Federico Mayor Zaragoza: Un llegat de pau, justícia i sostenibilitat global

Aquest dijous dia 19 ens ha deixat Federico Mayor Zaragoza, una de les figures més destacades en la defensa dels drets humans, la cultura de pau i la sostenibilitat global. Poeta, científic, polític i un referent internacional, va ser director general de la UNESCO entre 1987 i 1999, des d’on va promoure iniciatives per fomentar el diàleg intercultural, la cooperació internacional i la construcció d’un món més just i equitatiu.

Mayor Zaragoza va insistir en el poder transformador de l’educació i el compromís ciutadà, i va fer una crida constant a passar “d’una cultura de guerra a una cultura de pau”. També va destacar la necessitat de protegir el medi ambient i de lluitar contra les desigualtats socials.

A Vilanova i la Geltrú, el record de Federico Mayor Zaragoza perdura amb especial afecte. L'any 2011, gràcies al col·lectiu Transició VNG, va oferir una conferència col·loqui a la sala Pòsit que va ser molt enriquidora per la comunitat local, tractant temes de gran actualitat i transcendència. Posteriorment, l'any 2017, l'associació ECOL3VNG, promotora de la moneda social "la Turuta", va rebre el X Premi Federico Mayor Zaragoza, atorgat per Amics Unesco de Tortosa, reconeixent la seva contribució a una economia més social i humana.

El seu llegat continuarà inspirant-nos a construir un món millor, basat en valors de solidaritat, respecte i convivència pacífica. 

Federico Mayor Zaragoza ens ha deixat un llegat d'idees inspiradores i de paraules que conviden a la reflexió, com aquestes:

“Només podrem canviar el món si canviem nosaltres mateixos. Hem de passar d'una cultura de guerra, imposició i violència a una cultura de pau, diàleg i mediació.”

“La democràcia no és només anar a votar cada quatre anys. És un exercici constant de responsabilitat, participació i solidaritat.”

“No hi ha excuses per a la indiferència. Cada dia tenim l'oportunitat de sumar esforços per eradicar la pobresa, l'exclusió i la desigualtat.”

Del seu poema “Dones i homes”

“No hi ha destinació: 

 hi ha camins infinits  

per a un únic viatge. 

I el paisatge és nostre,  

si ho decidim,  

si no ho deixem a les mans del vent.”

“La gran esperança de la humanitat rau en l’educació de les futures generacions. És a les seves mans on reposa la clau del nostre demà.”

Fa deu anys ja va deixar escrit en un dels seus poemes com volia que fos el seu darrer adéu: «Quan la meva veu s'apagui, alceu la vostra. Si em voleu, no defalliu ni un sol instant. No perdeu el temps en homenatges. Defenseu les causes que han donat vida a la meva existència. Que el vostre crit, s'uneixi a un gran clam popular, a favor de tots els habitants de la Terra. El meu llegat és la paraula. És l'únic que us dono. És l'únic que us demano».

Gràcies per tot, Federico.