En Ferran de la Montserratina

Amb ell, junt amb altres joves, vaig aprendre a 'fer política'; en la nostra joventut fer política era una mica més arriscat que presentar-se en una llista de partit per a les eleccions, era una mica, força, més arriscat, podries prendre mal i tot. Però, vaja, no dramatitzem, ho fèiem perquè volíem, perquè creiem que era el que calia fer davant del depressiu panorama de la dictadura franquista.

Amb en Ferran i altres companys vam assumir aquest risc; amb el Ferran de la Montserratina, amb el Josep Albà de la tintoreria, amb el Cayuela, amb el Rúbio de la Renfe i amb el Rovira Recader, amb en Casanovas, amb el Treres (Jesús Contreras), i uns quants més que avui encara són vius, com ara jo mateix, i que per aquesta raó me'ls salto. M'ha sabut greu la mort d'en Ferran vull fer-ho saber i, com que me n'he assabentat tard, no tinc altra forma que aquesta, escriure-ho. Em desconsola aquesta societat en què els decessos dels companys de camí, els companys de joventut que els anys han anat separant, poden passar desapercebuts... però encara que no sé com posar-hi remei, vull deixar constància que m'entristeix la pèrdua de les formes antigues, que et permetien saber què feia la gent propera tu, i com funcionava el món local. He dit que vaig aprendre a 'fer política', vam aprendre a intervenir en les necessitats de la població i els seus habitants, que, precisament això, era el que enteníem nosaltres, en aquell moment, què significava, 'fer política'. Era més arriscat que avui, sí, però també més apassionant, i malgrat risc, de més valor social. Perquè aquell 'fer política' era una fórmula d'ocupació transversal. 'Fer política' era intervenir en el món proper, en la cultura, en l'economia, en dia a dia de les necessitats locals, des de les de més alta transcendència espiritual, a les més nímies i prosaiques necessitats materials. Fer política, per nosaltres, i en aquell moment era participar del dia a dia de les necessitats locals, a peu de carrer. I aquest és el senzill missatge que voldria transmetre amb la meva nota, aquest és el record que guardo d'en Ferran Sanz, del Ferran de la Montserratina, un company de viatge, un bon vilanoví.