El tripartit wi-fi, què guai!

IMMIGRANTS, LA PART FEBLE AL NOU CICLE ECONÒMIC

La creació d'ocupació és un desafiament majúscul en aquest nou cicle econòmic. Sobretot a Vilanova i la Geltrú per dues circumstàncies: l'allau immigratori dels darrers anys i la caiguda de la construcció.

Francisco Cabrillo, catedràtic d'Economia de la Universidad Complutense de Madrid, feia la següent reflexió al diari Expansión el 14 de gener passat:

"Casi nadie tiene dudas de que los problemas van a extenderse a otros sectores, tanto de bienes de producción como de bienes y servicios de consumo. Y esto va afectar negativamente, sin duda, a la demanda de trabajo. Una cuestión muy relevante es, por tanto, saber en qué sectores va a surgir en mayor medida el desempleo y quiénes serán las personas más perjudicadas por el cambio de ciclo que se intuye (…) Los problemas van a ser mayores, por tanto, para trabajadores con un nivel bajo de capital humano; y en este grupo desempeñan un papel muy importante en España los inmigrantes (…) Nos encontramos ante una situación totalmente nueva en España, país en el que la inmigración ha sido muy reciente".

Les xifres comencen a apuntar cap a aquesta tendència: durant l'any passat l'atur va créixer un 24% entre els treballadors immigrants, davant un 5,3% de mitjana a tot Espanya. De fet, 4 de cada 10 nous aturats estrangers provenen del sector de la construcció.

Segons les estadístiques de la Seguretat Social, la construcció dóna feina a una quarta part dels 3,2 milions d'immigrants del mercat laboral espanyol.

Ara observem l'evolució de la població a Vilanova i la Geltrú: 


Tal com reflecteix la taula, durant els darrers sis anys la població immigrant censada a Vilanova i la Geltrú ha passat de les 1.577 a les 7.277 persones. També podem veure un important increment d'oficines bancàries (les dades no inclouen caixes d'estalvi) atès el creixement registrat pel mercat hipotecari.

D'altra banda, l'Associació d'Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès apunta al seu darrer informe de gener: "Pel que fa a les nostres comarques, la construcció ha fet frenada (no encara a l’Alt Penedès) i el comerç també, però la indústria comença a estirar del carro".

Probablement, d'altres sectors com els serveis podran absorbir -en part- els llocs de treball que es perdin a la construcció. En aquest sentit, el president del Gremi d'Hostaleria de Sitges, Joan Anton Matas, apunta que les empreses del sector turístic no tindran tants problemes per trobar treballadors aquest any.

En qualsevol cas, a mig i llarg termini, caldrà potenciar activitats que puguin generar un alt volum de nous llocs de treball. Pensem que el creixement demogràfic continuarà durant els propers anys. Per tant, si la comarca no genera prou ocupació al mateix ritme que creix la població, ens consolidarem com a comarca dormitori i ens trobarem amb fractures socials.

El moment és delicat: nombroses empreses estan abandonant Europa Occidental per anar-se'n a d'altres països on puguin fabricar els seus productes amb menys costos. Mirem el recent cas de Nokia, que tancarà una fàbrica a Alemanya per traslladar-la a Rumania.

A Vilanova i la Geltrú queden poques indústries i durant els darrers cinc anys l'economia local ha crescut gràcies als serveis i la construcció, un sector que ara pateix una frenada. (vegeu l'anterior article "Elena, tenim un problema").

Així doncs, probablement haurem d'evolucionar cap a una economia basada en els serveis i les petites indústries especialitzades.


PLA DE MANDAT: OBSESSIONS I MENYSPREUS

Encetem un nou cicle econòmic que obligarà els territoris a espavilar-se al màxim. No obstant això, s'intensificarà la competència entre municipis i comunitats a l'hora d'atreure empreses. Per tant, caldrà concentrar-se en aquelles activitats on podriem tenir més força. I a Vilanova i la Geltrú, el camí que estem seguint és erràtic.

El "Pla de Mandat 2007-2011", un document que marca el full de ruta del tripartit PSC-IC-ERC per als propers quatre anys, inclou un apartat anomenat "3r Objectiu Estratègic: Impuls a l'economia i el treball" (de la pàgina 69 a la 78). Aquí trobem una sèrie de mesures que adoptarà l'Ajuntament amb un objectiu: "Impulsar l’economia perquè generi nous llocs de treball".

