-
Tribuna
-
Llorenç Guasch
- Vilanova i la Geltrú
- 01-12-2023 16:31
Pensions dignes. Eix
Els plantejaments de la Reforma de les Pensions ens porten cap a unes Pensions Públiques (PP) insuficients complementades amb les Pensions d’Empresa (PPE) i les Pensions Individuals (PI)
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Aquests Plans de Pensions d’Empresa no són cap solució, o únicament ho són per a persones que han tingut un bon sou, que no han tingut moments d’atur i que han pogut començar a treballar aviat per tenir cotitzats els anys que es demanen.
Aquestes “noves pensions” impliquen les retencions que ja coneixem més una nova retenció que aniria a parar a una entitat bancària on s’acumularien i provocaria interessos perquè els banc farien “treballar” els diners segons els seu criteri per obtenir-ne guanys. Això és el Pla de Pensions d’Empresa.
Per evitar que en aquests Plans de Pensions d’Empresa (PPE) hi pugui haver situacions d’abús o de mal funcionament, el Ministerio de Seguridad Social ha constituït una comissió formada per tretze persones que controlaran el desenvolupament d'un dels apartats més importants de l'estratègia del Govern per desenvolupar els plans de pensions d'ocupació, i per incentivar l’estalvi que hauria de complementar la Pensió Pública i la PPE. Els sous d’aquestes tretze persones quedaran per sobre dels 40.500 euros, i s’aplicaran si el patrimoni conjunt dels fons de pensions d'ocupació (PPE) de promoció pública assoleix un mínim de 1.000 milions d'euros. A més a més cobraran entre 1.290 i 1.668 per reunions extraordinàries.
I com s’ha format aquesta comissió? No diré noms, es coneixen, però sí procedència: quatre a proposta dels sindicats (dos d’UGT i dos de CCOO); quatre més per part de la patronal (tres representant CEOE i un CEPYME); i cinc elegits pel mateix Ministeri: un ex Bankia (ara CaixaBank), un per Assegurances i Fons de Pensions, un gestor de PPE a Euskadi, un representant d’entitats inversores i un representant de la gran empresa – Nestlé).
Els càrrecs de president, vicepresident i secretari cobraran respectivament- en lloc dels 40.500 euros- 88.750 €; 81.650 € i 85.200 € respectivament.
Els representants sindicals són únicament de dos dels diferents sindicats, i casualment els dos amb més representació. Que siguin aquests els sindicats representats pot semblar normal perquè són majoritaris, però hi ha un detall que trenca tota normalitat. UGT i CCOO accepten els PPE i els afavoreixen en els convenis que signen. I més encara, a Euskadi, on els PPE estan molt estesos, tant un com altre sindicat reben milions per la gestió dels fons. Segur que poden ser equànimes en les seves decisions?
La representació elegida pel Ministeri sembla també part interessada en la implantació dels PPE per la seva connexió amb la banca, asseguradores i entitats d’inversió, que serien els grans beneficiats amb aquest sistema de pensió.
La representació de la patronal, CEOE i CEPYME, representa la gran patronal. Recordem el sou dels tretze components? És de 40.500 euros, i 88.750 €; 81.650 € i 85.200 € pels que siguin president, vicepresident i secretari. Però aquets nivells de remuneració estan condicionats a que el patrimoni conjunt dels fons de pensions d'ocupació (PPE) de promoció pública assoleix un mínim de 1.000 milions d'euros.
Em sembla sobradament justificada la suspicàcia que pot generar tant l’aplicació del PPE com la seva gestió. Aquesta nova retenció per què ha d’anar a parar a entitats bancàries o d’assegurances? No podria engruixir el Fons de Pensions Públic per conformar un Fons de Reserva, com el que hi havia abans de 2012, quan el PP ve utilitzar-lo per altres despeses alienes a les pensions?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!