Pitjor que la crisi: la decadència

PERDEM COMPETITIVITAT

Alguns haureu observat un sondeig penjat a Vilanovadigital en la qual demanàvem als nostres lectors que ens indiquessin on es troba el seu lloc de treball actual i on treballaven fa deu anys. Som conscients que una enquesta a través d'internet està esbiaixada, però ens interessava almenys detectar tendències i confirmar algunes sospites.

Una de les primeres dades que salta a la vista és el percentatge de persones en edat de treballar que tenen la seva feina a Vilanova i la Geltrú i com aquesta xifra sembla no haver variat en 10 anys. Continua sent el 30%. En canvi, el nombre de persones que es desplacen de dilluns a divendres a l'Àrea Metropolitana de Barcelona per guanyar-se les garrofes ha experimentat un breu retrocés: s'ha passat del 31% al 27%.

Fixeu-vos, però, en els increments de treballadors vilanovins que han experimentat els altres municipis de la comarca del Garraf, l'Alt Penedès i les comarques de Tarragona durant el període 1998-2008. Preneu nota també del percentatge de persones que declaren estar a l'atur: un 1% fa deu anys; un 9% ara. [El mes de maig passat, el percentatge oficial d'aturats a Vilanova i la Geltrú era de l'11%].

Aquest èxode laboral i l'augment d'aturats coincideix amb una etapa de fort creixement demogràfic a Vilanova i la Geltrú, com a conseqüència d'intensos fluxos migratoris procedents de l'Àrea Metropolitana i d'altres països (de 50.000 habitants hem passat a 65.000).

Conclusió? La capital del Garraf ha crescut a un ritme més ràpid que la seva pròpia capacitat per generar llocs de treball. Això ha passat en d'altres llocs abans que aquí i entra més o menys dins la normalitat. Però és bo tenir-ho en compte ara que s'enceta un nou cicle econòmic.

En qualsevol cas, l'Índex de Competitivitat de les comarques catalanes elaborat per l'ADEG indica que el Garraf ocupa la posició número 18. Podria semblar que estem al mig de la taula. En realitat, però, estem entre les pitjors comarques de la província de Barcelona en competitivitat. Només el Berguedà és menys competitiu que el Garraf.

Com pot ser possible això tenint en compte la nostra ubicació estratègica al costat del mar, la proximitat a Barcelona, etc?

Doncs és possible perquè les altres comarques barcelonines (excepte el Berguedà) ens superen en factors com la cohesió demogràfica i territorial, la qualificació de la mà d'obra, els transports i les comunicacions, l'accés als mercats i proveïdors, la innovació, l'ambient de negocis, així com en provisió de sòl, segons posen de manifest els indicadors econòmics.

Tothom és responsable en la millora de la competitivitat: els empresaris, els sindicats, l'Administració, els centres d'ensenyament, els treballadors, fins i tot els aturats (que han d'aprofitar el temps que disposen per posar-se al dia a través de cursos de formació). Però tothom ha de tenir clar quin és el seu paper.

A LA RECERCA D'ALTERNATIVES

En articles anteriors m'he referit a la necessitat de fer créixer el pes del sector turístic/oci dins l'economia local, per compensar la pèrdua d'ingressos i llocs de treball que patiran la indústria i la construcció durant els propers anys.

Si us plau, no oblidem que les activitats econòmiques són fonamentals per garantir (via recaptació d'impostos) el funcionament dels hospitals, la seguretat, les escoles, les infraestructures, etc. Per això vaig quedar garratibat quan vaig llegir al Diari de Vilanova el 3 d'octubre passat (dins la secció "L'enquesta") les declaracions d'un parell de persones del carrer, les quals manifestaven el seu rebuig a la construcció de més hotels a la ciutat, sota l'argument que "a Vilanova ja estem molt bé i el turisme ens perjudicaria".

Home! No es tracta pas de construir un munt d'hotels que esborrin la ciutat (cosa que d'altra banda seria impossible avui dia), sinó d'intentar diversificar una mica la nostra economia. En qualsevol cas, aquest rebuig social a noves activitats econòmiques no es portarà res de bo en els temps actuals.

