Del muralisme comunitari i les microidentitats de barri

En les darreres dècades hem assistit a escala global un desenvolupament exponencial de l'art urbà. Aquest s'entrellaça amb la identitat local, reorganitzant l'espai dels barris, creant entorns amables i incidint en els imaginaris col·lectius. D'ençà dels anys seixanta, l'evolució de l'art públic ha generat una sort de pràctica d'intervenció en l'àmbit urbà, amb un fort component social i una intenció participativa.

Entenem l'art públic com el conjunt de pràctiques estètiques que intervenint sobre un territori, desencadenen mecanismes socials i individuals d'apropiació de l'espai, que contribueixen a coproduir el sentit de lloc. L'art urbà esdevé un procés de monumentalització de la ciutat.

L'espai públic és en efecte l'escena en la qual es desenvolupa la interacció social, promovent els comportaments cívics i de solidaritat. És alhora l'indret en què es produeixen els processos d'apropiació de l'espai que permeten a les veïnes i veïns desenvolupar el sentit de pertinença al lloc i a la col·lectivitat social. S'entenen, tanmateix, els barris com a espais amb personalitat dins dels municipis i com a llocs carregats d'afectivitat; sobre la base d'aquests, es desenvolupa la vida pública i comunitària, articulant-se la representació veïnal.

Des del camp de la gestió pública, i principalment arran de la Nova Gestió Pública, l'embelliment de les ciutats a través de l'art urbà es presenta com a cosa moderna i democratitzadora; tothom pot tenir-hi accés. La promoció d'aquest art dona més vida als espais públics, contribuint al fet que n'augmenti l'ús.

No hem pas d'en contrapartida obviar, que moltes polítiques públiques que han emprat l'art urbà com a pal de paller, han causat un augment dels processos de mercantilització i gentrificació en moltes ciutats europees. Tractant-se de polítiques amb un impacte elevat i cost reduït, l'art urbà s'uneix aquí a altres experiències d'estetització de la vida urbana, com ara el turisme o la gastronomia, per transformar les ciutats en espais exclusius de consum de població de rendes altes i mitjanes. Parlem en aquests casos d'iniciatives que provenen de circuits oficials, i que cerquen estratègicament il·luminar determinades zones de les ciutats per interès comercial, immobiliari o turístic.

En paral·lel trobem murals pintats per artistes individuals, entitats o associacions de barri o comunitàries, que responen a la necessitat d'expressar la identitat local, allunyant-se del màrqueting urbà. No es prioritza conseqüentment tant la qualitat de l'obra efectuada, sinó el procés de creació en la comunitat i amb aquesta.

Cada mur és una història, podent recollir temàtiques de caràcter purament lúdic o estètic, o incloure denúncies socials, establir espais de pertinença microlocal, recordar personatges o història local. Els murals són eines que poden fer al·lusió a la celebració, a la redempció, la denúncia o al reconeixement. Quan es parla de redempció, s'enfoca el cas dels barris més oblidats o estigmatitzats, en el marc d'una estratègia d'il·luminació i estetització de zones ignorades. La denúncia pot emmarcar-se en la contraposició dels barris amb el poder polític i econòmic.

La implementació del muralisme comunitari pretén celebrar els vincles, entès com a reconeixement de la vida en comú. El veïnat n'identifica els elements; els i les artistes posen el seu talent a disposició de la narrativa del barri. Aquest acte de comunicació dels valors locals i de barri adquireix una importància vital, ja que l'acció comunicativa no resideix tan sols en el mural un cop aquest ha estat confeccionat, sinó en la mateixa pràctica de pintar-lo, a partir dels importants vincles que n'emanen. Parlem en conseqüència de riques experiències que giren entorn de la creativitat i la col·laboració veïnal.

Vilanova i la Geltrú compta amb diversos murals en el seu nucli urbà, en heterogenis indrets ubicats. Des de ponts o murs d'escoles i instituts, passant per la Placa de Soler i Carbonell, la placa de Cal Ganeta, el carrer de Pere Jacas o la plaça de la Diputació. Alguns d'aquests són un reconeixement a la cultura popular, a la memòria històrica i les lluites col·lectives, mentre que d'altres responen a un procés d'estetització més general. El catàleg municipal de murs per a la realització d'obres d'art mural, compta amb setze parets. Deu d'aquestes són lliures, mentre que sis gaudeixen d'un especial interès. Aquest catàleg del "Project G", fou impulsat durant l'any 2015.

En definitiva, cal d'una banda una bona gestió participativa i interdepartamental de les polítiques públiques d'iniciativa local d'estetització urbana a partir de l'art mural. Així com de l'altra, apostar i donar suport a aquelles iniciatives veïnals i de les entitats encarades al muralisme comunitari, que suposen una forta manera d'exercir la ciutadania, a partir de les sinergies entre l'apropiació de l'espai, l'esperit crític i la cultura com a recurs, habilitant experiències potencialment emancipadores per al veïnat i els barris.

En aquesta línia i amb aquest mateix redactat, el grup municipal de Transformem VNG va presentar durant el mes d’abril d’enguany una moció al Ple de Vilanova i la Geltrú demanant l’adopció d’un seguit de compromisos vetllant per la reactivació de la Comissió tècnica del Project G, per revisar i actualitzar el catàleg de parets reservades per a l’art urbà, apostant per l'execució d'ofici de nous murals, com a estratègia de cultura i enfortiment de la memòria històrica local, a partir de polítiques de participació veïnal, i del treball interdepartamental entre els diferents serveis de l'Ajuntament, i alhora, incentivant i donant suport a iniciatives veïnals i comunitàries que apostin pel muralisme comunitari.

Celebrem la iniciativa de l’Ajuntament de confeccionar pròximament un mural als blocs de Sant Joan, de la mà del reconegut artista Nil Safont. Volem confiar que el procés participatiu que s’està duent a terme amb el veïnat del barri per definir el projecte, està a l’altura, tot implicant les persones en la confecció de l’obra per plasmar de manera fidedigna la identitat del barri i la història comuna d’aquest sector del municipi.

Des de la seva gènesi, Transformem VNG ha apostat per fomentar l’art mural com a eina per a la memòria històrica als barris, així com en tant que eina cultural, a partir del disseny i l’execució de murals que reivindiquin i recordin episodis de la memòria col·lectiva del municipi. Desitgem que a partir de la implicació social, iniciatives com les dels blocs de Sant Joan, no quedin en un fet aïllat, i que als diferents barris del municipi es generin processos de baix a dalt o, que en cas de ser iniciativa del nostre Ajuntament, comptin sempre amb una participació real i efectiva d’entitats i veïnat.

Martín Tribaldos
Coordinador de Transformem VNG al barri de Sant Joan

Marc Segarra
Portaveu de Transformem VNG a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú