No plou ni vol ploure

Estem en condicions extremes de sequera amb els pantans que fan pena mostrant els seus secrets amagats sota les aigües, però els polítics gaire de tot això que tenim a tocar. Les guerres ens tenen entretinguts. A Ucraïna i Rússia. Ara recentment ha estat el torn Palestina que després d’uns quants morts israelians, aquests s’han posat les botes i van a per totes a la franja fins que trobin alguna cosa militar on està el control de tot plegat. De moment, molts morts innecessaris i molta tristesa i destrucció arreu. A veure com acaba. Uns estan posant els morts i els altres les armes que són el que sempre fan diners amb tot això a base del poble innocent que paga les conseqüències.

En aquest panorama de sequera hi hagut eleccions municipals i el PSC ha conquerit les principals localitats de la costa amb importants majories que amb petits pactes els ha permès un govern segur per als propers quatre anys. Dins la comarca, les forces nacionalistes amb més o menys càrrega d’independentisme van aguantant el tipus amb noves cares que han entrat en política i altres que estan al peu del faristol des de finals del segle passat.

Això de no passar pels bolos per agafar el tren ja és una cosa que s’acaba. A Sant Vicenç de Calders ja ho tenen en funcionament fa dies i al Vendrell un dia d’aquests ho posaran, però a la velocitat de creuer que van les obres de la nova estació de tren abans tindrem una parada de l’AVE a l’Arboç del Penedès. Només ens cal esperar. Per altra banda amb aquest govern el bitllet en tren de rodalies és gratuït, encara que cada dia es nota més la mancança de manteniment de les línies i a la mínima deixen a la gent penjada a l’estació durant hores i hores i ningú diu res. Parlant de gratuïtat, ara el problema a vegades el tenim amb l’AP-7 que també queda saturada perquè a vegades hi ha més vehicles que els que pot admetre.

Al Vendrell som feliços ens volíem gastar un parell de milions d’euros amb una plaça i un recuperar un balneari a Coma-ruga i ja en portem 7 i escaig. Ben bé no sé sap que es farà encara amb un idea certa en aquest edifici que ha costat més que la restauració del Liceu. A veure com acaba tot plegat. Seguim endavant, cada dia tenim menys llibreries. Això vol dir que potser la gent ja no llegeix tant. Per altra banda, els comerços regentats per persones amb altres llengües van creixent de mica en mica a mesura que els comerços de tota la vida van tancant.

Seguim endavant, la platja del Francàs ja han dit que no tornaran a posar sorra a veure com quedarà. Ningú vol reconèixer que tenim massa ports a la costa, però entre tots ho pagarem i a Calafell no fa gaire els veïns del Passeig marítim de Calafell ja van veure com se les gasta el mar quan no està calmat.

Seguim endavant amb alegria i optimisme a la costa i realitat a l’interior, però tot va endavant. Els serveis públics cada dia pitjor, però aquí no passa res. Alguna vaga, alguna promesa i tot va seguint el seu ritme cap a un atzucac que no sabem fins on aguantarà el tema. Ja tenim oficina de policia nacional al Baix Penedès i no cal anar a rodalies per fer el DNI ni passaport. Els Nens del Vendrell es van recuperant després de la pandèmia, a Calafell triomfa la festa major organitzada pels Esgangalats i al meu poble, Albinyana, li dediquem el proper any al sr. Manuel Bofarull en el centenari del seu naixement. No plou ni vol ploure, però d’això ningú en parla.