També voldria apuntar l'erràtica política de l'Ajuntament. I és que quan  el consistori ha volgut imposar la construcció d'hotels en llocs poc viables (la Platja Llarga i el Port), els projectes finalment han fracassat.

I ara ens diuen que la proposta per construir un hotel amb recinte firal a la ronda Europa no avança i es posposa fins l'any que ve per les dificultats per trobar finançament. Les dificultats creditícies del moment a nivell global hauran influït. Segurament, però, els bancs i caixes tampoc hauran vist clara la viabilitat d'aquest projecte.

Com diuen els americans, sovint l'èxit d'un negoci rau en el concepte "location, location, location"… I tinc els meus dubtes respecte a aquesta zona amb aspecte de poligon industrial.

En primer lloc, un hotel en una ciutat com Vilanova i la Geltrú (sense tradició turística) per ser viable necessita un mix de clients: d'empresa (viatgers de negocis, convencions de petit format, etc) i vacacional (turistes d'estiu i de caps de setmana). D'aquesta manera s'aconsegueix desestacionalitzar i fer més rendible la inversió.

Per tant, un hotel a la ronda Europa (tan lluny de les platges de Ribes Roges, les més adaptades per al públic familiar) i del nucli urbà (on es troba el comerç, els restaurants, les nombroses activitats festives a l'aire lliure, etc), tindrà poc atractiu.

I en qualsevol cas, quan ha estat la iniciativa privada la que ha volgut tirar endavant nous projectes hotelers en emplaçaments emblemàtics (Xalet del Nin, La Cucanya), el consistori no ha facilitat pas les coses.

El meu consell: que l'Ajuntament no vulgui fer de promotor hoteler i que deixi actuar amb més llibertat a l'empresa privada, que és qui coneix el negoci.

"GROSSEN KOALITION" AL 2011?

L'Ajuntament ens havia venut Neàpolis (una altra intervenció amb diners públics de rendibilitat dubtosa) i l'hotel firal de la ronda Europa com a projectes estratègics per al futur de la ciutat. Quin és el seu pla B si aquests projectes fallaven?

No tot és negatiu: el mes de febrer passat es va anunciar que PIVSAM construirà 42 naus al polígon Santa Magdalena, una oferta que s'adreçarà principalment a les empreses situades al sector Gallina Blanca. Des de l'oposició municipal, però, s'adverteix que aquest llançament de sòl industrial "arriba tard".

Tenim per davant un parell d'anys molt complicats, per la caiguda de l'activitat econòmica i principalment de la construcció, que restarà diners a les arques municipals. Tal com apuntàvem en anteriors articles (vegeu "El tripartit wi-fi" i "Catacrack"), no trobarem pas un full de ruta al Pla de Mandat 2007-2011, atès que les mesures previstes per "impulsar l’economia perquè generi nous llocs de treball" són escasses; de pobre definició i poc connectades amb les necessitats reals.

En suma, el gran risc d'aquesta crisi és que ens aboqui a un període de decadència per la falta d'idees i lideratges. Probablement d'altres ciutats i comarques més competitives remuntaran abans que nosaltres el canvi de cicle. 2008 podria ser "lo primer any dolent" per a Vilanova i la Geltrú.

Probablement la situació econòmica i per tant social continuarà empitjorant d'aquí fins a les properes eleccions municipals, amb més aturats, caiguda del consum, més persones en risc d'exclusió, etc. Aleshores és possible que els nostres polítics locals es vegin abocats a fer com els alemanys i pactar una "Grossen Koalition" al 2011. És a dir, un govern PSC+CiU disposat a prendre mesures poc populars, però amb visió estratègica i projectes a llarg termini.

Aquelles persones que vulguin enviar la seva opinió hauran d'enviar un e-mail a xaviercanalis@yahoo.es  tot indicant el seu nom i professió/estudis. A més, caldrà deixar un telèfon de contacte, que el responsable d'aquesta secció conservarà només per resoldre dubtes o aclariments