Regula’t -no t’aprofitis més dels altres- o seràs sancionat

No hi ha dubte que la sequera que ens ha castigat i encara ens castiga com una mena de plaga bíblica provocada pel canvi climàtic ens porta a fer actuacions que potser en altres moments no haguéssim ni pensat ni executat.

Què cal estalviar aigua és una realitat.

Què cal controlar els desguassos i les fuites també.

Què cal fer rogatives, processons i conjurs perquè plogui i plogui bé, per descomptat.

Les administracions han actuat amb la necessària diligència per evitar una aturada de moltes activitats que, o bé depenen de l’aigua, o bé la necessiten amb preeminència.

Però les administracions fan el que cal i aquestes accions de restricció han d’anar acompanyades de les corresponents accions per part dels particulars que també han de ser modèliques.

Ara posem reguladors i temporitzadors.

Recollim l’aigua de la dutxa mentre no surt a una temperatura tolerable.

Estalviem la quantitat a l’hora de netejar plats o a les rentadores.

Usem les aigües grises pels lavabos.

Hem passat per totes las fases diverses: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat, emergència (en fase 1) i emergència II, cadascuna d’elles implica alguna restricció.

La normalitat ja queda clar que no cal fer res d’especial però estalviant tot el possible.

Les altres ja generen algunes restriccions i van pujant de to fins a entrar en fase d’emergència en fase dos, llavors ni regar amb aigua potable i piscines en el punt de mira entre altres accions raonables per gastar per sota dels mínims.

Ja ho hem vist i patit per això la nota trobada en un pal de la llum en una de les moltes urbanitzacions que circumden Vilanova no és d’estranyar (n’hi ha d’altres sobre l’aigua que ja veurem en una altra ocasió) pels temps que corren.

I constatem que és un comunicat important. Hem d’anar alerta perquè si és important vol dir que conté algunes informacions d’interès i alguna que altra amenaça de sanció si no es compleix el que mana la normativa i la lògica

Llegits els conceptes clau.

Us fraudulent de l’aigua.

Fuites que no es controlen prou (perdida de agua que no se vean desperdiciada), però si es perduda deu ser també ja directament desaprofitada ja que en perdre’s no té cap utilitat concreta. La reiteració és important per ressaltar la importància.

Mal ús de les arquetes, impropi del moment d’escassetat. Manipulació per tenir més cabal?.

I en el mal us hi ha la despesa d’aigua de la Generalitat. Aigua de la Generalitat? Aigua de tots doncs. Perquè, de que viu la Generalitat? Del que hi aportem tots i per tant la distribució dels bens col·lectius com és l’aigua cal que sigui mot acurada i cal evitar els aprofitats de sempre que des d’arquetes particulars malgasta el líquid vital. Malament! i més en temps de sequera.

Però la nota posa també èmfasi en els espavilats de sempre, aquells que xuclen i gasten aigua i sense estar donats d’alta i per tant no pagar la quota corresponent. D’aprofitats n’hi ha hagut sempre i sempre n’hi haurà. Sempre i arreu hi ha hagut els que creuen que poden aprofitar-se dels altres, dels que han pagat l’arribada del cabal, i ara gastem aigua sens pagar-la.

Home, no!.

Cal plantar-se i a més de retreure la seva acció insolidària s’informarà a l’autoritat competent, l’ACA, que és qui remena les cireres en tema d’aigua i s’aplicarà sense cap mena de pietat el reglament de la comunitat dels regants del Foix.

Estem avisats, vetllem per les instal·lacions, reparem els fuites, no desaprofitem ni una gota d’aigua, posem-nos al corrent de les obligacions i no ens aprofitem ni la de la feina ni de l’aigua que paguen els altres.

La picaresca és una de les tradicions més esteses entre la comunitat però en moments que cal conservar fins la darrera gota d’aigua no fa gràcia, ni s’entén ni es tolerable mangar l’aigua i si és de la Generalitat encara menys ja que representa que és de tots...

En fi les lluites per l’aigua esdevindran segons alguns filòsofs els motius de les guerres del futur (tant de bo s’equivoquin) però a veure si aquí ja tenim una petita batalla, una escaramussa incruenta però molt desagradable.

Que tothom pagui pel que gasta i que no es perdi ni una gota. Ja som grandets per tanta tonteria, eh!

P.S. En català també ho entendríem.