Record de Montse Lago

Tinc a la memòria moltes imatges de la Montse Lago Lafuente, nascuda a Sitges l’any 1944, que ens va deixar a Vilanova i la Geltrú aquest passat dia 7 de desembre de 2024 a l’edat de 80 anys després d’una llarga malaltia. La seva vida va ser fecunda: periodista radiofònica de primera hora: una abanderada en el municipi i en la comarca del Garraf, i articulista en diferents mitjans de comunicació comarcals, tot en ella es donava de manera intensa, apassionada i assentada en els valors humans que van conduir la seva biografia de cap a cap.

La Montse Lago tenia opinió pròpia tant en les converses, sempre espurnejants (vaig riure tant, amb la Montse!), com, per exemple, serioses argumentacions en els articles de caire personal i de reflexió ciutadana que durant molts anys va publicar a L’Eco de Sitges en un espai que metafòricament va anomenar De mica en mica s’omple la pica. Ella ho va fer, omplir-la, setmana rere setmana, amb veu ferma. Els seus comentaris sobre art i exposicions d’art en els diferents mitjans de comunicació on va col·laborar, entre d’altres en aquest mateix mitjà, l’Eix Diari, eren llegits amb atenció: el seu criteri comptava. Com a l’animosa parella que va ser del pintor Joaquim Budesca, al qual va donar sempre suport i inspiració en la seva carrera artística, la Montse Lago sabia llegir amb sensibilitat les arts visuals com també sabia llegir la poesia.

De manera discreta, però permanent en el temps, la Montse Lago escrivia poemes. Emociona ara ‘sentir-li’ la veu fonda i vellutada a través de la lectura de poemes com el que va escriure per a ser inclòs en aquella bella iniciativa poètica de la bibliotecària Rosa Herraiz, amb vincles amb el Casal de Cuba: Entre nosotras el mar el publicar de manera artesanal l’editorial independent Ediciones Vigía (Matanzas, 2019). Una iniciativa cultural que s’havia iniciat arran de la celebració dels vint anys de l’agermanament de Vilanova i la Geltrú amb la ciutat cubana de Matanzas (1998-2018), i en el qual vam col·laborar poetes de Vilanova amb poetes de Matanzas. «Limones del Caribe, hoy os recuerdo/ con el amor a una tierra castigada,/ dura, cálida, amorosamente ardiente». Amb aquests versos la Montse Lago concloïa Viaje a las Antillas, un poema de bellesa elegíaca, melangiosa. Amb motiu de la presentació de l’antologia a la Biblioteca Joan Oliva es va fer la fotografia de grup que il·lustra aquest article. Va ser l’última vegada que vaig coincidir personalment en un acte cultural amb la Montse Lago.

Amb el llatinista Joan Callejón (traspassat fa poc), i la llibretera Rosana Lluch, la Montse Lago Lafuente va ser una de les primeres persones del món de la cultura i, en el seu cas, també de la comunicació, que vaig conèixer quan l’estiu de 1993 vaig arribar a Vilanova i la Geltrú. Em va fer una entrevista a la cadena SER. La Montse Lago va ser una de les veus informatives de la comarca durant dècades, i al llarg del temps van ser moltes les vegades que em va entrevistar, darrerament al seu programa Que volin les paraules, al Canal Blau, un programa dedicat a la literatura que ella tant estimava. La Montse, que tenia una veu única i sabia modular amb exquisidesa, recitava poemes meravellosament, fruit de la seva traça i professionalitat en el món del teatre: de jove havia col·laborat amb el grup teatral de Sitges Gall Groc, que més endavant esdevindria La Cubana. Durant tota la vida la Montse Lago va ser una activista cultural per convicció: en la Montse la cultura no li era una posa sinó una manera de ser al món, i sempre amb alegria: una qualitat que la feia noble i autèntica en el seu mester.