L'era post-Orriols

Esteve Orriols és un polític de raça; dels que no obliden ni els seus orígens ni els seus arrels; dels que aprofiten la menor ocasió per fer un clam als drets i les llibertats guanyades amb esforç amb la democràcia; dels que agraeixen, busquen i aprofiten el contacte amb els ciutadans; dels que fan bandera del seu patriotisme... Tot plegat ha fet que Orriols s'hagi mantingut com a líder de CiU des de fa 29 anys i que hagi pogut guanyar dues eleccions consecutives en un territori, més que hostil, favorable històricament als interessos socialistes. De fet, Esteve Orriols ha estat dels pocs alcaldes convergents que hi ha hagut a l'àrea metropolitana.

Però tots aquests valors no han evitat el desgast de la persona i del polític, que ha combinat durant 24 anys la feina de diputat al Parlament amb la de regidor/alcalde a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Orriols no ha sabut trobar el moment perfecte per marxar, ha estat superat pels comentaris a peu de carrer que li demanaven que es quedés i no s'ha preocupat per assegurar un futur digne per al seu partit. Orriols, com a líder històric del partit, no ha estat capaç de cultivar un relleu generacional a l'alçada de les circumstàncies i ha allargat massa la seva sortida del partit.

Es va perpetuar al lloc i la seva marxa ha arribat de forma precipitada i no ha estat com a resposta a un guió planificat des de la federació. Al final, els interessos personals -una bona oferta professional per als propers sis anys que el situa a les portes de la jubilació- han guanyat i la coalició nacionalista haurà d'enfrontar-se ara amb una herència difícil d'esborrar de la memòria col·lectiva. Les comparacions seran inevitables entre Orriols i el nou líder, però el més complicat serà garantir el lideratge de la federació en un moment en què les relacions amb Unió no podrien ser més tenses i fredes.

De moment, la successió és tan imprevisible com els resultats de qualsevol enquesta. Són molts els noms que ballen en el futur més immediat  de CiU, però al final haurà de ser el comitè executiu que surti del congrés de setembre qui hagi de batallar amb la dura feina de buscar un nou líder: el relleu ha de començar pel comitè executiu i incidir especialment en el grup municipal. Qui sap si després de l'estiu comencen a caure renúncies i es fa visible la nova cara del partit també als plens.

S'arribi o no a aquest extrem, el que és clar és que la política municipal canviarà, perquè canviarà un dels seus protagonistes, que ho ha estat per tres dècades.