Catacrack

(Publicat al Diari de Vilanova el 20 de juny de 2008)

Un primer indicador que hauria de fer-nos reflexionar és l'evolució de l'atur. L'any 2002 (quan la ciutat tenia 58.300 habitants) el nombre d'aturats era de només 1.827 persones. Eren els temps feliços de la totxana, de l'especulació de l'habitatge i de les hipoteques a 30 anys i quotes de 800 euros al mes. Moltes parelles joves s'hi van llançar però ara, amb la pujada de l'euríbor, es troben pagant 1.000 euros al mes i resant perquè la crisi no faci perdre la feina a un dels dos.

L'any 2006 (quan Vilanova i la Geltrú va assolir els 62.800 habitants), el nombre d'aturats ja pujava a 2.481 persones. Aleshores ja es començava a parlar d'un cert "alentiment" de l'economia. Però probablement pocs veien les orelles al llop.

El mes de maig passat, però, quan ja tots els indicadors confirmaven l'arribada de temps difícils, el Servei d'Ocupació de Catalunya actualitzava la xifra d'aturats a Vilanova i la Geltrú, situant-la en 3.165 persones desocupades. Així doncs, la taxa d’atur a Vilanova i la Geltrú ja és de l'11,02% (dones 15,04%; homes 8,17%). L'any 2005 era del 9%.

L'augment de la xifra d'aturats a Vilanova i la Geltrú (de l'any 2002 al 2008, un creixement del 73%) ha estat paral.lel a l'increment demogràfic. Una raó de més per preguntar-nos quin model de ciutat estem contruint.

I amb el canvi de cicle econòmic, les 3.165 persones desocupades encara tindran més difícil recol.locar-se ràpidament. Així doncs, la competència laboral s'accentua.

Tendències preocupants

En l'actualitat, prop del 15% dels treballadors que dormen a Vilanova i la Geltrú treballen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Alguns ja hi estaran satisfets; d'altres voldrien trobar una altra feina a la comarca per evitar la Renfe o el peate dels Túnels. El problema, però, és que la ciutat no és capaç de generar nous llocs de treball de qualitat, correctament retribuïts.

L'evolució econòmica dels darrers anys apunta cap a una tendència preocupant: cada vegada queden menys indústries i ens estem convertint en una ciutat on només hi haurà feina per a funcionaris, mileuristes i submileuristes del sector serveis. Passejeu pel centre comercial. Vilanova i la Geltrú s'ha omplert de franquícies i sucursals, és a dir de botigues que fan negoci venent grans volums, contenint els costos laborals al màxim.

D'altra banda, hauriem de recordar que el dinamisme de la construcció va impulsar d'altres negocis (instal.ladors, vidres, aires condicionats, pintors, transports, etc) i tota aquesta suma va contribuir a disparar els índexs de consum.

Desgraciàdament, l'auge de la construcció va produir un efecte colateral pervers: anaven tan bé les coses amb la totxana que Vilanova i la Geltrú va perdre la iniciativa en política industrial. Els darrers anys la ciutat no ha estat capaç d'anar a buscar empreses a fora perquè s'instal.lessin al territori ni d'oferir-lis un sòl competitiu en extensió, preus i serveis.

Les tendències econòmiques a nivell global també ens passaran factura, amb l'euríbor fent pujar les hipoteques, els aliments incrementant-se de preu i el petroli disparant l'espiral inflacionista. Tot plegat farà que les llars redueixin la seva despesa de consum.

Menys consum

Així, i segons una recent enquesta a nivell de tot Espanya, les famílies han decidit que aquest any retallaran despeses sobretot a bars i restaurants (52%), roba (51%) i espectacles (42%). Un altre estudi apunta que enguany la despesa dels turistes espanyols a les seves vacances es reduirà un 8%. Aquest estiu a Vilanova i la Geltrú vindran els mateixos visitants (la majoria de segona residència), però gastaran menys.

En suma, arriben temps difícils i ens hem de preguntar quines polítiques seran les més efectives per superar amb èxit aquesta nova etapa. Segurament algun polític local ens dirà que en temps de crisi també hi ha oportunitats. Segur que sí, però caldrà definir-les i avançar de la teoria a la pràctica.

Lamentablement, no trobo respostes al Pla de Mandat 2007-2011, el "full de ruta" que guia al tripartit municipal PSC-IC-ERC. Les mesures previstes per "impulsar l’economia perquè generi nous llocs de treball" són escasses; de pobre definició (sobretot en l'àmbit del turisme i el port); i poc connectades amb les necessitats reals, amb una excessiva confiança en el projecte Neàpolis. Es preveu per exemple construir un nou espai firal, però aquest model de negoci registra una situació de saturació a Catalunya i va íntrinsament lligat al consum, ara de baixa.

Data de caducitat 

És un Pla de Mandat insuls en matèria econòmica, probablement fruït de circumstàncies polítiques poc engrescadores. I ara, amb el nou cicle, la data de caducitat d'aquest Pla de Mandat (l'any 2011) s'ha avançat de manera brusca fins al 2008. Per això toca revisar la validesa dels projectes previstos, però també és urgent millorar el clima de diàleg entre el govern municipal i els agents econòmics i socials. A tall d'exemple, les relacions entre la patronal Adeg i la regidoria de Promoció Econòmica no poden ser tant tibants com fins ara.

Ningú té la resposta encara de quin és el millor model econòmic per a Vilanova i la Geltrú. Sobre el paper podem trobar moltes teories i plans estratègics. Per dur-los a la realitat, però, farà falta lideratge, voluntats col.lectives, visió estratègica i projectes a llarg termini. I fins i tot capacitat de sacrifici.