Per exemple, el govern municipal "treballarà per la construcció i posada en marxa de l’espai firal i de negocis que s’instal·larà als terrenys de la Masia en Torrent".

També s'apunten com a objectius "La instal·lació de nova indústria audiovisual basada en les noves tecnologies" i "La incorporació de Vilanova i la Geltrú en el mapa nacional de les Anelles del Coneixement promogudes per la Generalitat". Igualment, l'Ajuntament vol "instal.lar wi-fi a tota la ciutat", i crear "canals públics tv ip" i "hubs de tv's ip".

Em sembla, però, que aquest llenguatge 'high-tech' està allunyat de l'economia real. En aquest Pla de de Mandat veig massa obsessió per les noves tecnologies de la informació i poca convicció, quasi menyspreu, envers dues activitats que podrien ser cabdals per a Vilanova i la Geltrú: el port i el turisme.

Les propostes en relació al port i el turisme són poc concretes i ni tan sols apareixen al famós "3r Objectiu Estratègic: Impuls a l'economia i el treball", sinó que cal anar a buscar-les a d'altres apartats.

Així, el tripartit PSC-IC-ERC inclou el port dins el capítol "2on Objectiu Estratègic: Ordenar i transformar l’espai públic". No obstant això, només es contemplen dues propostes: "Vetllar perquè el creixement i l’ampliació del Port es faci sota criteris mediambientals" i "Reclamar a la Generalitat la participació activa de l’Ajuntament en la gestió i direcció portuària". Això darrer és especialment important.

El port de Vilanova i la Geltrú és un gran actiu amb unes enormes possibilitats. Si d'altres ciutats com Reus, Vilafranca del Penedès, Manresa o Vic tinguessin un port com aquest, probablement l'haurien convertit ja en una excel.lent plataforma de negocis.

Cal recordar que durant els propers anys el port de VNG rebrà una inversió milionària per ser ampliat i acollir noves activitats. No obstant això, l'actual model de gestió del port, en mans de la Generalitat, és obsolet en comparació amb d'altres ports europeus, molt més dinàmics i gestionats per entitats locals, com ara Cambres de Comerç i ajuntaments (vegeu l'anterior article "El port, reflexe d'una ciutat").

Esperem que el govern municipal pugui convèncer la Generalitat perquè les institucions públiques i privades de VNG s'involucrin de debó en la presa de decisions del port. A mig i llarg termini, però, caldria pensar en una reforma legal que permetés traspassar els ports als ens locals.

D'altra banda, el "3r objectiu estratègic" sobre impuls a l'economia local inclou diferents accions per potenciar el comerç, però curiosament no trobem cap mesura en relació amb el turisme.

Cal anar al "1er Objectiu Estratègic: Una ciutat socialment avançada i amb serveis de qualitat". Aquí trobem una sèrie de propostes que, en línies generals, són continuïstes respecte a la política turística dels darrers anys. Així, es parla de "potenciar el turisme gastronòmic i cultural" i de "vetllar per la qualitat en els serveis d’informació".

No detecto al Pla de Mandat, però, cap decisió estratègica per potenciar de debó el turisme, la qual cosa voldria dir crear productes i sortir a vendre'ls. Aquí tenim oportunitats, però primer caldria definir què volem ser.

Per exemple, d'altres ciutats han estat seleccionades per desenvolupar Plans de Dinamització de Producte Turístic, finançats per l'Estat, la Generalitat i el municipi. Tenen una durada de tres a quatre anys i en finalitzar aquests ajuts públics, si les coses s'han fet bé, el destí s'ha pogut especialitzar en algun segment: turisme familiar, esportiu, de reunions, etc.

En suma, ens trobem davant un Pla de Mandat insuls en matèria econòmica, probablement fruït de circumstàncies polítiques poc engrescadores.

El director del Diari de Vilanova, Guillem Mercader, apuntava en un article d'opinió publicat l'11 de gener passat, en relació al Pla de Mandat:

"En matèria d'urbanisme, els socialistes apostaven rotundament per redactar un nou Pla General (POUM) per reordenar el creixement i crear més habitatge i sòl industrial. En canvi, el Pla de Mandat descarta això (…) A banda de totes aquestes inconcrecions i mancances, el més preocupant del Pla de Mandat és que no hi trobem cap d'aquells grans projectes de ciutat capaços d'engrescar la ciutadania (…) Falta un gran projecte que situïi Vilanova i la Geltrú com a referència al país en alguna cosa concreta (…) No val Neàpolis, hi ha centres similars repartits pel territori català. En què podem ser referents?"