Periodisme digital

Però no de l’adaptació del mitjans de comunicació a les noves tecnologies ni de l’evolució d’aquests mitjans dins de la xarxa d’Internet. Del que cal parlar sense complexos és de la creació d’una nova disciplina dins del periodisme, la que es practica des dels mitjans digitals i que no té res a veure amb la transferència d’un diari, una ràdio o una televisió a un nou format.

El que hem viscut en els darrers anys no ha estat l’evolució dels mitjans tradicionals; hem estat testimonis d’excepció del naixement d’un nou estil de fer periodisme que ha superat el concepte del “d’un per a tots” i ha fet bandera d’un nou “de tots per a tots” que permet l’actualització constant de la informació i la capacitat dels receptors/lectors/usuaris d’interactuar amb els continguts, modificant-los i condicionant-los tant com permeten les línies editorials. Aquests són els pilars on es recolza l’èxit dels mitjans digitals, que han permès apropar molts sectors de la societat a la premsa, especialment el públic jove, que fins ara estava clarament divorciat dels mitjans convencionals. I les possibilitats encara infinites que ofereixen els mitjans digitals són també un dels exponents de la crisi que viuen els mitjans tradicionals, però no la única.

Hi ha molts mitjans, per exemple els diaris, que no han tingut la capacitat de reaccionar a l’arribada d’un nou format que ha revolucionat la manera d’entendre i transmetre la informació, probablement perquè han subestimat les seves possibilitats. S’han limitat a fer adaptacions en un format digital que sovint ha contribuït a empobrir la seva imatge més que a complementar-la i han renunciat a experimentar amb nous conceptes que es valguessin del suport del paper. Però per combatre la crisi, sí que han apostat per reduir recursos personals i materials que moltes vegades malmeten la qualitat final del producte i la dignitat professional de les plantilles.

Mentre uns, els mitjans digitals, tenim a sobre de la taula un mar d’oportunitats pendents de ser explorades i experimentades; els altres, els mitjans convencionals, tenen davant seu el repte de decidir què volen ser o com fer-ho. Tots tenim assumptes pendents d’afrontar -en el cas dels mitjans digitals, hem de convèncer a les empreses que els nostres usuaris són una oportunitat per a la seva publicitat i a les institucions que no ens discrimini en les seves inversions- i si tots ens sortim, guanyarà el dret a una informació tan diversa i complexa com la societat actual.