Elena, tenim un problema

Demanda embassada

Un dels actes amb més asistencia de públic al Barcelona Meeting Point, la fira del sector immobiliari que va tenir lloc a principis de novembre, va ser el debat amb Juan Maria Nin, director general de La Caixa, i Alfredo Saenz, conseller delegat del Santander. Molts volíem escoltar el punt de vista d'aquests dos banquers respecte com veuen ara les entitats financeres el nou cicle econòmic.

I ambdós van coincidir en el diagnòstic: hi ha una clara desacceleració del sector immobiliari. Primera conseqüència de la caiguda de la demanda: "Els preus s'ajusten", va dir Nin. Per al directiu de La Caixa, ja no tornarem a veure increment dels preus dels pisos tan elevats com els darrers anys, sinó "increments en línia del creixement de la inflació i un xic més".

Juan Maria Nin va apuntar a més que probablement ens trobem davant un "embassament de la demanda". És a dir, hi ha gent que reté la seva decisió de compra, potser a l'espera que els preus baixin. "Això seria perjudicial, doncs quan es trenca la bossa de demanda, ens trobaríem davant una nova espiral".

De fet, i segons van apuntar experts en una jornada organitzada pel diari Expansión, l'alentiment de la demanda farà que d'aquí fins al 2009 només es venguin uns 300.000 habitatges l'any. Hi ha, però, un clar desajust entre demanda i oferta perquè en aquests moments existeixen a Espanya més d'un milió i mig d'habitatges acabats o en construcció, a l'espera de ser venuts.

Per a Alfredo Saenz, conseller delegat del Santander, estem davant "un punt d'inflexió" que afecta als cinc motors que fins ara han tirat de l'economia espanyola: la demografia, els tipus d'interès, les entrades d'immigrants, la convergència amb Europa i el boom de la construcció.

I és que hi ha menys 'babyboomers' nascuts als anys 60 i 70 a la recerca d'un pis; els creixements migratoris ara seran més moderats i la construcció ja no contribuirà tant al PIB. "Ens trobem davant un període de 10 anys que seran molt diferents a la darrera dècada", va vaticinar el directiu del Santander.

Segons aquests dos banquers, la desacceleració de la construcció afectarà lleugerament al creixement econòmic d'Espanya, atès que d'altres sectors (com la indústria i els serveis) podran absorvir la "normalització" de la construcció.

Aquest és, però, l'anàlisi macro-econòmica. Què passarà quan traslladem aquesta tendència a un cas concret com Vilanova i la Geltrú?


Una caiguda brusca, el pitjor escenari per VNG

De la construcció depenen 370 empreses amb seu a Vilanova i la Geltrú i prop de 2.500 treballadors empadronats a la ciutat. Caldria afegir-hi, però, alguns centenars d'autònoms i assalariats que treballen com a proveïdors: lampistes, fusters, pintors... I no oblidem que quan s'estrena casa generalment anem a comprar a botigues de mobles, electrodomèstics, llençols, etc.

La pregunta del milió és: hi haurà una desacceleració suau o una caiguda brusca de la construcció?

Per als experts amb els quals he parlat en d'anteriors ocasions, el fre brusc de la totxana tindria greus conseqüències a Vilanova i la Geltrú. La primera: una important reducció del consum, un dels motors econòmics dels darrers anys.

Aquesta caiguda del consum ja la vam viure als anys 80, però en aquella època la dependència de la ciutat envers la construcció no era tan elevada com avui dia. I pensem també en l'increment de les hipoteques, que erosionen la capacitat de consum de les famílies.

Si la desacceleració de la construcció es suau, potser tindrem marge de reacció. En qualsevol cas, però, caldrà intensificar els esforços per atreure d'altres activitats a Vilanova i la Geltrú.

L'entorn no és fàcil, segons el darrer informe Adeg de cojuntura econòmica a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès (corresponent al tercer trimestre de 2007), "després del període llarg de creixement econòmic que ha precedit el 2007, augmenta la incertesa sobre el futur de l’economia a les tres comarques".



I per arrodonir-ho, més pressió fiscal

El propi funcionament de l'Ajuntament també depén en part de la bona marxa de la construcció. Si els pressupostos municipals han pogut créixer any rere any i les entitats financeres han continuat donant crèdit al consistori és perquè darrera hi havia la garantia de la totxana.

Fixem-nos per exemple en l'impost que afecta l'increment de valor de terrenys urbans, pel qual l'Ajuntament té previst ingressar 2,6 milions d'euros l'any 2007. I per "construccions i obres", enguany espera recaptar 3,86 milions d'euros. En total, 6,46 milions d'euros (1.072 milions de pessetes) gràcies a la febril activitat constructora que es registra en un any a Vilanova i la Geltrú.

I ara, amb els vots a favor de PSC, IC-V i ERC (i els vots en contra de CiU, PP i CUP), el Ple de l'Ajuntament va aprovar recentment les noves taxes i impostos que els vilanovins haurem de pagar l'any 2008. Segons admet l'equip de govern, una família tipus de Vilanova i la Geltrú tindrà un augment del 5,2% en els seus impostos.

Per tant, ens dirigim cap a un escenari de probable refredament de la construcció, que pot frenar el consum de productes i serveis i això s'afegeix a una despesa familiar ja alentida per l'increment de les hipoteques... I davant aquest escenari, el govern tripartit decideix aprovar un increment d'impostos per sobre de l'IPC... 

Ho sento sr. Alcalde Joan Ignasi Elena. A mi –i potser a unes quantes persones més- no em val el discurs que aquest augment dels impostos i taxes repercutirà en més i millors serveis per a la ciutadania. A més, estic vacunat contra la propaganda municipal i tinc els meus dubtes respecte com l'Ajuntament inverteix els diners.

Tenim al davant un problema greu -la desacceleració de la construcció i una possible caiguda del consum- i incrementar la pressió fiscal no em sembla la millor recepta per incentivar l'economia.

O ens posem les piles, o en menys de 10 anys Vilanova i la Geltrú serà una ciutat amb només dues classes socials treballadores: mileuristes i funcionaris.

Aquelles persones que vulguin enviar la seva opinió hauran d'enviar un e-mail a xaviercanalis@yahoo.es tot indicant el seu nom i professió/estudis. A més, caldrà deixar un telèfon de contacte, que el responsable d'aquesta secció conservarà només per resoldre dubtes o aclariments.