Manifes 8M 2025

La transcendència de la feina feta per les dones des de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes de l’any 1910, on, per iniciativa de Clara Zetkin i Kate Juncker, es va aprovar la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora al març, es patentitza en el fet que aquest dia assenyalat per al feminisme ja ha entrat des de fa un temps a ésser conegut i considerat com a tal en la mentalitat d'amplis sectors de la població.

Els orígens de la celebració del 8M com a dia referent per les dones, el podem remuntar a l’any 1908, quan 15000 dones treballadores del sector tèxtil van començar una vaga i es van manifestar a Nova York demanant millores a les seves míseres condicions laborals i demanant també el dret al vot. En honor a aquesta vaga el Partit Socialista d’Amèrica va començar a celebrar als EUA el “National Women’s Day” (dia nacional de les dones) a l’any següent. Paral·lelament a l’ any 1909 va haver una altra vaga de dones a la fàbrica de camises Cotton que va implicar a 20000 dones i que va durar des del novembre de 1909 fins al febrer de 1910. Quan al 1910 es celebra la II Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhague, com s’ha comentat més amunt, Clara Zetkin i Kate Juncker proposaran la creació d’un dia internacional per les dones, que en principi es dirà “Dia Internacional de la Dona Treballadora”. Clara Zetkin va tenir la idea, seguint la iniciativa de les companyes dels EUA i en reconeixement a la lluita de les treballadores del tèxtil en aquest país. Això va ser reforçat pels fets ocorreguts el 25 de març de 1911 a Nova York, quan es va incendiar la fàbrica “Triangle Shirtwaist” i van morir 146 persones, 123 d’elles dones i nenes que hi treballaven. Els propietaris de la fàbrica eren coneguts per les seves pràctiques abusives amb les treballadores i a més, no hi havia condicions de seguretat que haguessin evitat la massacre. Aquests fets van reforçar el Sindicat Internacional de Dones Treballadores Tèxtils (International Ladies' Garment Workers' Union), que ja existia després de les vagues anteriors.

Tanmateix, si bé el “Dia Internacional de la Dona Treballadora” es va dir de celebrar-lo al març, no s’havia fixat un dia concret. El primer any que es va celebrar va ser el 1911, a Àustria, Dinamarca, Alemanya i Suïssa, el 19 de març. Hem d’esperar fins 1917, quan es fixà el dia 8 de març com a data fixa, en reconeixement a les dones que es van revoltar a Rússia, en plena I Guerra Mundial, en demanda de “Pa i pau”, i que va iniciar la primera etapa de la revolució russa, comportant l’abdicació del tsar Nicolàs II i el final de la dinastia Romanov. Era 23 de febrer en el calendari julià, utilitzat a Rússia, i 8 de març en el calendari gregorià.  La celebració es va anar estenent a nivell internacional fins que aquesta data va ser reconeguda com a Dia Internacional de les Dones per l’ONU a l’any 1975.

En aquell moment el feminisme contemporani ja portava més d’un segle de lluita, i el sufragisme estava en plena activitat. S’havia anat formant una agenda, l’agenda feminista, que després de 300 anys de lluita i teoria feminista pot concretar-se en la següent:

1. Abolició del gènere: Per acabar amb l’opressió patriarcal hem d’abolir el gènere, que és una de les eines principals per mantenir aquesta opressió. Entenem el gènere com un constructe social que imposa dos rols diferenciats segons el sexe, rols i que marquen els comportaments i expectatives d’homes i dones i que jerarquitza a favor dels homes. El sistema sexe/gènere oprimeix les dones com a classe sexual i limita les seves possibilitats de vida. El conveni d’Istanbul convé que ‘per “gènere” s'entenen els papers, comportaments, activitats i atribucions socialment construïts que una societat concreta considera propis de dones o d'homes’. El gènere no implica l'acceptació del model, doncs una dona pateix desigualtat de gènere tant si es qüestiona aquest model com si no. El gènere pel feminisme és una eina d’opressió i com a conseqüència no pot ser una identitat. No hi comportaments femenins ni masculins, hi ha una sèrie de comportaments i característiques humanes que pot tenir qualsevol persona

2. Abolició de la violència masclista: La violència masclista té moltes potes, des de la violència dins de la parella, la violència per familiars, fins a la violència sexual. S'entén per violència masclista la violència que s'exerceix contra les dones, com a  manifestació de la discriminació i la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, exercida per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en el àmbit públic com en el privat. La violència masclista és, a més, instrumental. El poder dels homes i la subordinació de les dones, un tret bàsic del patriarcat, requereix mecanismes de submissió. En aquest sentit, la violència esdevé l'instrument que serveix per consolidar aquest domini.

3. Abolició de la prostitució: La prostitució és violència extrema contra les dones. Prové del contracte sexual, previ al contracte social, en que els homes es reparteixen entre ells les dones, una per cadascú i moltes per tothom. Es nodreix de dones pobres i vulnerables, generalment captades d’adolescents. No pot haver igualtat mentre un home pugui pagar per accedir al cos de una dona, ni mentre un home cregui que pot exercir el seu poder sobre dones vulnerables. El fet de creure que algunes dones poden ser abusades significa que qualsevol dona pot ser-ho. L’abolició de la prostitució és condició necessària per un món lliure i igual per a les dones i nenes.

4. Abolició de la pornografia: Aquí s’aplica el dit en el punt anterior doncs la pornografia és prostitució filmada. A més, s’ha d’afegir que amb la rapidesa de les pantalles la pornografia és accessible a nens des dels 8 anys, on aprenen que les dones poden ser maltractades i humiliades, aprenen pràctiques lesives per les dones i els fan pensar que ens agrada ser violentades. Aquí inclouríem el sexe anal, la pluja groga o el BDSM. El vídeo porno més vist al món és una violació en manada segons l’estudi de Mònica Alario.

5. Abolició de l’explotació reproductiva: El capitalisme neoliberal, en coalició amb el sistema patriarcal, ha consolidat les formes anteriors d’explotació i mercantilització dels cossos de les dones i, amb la biotecnologia, n’ha afegit una altre, que utilitza les dones com a mitjans de producció de bebès, cosificats com a productes mercantils. Els ventres de lloguer i l’ovodonació són un atemptat contra les dones, sobretot les dones pobres i vulnerables, contra els seus drets, la seva dignitat i la seva salut.

6. Abolició de totes les traves a l’alliberament de les dones com a éssers lliures i iguals als homes. A nivell laboral, legal, comunitari, etc.

El patriarcat modern s’ha reconstruït sobre les bases del sistema capitalista, que s’han alimentat mútuament. Aquest pacte entre patriarcat i capital és molt més punyent i deshumanitzador amb el capitalisme neoliberal, que ha convertit les dones i les nenes en productes i medis de producció, mentre que ha disfressat aquesta mercantilització de ‘lliure elecció’. Curiosament, les dones som lliures per continuar seguint pautes patriarcals i ‘consentir’ la seva pròpia explotació, no tant quan volem fer el contrari. Per això cal acabar amb el patriarcat i amb el sistema capitalista, aliats contra els drets de les dones.

Aquest text ha estat escrit a partir de:

• https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/105899/8-de-marc.html
• Xerrada sobre violència masclista donada a Altafulla el dia 28 de novembre de 2024