La Felicitat. Tantes vegades invocada, tantes vegades negada

Qui no recorda aquella magistral cançó de Palito Ortega que va animar més d’un estiu i va arribar a cotes de popularitat impensable avui.

Antes nunca estuve así enamorado
No sentí jamás esta sensación
La genta en las calles parece más buena
Todo es diferente, gracias al amor

La felicidad, ¡ja, ja, ja, ja!
De sentir amo-o-o-o-or
Hoy hace canta-a-a-a-ar
A mi corazó-o-o-o-ón

La felicidad, ¡ja, ja, ja, ja!
Me la dió tu amo-o-o-o-or
Hoy vuelvo a canta-a-a-a-ar
Gracias al amor, y todo gracias al amor

Era a l’any 1967 (prehistòria) quan Palito Ortega llençava aquesta cançó que seguiria uns quants anys i encara ara als 83 anys la segueix cantant en la seva darrera gira.

I la felicitat és una dels grans temes de debat filosòfic. Ja que és un dels conceptes, estat que tothom anhela però ben segur que cadascú l’interpreta, la viu o el vol de manera diferent.

Hi ha que és feliç amb ben poca cosa i hi ha qui necessita molts ingredients ben formulats i variats.

Hi qui aspira a la felicitat i hi ha qui tot s’ho pren feliçment com un antídot, intentant evitar el patir.

I fixem-nos quan intentem trobar alguna definició prou compartida de felicitat costa posar-se d’acord. Anem a la definició canònica que es aporta la  Enciclopèdia.  Estat de l’ànim plenament satisfet. Però segueix, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer; segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó; segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions; segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat; etc.

Ei!. A partir d’aquí ens podem adscriure a alguns d’aquestes corrents de pensament, a cap d’elles o a totes i viure en una perpetua felicitat que acabi avorrint.

Fixem-nos si és important la felicitat que fins i tot la difunta ICV va reclamar en la negociació de l’Estatut del 2006 que al text s’hi incorporés Dret a la felicitat que els catalans tenien i així els hi reconeixeria la màxima llei del país. Endavant les atxes...

Petits moments en que som feliços que quan s’acaben en busquem d’altres i potser la suma de petits moments de felicitats ens acaben fent feliços globalment i en els límits adequats.

Comprar la felicitat? Home, hi ha coses que si les pots comprar et fan sentir efímerament, això sí, feliç. Però vaja el sentit de la frase ja s’entén amb una voluntat comparativa. La felicitat com a concepte filosòfic, com element d’estudi fisiològic i fins i tot com sentiment o desig està per damunt de la taxació econòmica.

El cartell sembla animar-nos a trobar un succedani comestible per assolir una certa felicitat, un bon esmorzar amb xurros segur que et porta aquesta felicitat puntual, efímera això sí, però felicitat a la cap i a al fi.

Mengem els xurros, amb sucre o sense amb xocolata o sols i gaudim d’aquell moment de plaer que ens porta un moment també de felicitat, però sobretot no ens quedem nomes amb els xurros busquem altres motius per acumular moments feliços.

Sobretot busquem sempre la felicitat, la puntual i la de llarga durada, la que ens aporta la xispa de la vida, o aquella que ens porta tranquil·litat d’esperit.

Siguem feliços (procurem-ho, si més no) menjant xurros, si senyor.

Ja sabem que tractats sobre la idea de la felicitat i la seva pràctica n’hi ha i molts. Fullegem-los, si cal, per la nostra felicitat ens la construïm nosaltres no ens deixem entabanar.

Ah! I si porras o xurros ja en parlarem un altre dia. Debat més que interessant.