Passar inadvertit és sempre una virtut

Hi havia una transmissió de coneixement i experiències, d’any en any, de generació en generació, del la subcultura de la “mili” i un dels consells que et donaven era que intentessis passar desapercebut el màxim de vegades possible. No destacar, no cridar l’atenció, allò que es deia amb claredat de que voluntari ni per “permisos”.

Que no coneguessin ni el teu nom ni el teu número, un de més, dissimulat entre la massa.

De color de gos com fuig i estalviar-te les actuacions per sobresortir.

La pintada és doncs una clara advertència de que de tant en tant, cal fer-se fonedís, camuflar-te i que no et conegui ni la mare que et va parir.

Que la teva existència sigui un conjunt buit.

Que no et reconeguin.

Que siguis un absolut desconegut.

Com diuen que deia l’il·lustre artista vilanoví E. C. Ricart «vestit de gris i per l’acera».

Passar a ser un anònim que intenta posicionar-se de nou un cop hagi pogut recarregar la seva personalitat. Quan s’hagi tornat a conèixer-se en mirar-se al mirall.

I en ocasions pot ser que passem a ser uns desconeguts per nosaltres mateixos pel que resta de vida.

Perdre’s en el sempitern anonimat.

Que acabis ignorat pel propi entorn

Però també pot ser una mena de reflexió a l’entorn de la pròpia existència i de la pròpia voluntat de relacionar-se o de voler sobresortir.

Tota una reflexió que cadascú s’aplicarà en el moment més oportú.

En el moment en que les sensacions ens facin veure que cal desaparèixer del mapa, passar a ser algú que no es coneix, potser per fer un exercici d’introspecció per acabar sabent que ets i que fas al propi món. Trobar-te en definitiva.

D’ençà que les autoritats acadèmiques han considerat que la filosofia ja no hauria de ser matèria en l’examen de selectivitat de la Universitat hem constatat i ho agraïm que hi ha moltes més reflexions a les parets que tenen un petit tint, una pinzellada de filosofia, de carrer, popular, d’estar per casa, però en el fons filosofia elemental. Bàsica, popular com si hi hagués la necessitat de reivindicar la matèria com un component de l’educació integral com que creiem que correspon.

Molt bé!.

La plasmació de la reflexió a la paret amb correcció ortogràfica inclosa crec que és la voluntat de llançar un consell, de fer una aportació que ben segur ajudarà a molta gent a resituar-se a trobar el seu lloc.

Segur que hi pot haver altres interpretacions legítimes i no fer-ne ni “pu.. cas” i sempre anar exposant-se, manifestant-te obertament tal i com ets, sense embuts, sense subterfugis, empàtic, expansiu.

En fi conegut o desconegut alguna vegada és d’agrair, primer el consell que ens volen transmetre i fer-ho públic i gratuït per tothom i per altra banda la voluntat formal de correcció ortogràfica.

Pensem-hi no costa res i ja veurem...

P.S. Crec que és obligat dir que la foto ens la va trametre un seguidor de la secció, l’E.R,. que va anar de peregrinació a la ciutat santa de Roma i allà va descobrir el missatge. Per tant al Papa el que és del papa i a l’ER el que és de l’ER.

I encara sorgeix el dubte. I si fos un troballa arqueològica d’una reflexió que van fer un grup de gladiadors vinguts des de Valladolid per combatre al Coliseu i van voler deixar petjada? No és massa versemblant certament, però, però...