades en els darrers sis anys (així com de la creació del museu, anomenat per aquest grup com "El Museu de la Vergonya", el qual emmarca aquesta part de la història des de fa just un any), encara hi ha una banalització d'aquesta idealització plena de tòpics, en relació amb la identitat dels indians, més enllà dels elements i trets culturals, demogràfics i arquitectònics.

Per sort, en aquest espai sorgeixen persones, dins del municipi, qui emprenen accions per retornar la visibilitat històrica d'una realitat que queda amagada sota l'ombra del barret de palla, la roba blanca i l'ambient estiuenc. Aquestes veïnes i veïns reclamen una memòria plena de caràcter històric, respecte sobre realment qui (i sobretot com) va generar majoritàriament les fortunes i riqueses que a dia d'avui encara enlluernen diferents indrets del món com és el Garraf i Sant Pere de Ribes. És a dir, la mà d'obra esclava provinent d'Àfrica.

I encara molta més sort que aquest grup, ple d'entusiasme per explicar i portar al carrer la història i fins i tot, relacionat amb un terme del mateix Miguel de Unamuno que m'acompanyava en el cap tota l'estona, la intrahistòria (les vivències i esdeveniments més enllà del que es diu de la història oficial, per conèixer el que succeïa a qui fossin denominats "personatges secundaris"). I és en aquest "espai" on ha succeït la trobada organitzada per aquest grup on s'ha donat veu a aquesta realitat. Per això, es representa el terme 'espai' entre cometes perquè, com és el cas, només han comptat amb l'accés a un carretó que ha servit com a punt d'intersecció entre les paradetes que envoltaven la plaça Marcer.

Amb unes poques cadires i sota el lema "No volem ser hereus de cap injustícia, ni amagar part de la nostra història", s'ha creat i disposat, amb un ‘subwoofer’ amb micròfon i un parell de taules, un espai on tenir veu i on la historiadora Cel Muñoz es va encarregar de preparar i de dur a terme una intervenció més que adient sobre aquest tema a tractar, acompanyada de l'organitzador qui va exaltar, amb un to crític i constructiu, la demanda d'una rectificació per part de l'Ajuntament (amb un comentari irònic sobre el manteniment de la majoria absoluta del PSC) envers tot el que s'amaga darrere de la creació de fires com la que s'ha viscut aquests dies a Sant Pere de Ribes.

Aquest grup de veïns ha lluitat per poder realitzar aquesta xerrada, ja que s'han enfrontat a diverses dificultats que succeeixen, de manera intencionada o no. Per exemple, com s'ha remarcat de l'any passat, que s'augmenti el volum de la música d'ambient, tot just quan comencen les intervencions sobre la realitat històrica. A més, casualment, s'ha programat una altra xerrada simultània, on es repeteixen de nou tots els tòpics ja sobradament coneguts per la població del municipi. Així doncs, com tot el que es presenta en aquesta fira, necessita una revisió i una reparació històrica clara, tenint present tot el que va passar quan els indians "van anar a fer les Amèriques".

S'ha de veure i fer present tota la controvèrsia per un passat que ha estat silenciat. És a dir, fer una reflexió sobre la memòria històrica i com aquesta es representa dins del debat sobre les fires que es creen. Ser conscients dels problemes en els diferents discursos i les discrepàncies amb la realitat passada, on sorgeixen i es tracten diferents temes que generen una incomoditat.

És clar que amb els "indians" i la seva migració cap a Amèrica s'aborda i es veu en l'arquitectura i els diferents trets culturals que varen arribar temps enrere, però s'ha de ser conscient de tot el que va passar a Cuba, un cop ja es va treure la mirada directa a Haití. Aquesta falta de coneixement sobre què realment va passar allà promou i crea una idealització i una romanització del record dels "indians", presentant-los com una realitat del segle XIX, la qual estava emmarcat sota l'imaginari de l'antic imperialisme. Per tant, resta sense explicació i silenciant diferents esdeveniments, com el tràfic d'esclaus atlàntic i l'esclavitud que els acompanyava. Aquest fenomen és complex i polifacètic, amb una durada de diversos segles i amb conseqüències sense precedents. Els agents involucrats van ser europeus, africans i destaca el tràfic intramericà, i a mesura que s'investiga més, sorgeixen controvèrsies i debats sobre aquest passat esclavista. A més, cal tenir en compte el cost humà, que va més enllà dels números de morts no registrats, com es calcula mitjançant dades, que més o menys s'arrodoneixen en 12,5 milions de persones, qui van patir aquesta tragèdia.

I és aquí on va aparèixer la participació dels indians del territori català, un tema que, com bé va explicar la historiadora, ja ha estat abordat en un documental anterior, on també es fa referència a la participació entre 1807 i 1867 en el tràfic il·legal d'esclaus. Paradòxicament, és durant el període posterior a l'abolició que aquest tràfic es va intensificar de manera significativa.

En acabar es va poder improvisar  (i per un petit lapse de temps) un debat del qual vull destacar la intervenció de la companya de Fem Poble, Graciela H. Falconi Romero. Ella va incidir sobre que no es tracta "d'espatllar la festa de ningú”, però sí que és cert que cal parlar de la veritat, de la realitat que envolta tot un període històric i que va més enllà de tot el que es mostra superficialment i que s'ha fixat i es repeteix sense qüestionar-ho dins de l'imaginari popular.

El primer pas per fer això passaria per la revisió del Centre d’Interpretació dels Americanos, així,treballar la bona utilització d'un espai públic, com és el Museu, que requereix una voluntat política que va més enllà del nivell municipal, arribant a l'estatal, amb un compromís cap a la ciutadania. I també, recordant la visita de l'Angela Davis a Barcelona, fer una reflexió sobre el passat colonialista i transversal amb el feminisme (sobre les esclaves sexuals, com és el cas), que forma part de la nostra història, perquè aquesta, encara que mostri episodis que no compartim, és un component important de com hem arribat com a societat actualment, "De aquellos barros, estos lodos", com bé remarca la Graciela.

Per altra banda, Cel Muñoz va explicar com estan sorgint diferents iniciatives interessants per part d'Institucions internacionals com la UNESCO, com "La ruta del esclavo", des de les quals s'insta a què el conjunt de països creïn espais de memòria per recordar i ensenyar el que realment va passar. Així com obrir els arxius i estudiar bé la història i fer recerca de les fonts adequades, per millorar l'accés al coneixement d'aquest passat i per a ensenyar a la població. La UE va aprovar la resolució que obliga els diferents Estats a recordar fets com el de l'esclavitud. Amb això, en el 2022 a L'Estat Espanyol s'aprovà una proposició (no una llei) que reconeixia els fets i fer espais de memòria. La realitat és que, així com a Europa ja hi ha diferents espais, aquí sembla que es va en sentit contrari. És un exercici difícil, però necessitem eines, més enllà de fires, que ens ajudin en la transmissió del coneixement i de la història i la seva revisió, la qual forma part de la nostra identitat com a societat del segle XXI.