És possible aplicar la ideologia liberal a l'actual conjuntura política?

El Fredie Mac i el Fannie Mae van rebre ajudes federals per salvar-se, fet inaudit en l’economia dels EUA. Històricament, els diferents governs nordamericans, siguin del color polític que siguin, han respectat l’economia de mercat, aquella que es basa per la llei de l’oferta i la demanda, o el que és el mateix, que l’Estat no regula l’economia, sinó que són les mateixes forces internes les que regulen el propi mercat. No obstant, la crisi actual ha canviat els “hàbits” polítics i la ideologia liberal no té sentit. En els moments com els actuals, és quan més clar es veu que no es pot confiar en la “bona fe” de l’economia capitalista

En aquest punt és en el que un es pot plantejar quin tipus d’economia s’ha d’utilitzar per tal que això no acabi passant. Cal dir però, que és molt difícil trobar un sistema així, és gairebé impossible, perquè totes les teories econòmiques tenen errades sistemàtiques, totes pateixen cicles de bonança i cicles de declivi, però la qüestió és trobar un punt intermig. Un punt que permeti jugar a l’economia les seves cartes, però que tingui clar en tot moment els límits que té. L’economia de mercat ha quedat en entredit després d’aquesta gran crisi. El seu “pare fundador”, els EUA, són els primers que l’han posat entre les cordes, intervenint en el mercat financer perquè la crisi actual deixi de tenir tanta importància i rellevància i perquè tingui la menor influència possible.

El que està clar és que la conjuntura politicoeconòmica ha canviat totalment. Quan arribarà el final de la crisi? Els EUA, després de George Bush, continuaran utilitzant el capitalisme més radical, o es passaran al bàndol intervencionista? Com acabarà afectant en la societat, el decreixement actual? Les mesures aplicades pels governs seran eficaces? Aquest conjunt de preguntes encara no tenen resposta. Amb tot, la perspectiva històrica ens donarà les claus d’aquest conflicte econòmic. El que sí està clar és que les coses no seran iguals després d’aquest declivi. Però quin rumb prendran? Ningú ho sap.