Vaig patir discriminació racial i masclisme i ningú va fer res per ajudar-me

Em dic Magali Guyot, soc francesa d'origen coreà i porto més de 30 anys a Espanya. Fa 4 anys em van diagnosticar una malaltia auto-immune amb la qual cosa vaig haver d'abandonar la feina. El passat 11 de febrer, dia de les Comparses de Vilanova i la Geltrú, vaig rebre agressions verbals dins d'un local que es diu Feeling Vilanova. Només entrar un noi va cridar ben fort: "Però que fa aquesta xina aquí?" i ningú va intervenir. Vam sortir a fora a la terrassa per estar més tranquil·les i van aparèixer un grup de nois que es van començar a riure de nosaltres. Deia que no podia ser jo francesa per la meva cara de xina, que si jo era la germana lletja, que amb els ulls que tinc segur que no veia una m...  i més coses intolerables. Ja que tinc algunes dificultats físiques i una discapacitat del 70%, la meva amiga em va defensar tirant-li la beguda sobre al client del bar que no parava d'insultar-me sobre els meus trets orientals. El noi va entrar dins del local i va sortir l'agent de seguretat del bar Feeling.

Jo li vaig demanar ajuda i no em va voler escoltar tot i explicant els insults que estava rebent, i em va contestar que era més important el fet que la meva amiga Carol hagués llençat la beguda al noi que estava assetjant-me, injuriant-me, ja que ell es va posar davant meu a una distància de 30cm sentint-me violentada i sentint por i completament indefensa. No parava de riure’s de mi, tot això ho vam explicar a l’agent de seguretat i no va voler saber res, el que va succeir  va ser que ens facin fora del Bar Feeling amb empentes a la força a la meva amiga. Tot de males maneres, sentint-me discriminada i desemparada pel bar. A la meva amiga li van fer mal a la esquena i no va poder tornar a la feina durant dos dies. El noi que em va agredir verbalment no anava borratxo, ( anar borratxo tampoc hauria  de ser una excusa per dir-les barbaritats a les dones) i deia les coses amb consciencia per tal de fer-me mal. Només va anar a queixar-se de nosaltres al porter que ens va empènyer fins a la porta, va tancar la porta amb violència darrere nostra i el grup de nois i tota la gent es van quedar a dins del local, sense sentir cap mena de vergonya pel que acabava de passar.

Doncs em sembla lamentable perquè tot això que vaig viure va ser discriminació racial, masclisme i no assistència a persona amb diversitat funcional. No es tolerable fer servir la excusa del Carnaval i que la gent va molt passada de tot per justificar que a vegades es pot descontrolar la seguretat com m’ho va comentar la encarregada del local (Textualment va escriure en Instagram com a resposta a una story que va difondre la meva amiga Charuca que té 421Mil seguidors: “En ocasiones hay conductes que escapan a nuestro control”). Justament es quan necessitem sentir-nos protegides i no tenir por de tornar a casa soles. Mai pot passar que la seguretat tingui un descontrol en aquestes situacions.

L'etapa següent va ser la d’anar als mossos d’esquadra per tal de redactar una denuncia de delit d’odi i l’atenció que vaig rebre va ser encara pitjor.  La mosso que em va atendre em va dir que això no era penal i que no era un delicte d’odi, que això era només una queixa a Consum i que si havia vist fora a dalt que estava escrit Mossos d’Esquadra. Em va començar a tractar com sempre ho fa molta gent quan veuen que vaig sola i que soc estrangera. Vaig insistir i la Mosso li va fer un resum al seu company de molt mala manera: “Dale cita porque quiere poner una denuncia porque le han dicho puta china porque es china y se sintió ofendida”. Tot va canviar quan li vaig dir que tenia cita el dilluns amb la Regidora de Convivència i Equitat i quan va trucar per casualitat la meva advocada just quan em deia que la meva advocada no tenia cap idea del que era un delit d’odi. Va sortir cinc vegades de la sala cada vegada que li demanava el seu numero d’identificació que al final vaig aconseguir al sortir de la comissaria.

La veritat és que ara mateix estic rebent el suport de moltes entitats i associacions i tinc intenció de fer servir la meva veu a la comunitat asiàtica i denunciar el racisme antiasiàtic que estic patint des que vaig néixer. A nivell educatiu, estic intentant proposar tallers dirigits a alumnes de primària per tal de treballar la interseccionalitat i estic intentant fer sensibilització de les diversitats poques visibles a través de projectes culturals.