Adeu, Miquel Obiols

El proppassat diumenge 27 d'octubre va morir el polifacètic intel·lectual rodenc Miquel Obiols (Roda de Ter, 1945), un dels autors més innovadors de la literatura infantil i juvenil catalana del segle XX, tant pel que fa a la seva obra narrativa com a l’audiovisual.

Obiols va ser conegut, sobretot, pel guionatge de programes de televisió adreçats a infants, com Terra d’escudella (1976-1979), Quitxalla (1980-1981 ), La cucafera (1981) o Planeta imaginari (1983-1985), tots per al circuït català de TVE, així com per Juego de niños (1988-1992), per al circuit estatal de TVE, en què es van fer famosos els “gallifantes”, una mostra més de la imaginació desbordant d’Obiols; programes que, a les dècades de 1970 i 1980, van representar una alenada d’aire fresc, una veritable revolució, en la programació infantil.

Com a narrador, tot i que té algunes obres per a adults (recordem 55 taques & gargots, del 2002, o No hi cabem dues vegades, en aquest món, del 2016), també va destacar en el camp de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil), en la qual va ser guardonat amb premis tan importants com el Joaquim Ruyra (1986, per El tigre de Mary Plexiglàs), el Josep Maria Folch i Torres (1981, per Habitants de Bubo-Bubo), el Crítica Serra d’Or (1978, per Ai, Filomena, Filomena! i altres contes, i 1988 per El tigre de Mary Plexiglàs) o l’italià “Critici in Erba” (1992, per la col·lecció d’àlbums Iris, il·lustrats per Carme Solé Vendrell).

Alguns dels seus títols han estat reeditats recentment, ja que es trobaven descatalogats, com per exemple Tatrebill. En contes uns (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980 i Kalandraka, 2022), un cant a la fantasia i a la llibertat creativa, que alguns crítics han qualificat com una de les millors obres de LIJ del segle XX. Val a dir, encara, que té obres traduïdes a una desena d’idiomes i que algunes han estat teatralitzades, com per exemple el conte “A l’inrevés”, que Dagoll-Dagom va incloure a l’espectacle La nit de Sant Joan (1981).

Si no ho recordo malament, ens va presentar un altre gran escriptor rodenc, Emili Teixidor, i vam coincidir un parell o tres de vegades més, una a casa del també il·lustre rodenc Miquel Martí i Pol. Per desgràcia ens vam tractar poc, però d’aquestes poques vegades en recordo l’amabilitat, la cordialitat, la generositat i la lucidesa de la seva conversa. Et trobarem a faltar, Miquel, però seguirem recomanant la teva obra, perquè, com va dir Andreu Sotorra es tracta d’una obra totalment contemporània i sense data de caducitat.