Del portal de Betlem al Portal de Sitges

En el portal de Belén
Hay estrellas, sol y luna
La Virgen y San Jose
Y el Niño, que está en la cuna

Pastores, venid
Pastores, llegad
Adorad al Niño
Que ha nacido ya

Creiem del tot pertinent i just mostrar aquest magnífic betlem que hi ha instal·lat en una caixa de connexions buida i emmarcat amb la llanda d’alguna roda. La significació de l’humil pessebre que hi ha al portal de Sitges, deu ser producte d’una espiritualitat popular o l’obra d’algun artista que vol deixar empremta efímera en l’espai públic.

Altres parlaran d’un pessebre alternatiu. És a dir pensat i fet amb la voluntat de ser una obra d’art transgressora formalment sense el suport ni subvenció de cap administració pública. Fet i posat aquí amb la única voluntat de proclamar als veïns i veïnes i a la resta de ciutadania que hi passi que el miracle de Betlem s’ha produït altra vegada. La confecció no deuria de ser fàcil, si veiem hi ha figures de cap per vall des de l’àngel al capdamunt fins al pescador o els pastor de l’anunciata que estan a punt de retre homenatge al nen Jesús. I no hi poden faltar ni el bou ni la mula i per descomptat Sant Josep i la Verge Maria.

I encara hi ha l’espelma per donar llum al fet, la llum com símbol de renaixement, de vida, de trencar amb la foscor que pugui envoltar-nos, d’estrella que ens acompanya...

Hi ha certament molta disposició per fer aquest pessebre i deixar-lo en l’espai públic com una demostració de seguiment de les tradicions més nostrades i fer-ho en moments de dubtes i vacil·lacions sobre la seva oportunitat. I fer-ho, a més, amb un cert sentit artístic, amb una certa gosadia creativa.

La roda al voltant del “déu” nat seria també un element de reflexió. El centre amb la llum, l’equidistància necessària però també la proximitat i el cercle del que roda el món i torna al born.

Hem llegit a l’Eix Diari una notes sobre pessebres i hem sabut que l’Eloi Roca (vilanoví de tota la vida) ha portat un pessebre, un diorama petit, al Vaticà escollit entre molts pessebres i que un altre il·lustre vilanoví Josep Maria Porta ha col·laborat activament amb el Pessebre de l’ajuntament de Barcelona. Bé doncs també tenim aquí una mostra del pessebre humil sense cap voluntat de sobresortir -tot i que ho fa-, un pessebre fet des de la voluntat popular (o això creiem).

La ubicació és una caixa de connexions en una paret d’un antic edifici del que se’n conserva aquesta paret i encara un balcó cegat i sense baranes. Un lloc humil, un clar indret on el miracle i el misteri es fa, una vegada més, present, i més cal tenir en compte que en el balcó que hi ha sobre aquest caixa de llums, transformada en estable de Betlem, fa anys per aquetes mateixes dates, hi van aparèixer el reis mags, tres figuren que van presidir el temps de Nadal.

Res a seguir cantant  

Pastores, venid
Pastores, llegad
Adorad al Niño
Que ha nacido ya

Un cop el nen ja ha nascut s’ha produït un canvis substancials, han desaparegut totes les figures humanes i només hi han quedat els animalons. L’àngel com que segons la tradició és una d’una espècie ambigua s’ha quedat.

S’ha produït el miracle, els animals han substituït els humans, els nous ciutadans no humans fan també presència a Betlem, al Portal de Sitges com si fos un pessebre promogut pels animalistes.

I potser com que era el dia de Nadal, i havent vist el misteri que ha de salvar -diuen- la humanitat els pastors i altres figures han marxat, han deixat l’espelma encesa -canviada ja- i han deixat els animals domèstics que són sempre d’una fidelitat contrastada.

Això, o hi ha hagut una certa vandalització de la representació pessebrista, eliminat qualsevol vestigi humà en la celebració del gran misteri.

O, potser és un missatge a la humanitat amb un futur nou.

En fi que cal agrair l’espontaneïtat d’aquest pessebre i també la disposició de posar-lo en un lloc formalment una mica inhòspit la representació d’una certa esperança, que en definitiva és el que vol trametre el naixement.

I, apa tots junts

En el portal de Belén
Hay estrellas, sol y luna
La Virgen y San Jose
Y el Niño, que está en la cuna

P.S. I l’apocalipsi final