Doncs l’abraçada serà llarga…

Ben segur que l’abraçada serà llarga i pot arribar a ser intensa.

Però també cal dir que qui demana l’abraçada juga amb un cert avantatge perquè el líder del PP menteix més que no parla. Tot i que potser aquestes mentides deuen ser més fruit de la desinformació o petites “troles” dels seus assessors que no voluntat d’enganyar-nos fins el final. Donar-nos gat per llebres, vaja,

Però és així.

Ara tenim l’exemple del tema del finançament singular que sembla que serà un dels punts claus en una possible investidura, aquest finançament, ja se sap, és una eterna reivindicació de Catalunya sobre els recursos que aporta al fons comú i els que rep en al posterior re-distribució.

Ara Feijóo ha posat el crit al cel quan s’insinua la possibilitat de la negociació d’un finançament singular però en el seu moment va fer afirmacions, quan era president de Galicia que res tenen a veure amb el que diu ara, “No es fácil de explicar que a Catalunya no se le dé un concierto, cuando lo tienen los vascos y los navarros”. Estas cosas se pueden cambiar, plantear y discutir”.

Mentia llavors? Menteix ara?

Però es considerava que es podia explorar el finançament singular per Catalunya, així mateix el seu partit el 2012 ho portava en el programa electoral.  “Desde el PP catalán trabajaremos para mejorar la financiación singular para Catalunya”

Quan deia el que pensaven? quan estava a favor de la mesura, o ara?

Ja sabem que les opinions varien en funció del moment, l’estratègia i els objectius, però contradiccions tant elevades no deixen de ser una mentida, malgrat pugui arribar a ser piadosa.

Mentir sembla que s’ha normalitzat en política, com si hi hagués una clara voluntat de manipular en funció dels interessos concrets i en cada moment adaptar-se al que més convingui.

És bo canviar d’opinió si els arguments que t’ha donat et fan dir el que fins el moment no deies.

Però usar arguments falsos o tergiversar directament els fets et converteix en un personatge creat simplement per guanyar a qualsevol preu, i si és mentint, no passa res. Per ser bon escalador no cal dir les veritats.

Sortosament ara quan tenim debats polítics, sobretot, en els debats electorals hi ha controls sobre les mentides o falsedats que s’han dit en el decurs de la confrontació política. Els registres són interessants per contrastar i certament Núñez Feijóo acostuma a estar entre els llocs de pòdium.

Per tant si segueix per aquest camí l’abraçada serà eterna. Fins potser a arribar a ser enfarfegant, que tampoc no és bo ni satisfà...

Perquè les abraçades són un element que segons els psicòlegs i terapeutes beneficioses tan físicament, el contacte físic sempre (o almenys la majoria de les vegades si és voluntari) és bo i també emocionalment ja que sembla que pots descansar, recolzar-te en l’altre, que et transmetrà bones vibracions, energia positiva, empatia... 

I si indagues una mica hi ha moltes classes d’abraçades des de les més innocent fins la temuda abraçada de l’os que s’ha d’evitar al màxim.

N’hi ha de laterals, n’hi ha de fortes, n’hi ha amb mirada i les que són habituals a la capital de les espanyes aquells que té un repicó a l’espatlla màxima mostra del col·leguisme més universal de la ciutat de la llibertat.

Però també s’han institucionalitzat abraçadors concretes, així hem tingut els Teletubis com a símbols de l’ensucrada general.

Però també hi ha organitzacions com Abraçades lliures, en que els seus membres es col·loquen en llocs de la ciutat oberts a abraçar-se a tothom que ho necessiti o vulgui tenir una experiència sanadora. I així es declara que per ser un abraçador professional no s’ha de tenir cap llicència, només la capacitat per connectar emocionalment. No sé si s’organitzen cursos per abraçar bé, millor i que sigui més efectiva i reconfortant. Però no ens sorprendria que hi hagués metodologia pròpia de l’abraçada i les diverses modalitats.

Mentre Feijóo necessiti la trola com element per anar creant el discurs polític seguiran abraçats els que van invocar a través de la pintada la necessitat de sentir-se cada cop més a prop.

Que ho frueixin eternament.